NOSALTRES A GRÈCIA

El passat 22 de març es va dur a terme a l'institut Manuel Blancafort un intercanvi a Olímpia, Grècia i nosaltres vam tenir la sort de ser de les poques afortunades en anar-hi. La idea era passar una setmana a casa d'un company grec i poder intercanviar cultura i aventures.

Vam marxar un dimecres a les 6:00 del matí. Llargues hores de viatge després vam a arribar al capvespre a Pirgos, la ciutat gran de la zona. Tot i que l'aire era fred a ple març, vam rebre una càlida benvinguda de part dels nostres companys d'Intercanvi grecs. A partir d'allà teníem tots els dies planificats amb excursions que faríem acompanyats entre grecs i catalans. Després de passar una setmana plena d'experiències hi ha aspectes que creiem que seria interessant comentar

L'AMBIENT A GRÈCIA:

Cada dia entre tots els de l'intercanvi quedàvem per fer plans diversos, i inclus en la majoria de sortides acabaven afegint-se amics d'amics fins al punt que ningú sabia qui era qui. 

A mesura que passaven els dies ens adonàvem del gran ambient que hi ha entre el jovent grec. Els espanyols acostumem a presumir del nostre ambient mediterrani, però després de passar pocs dies allà és evident no és comparable amb Grècia. L'ambient festiu i hospitalari i el bon humor es contagia i s'enganxa fàcilment i sovint ens sentíem part de la família.

L'EDUCACIÓ A GRÈCIA:

Quan ens van portar a veure l'escola ens vam quedar una mica parats al veure l'institut

L'educació actual a Grècia és obligatòria des de preescolar, als quatre anys, fins a la secundària, amb quinze anys. Un cop aquí, cadascú pot triar si continuar amb els seus estudis o abandonar-los. Si decideixen continuar amb els seus estudis, les classes que es donen a l'institut no són suficients per assolir el nivell que haurien de tenir. Per això  les tardes han d'anar a classes particulars de diferents matèries com són matemàtiques, angles, etc. Aquestes classes, tot hi ser culpa de l'Estat el poc nivell de l'institut, han de ser pagades per cadascú d'ells sense cap ajut ni beca.

L'educació es divideix en 3 etapes:

La preprimaria seria l'equivalent a la llar d'infants i preescolar (P3, P4, P5). És on van els nens i nenes dels 1 als 6 anys.

La primària és igual aquí  Catalunya, és on van els alumnes dels 6 als 12

La secundaria la qual es divideix en dues etapes més. Entre els 12 i 15 anys s'anomena etapa inferior la qual és obligatòria. L'etapa superior no és obligatòria i dura fins als 18 anys.

Els nostres companys d'intercanvi grecs tenien entre 16, 17 i 18 anys i per tant cursaven la secundària superior. Vam observar que l'ambient a l'institut és molt més relaxat a diferència d'aquí. La relació entre alumne i professor és molt més propera i els alumnes estan molt dispersos a les classes. Cada assignatura només dura 40 minuts  després de cada classe tenen 10 minuts de descans per poder anar al pati o simplement evadir-se de la matèria donada.

A diferència de Catalunya que quan l'educació es torna voluntària (Batxillerat), les classes es tornen més sèries i l'alumnat més aplicat, a Grècia podem dir que és a l'inrevés al ser voluntari es prenen l'institut com un passatemps.

LES RUÏNES D'OLÍMPIA

Una de les primeres activitats que vam fer en grup va ser la visita de les ruïnes de l'Antiga Olímpia. Olímpia és on es van realitzar i crear el primers Jocs Olímpics de la història que van ser fundats al segle VIII aC. Vam fer un recorregut guiat per tot l'espai de ruïnes on encara es conserven parts on es duien a terme les proves com la pista d'atletisme la qual mesura 212 metres. De fet vam fer una cursa a veure qui corria més ràpid fins la meta i vam poder sentir-nos com un atleta més. A les ruïnes també hi ha homenatges a deus i deesses grecs, és a Olímpia on es trobava l' estàtua de Zeus, una de les set meravelles del món antic.

A part de les ruïnes també vam visitar el Museu Arqueològic d'Olímpia on es troben diverses estàtues i restes de figures de l'antiga Grècia com serien l'estàtua d'Hermès de Praxíteles o la Nike de Peoni.

    Pista d'atletisme ubicada a les ruïnes d'Olímpia

Restes que es poden veure a Olímpia

CONCLUSIÓ

Poder anar en aquest intercanvi va ser tota una sort. Vam poder visitar un dels llocs amb més història del món com és Olímpia, veure illes i petits pobles, tastar menjar típic i gaudir de l'entorn i l'ambient. Fins i tot vam poder aprendre quatre paraules en grec. Ara a part de saber dir "Bon dia !" en grec podem explicar les nostres experiències i com és la Grècia actual. És un viatge que sens dubte tots els alumnes portarem al cor. Gràcies a ell hem establert vincles amb gent de l'altre punta del Mediterrani i amb la seva cultura que ha influenciat molt a la societat d'avui. En definitiva és un país que tothom ha de visitar com a mínim un cop en la seva vida.

Aquí hi teniu un enllaç que us portarà a un padlet, el qual recull anècdotes i experiències que vam anar apuntant durant el viatge:

Fet amb Padlet

També volem adjuntar un conjunt de diapositives amb un recull de fotos que vam fer personalment durant el viatge.

Martina Pareras i Aina Garcia

4t ESO 

Comentaris

Judit Muñoz ha dit…
Molt bona entrada noies!!! Per la manera en la que escriviu sobre la vostra experiència es nota que vau disfrutar moltíssim i que vau crear molts vincles als quals teniu molt afecte. Una cosa que m'ha sorprès molt és la tranquil·litat amb la que van a l'institut i totes les coses que fan a la nostra edat, però que comencin a madurar poc després dels divuit. Perquè creieu que, a diferencia d'aquí, comencen a responsabilitzar-se tant d'hora?
Nora Agulló ha dit…
Ostres quin viatge més bonic! Vau tenir moltíssima sort! En el recull de fotos, he pogut veure una foto titulada: Ball tradicional, i m'ha fet curiositat, em podríeu dir com es diu, en què consisteix, el seu origen...?
Aina Garcia ha dit…
Gràcies pel teu comentari Judit! Tot i que obviament no hi ha una explicació certa ni concreta, i parlo per la meva experiencia i com ho he vist jo, a mi em sembla que és simplement tenen una altre manera de pensar més calmada i lliure. Jo ho veuria com un cúmul de situacions. Com que l'escola no és tant exigent, els pares no son tant estrictes i tenen més tranquilitat. A més, a la regió on vam estar viuen en petits pobles on no hi passa gaire cosa, per tant els pares no tenen cap problema en deixar els nens sols des de petits, el que fa que els nens siguin més independents, també hi ha altres lleis que aquí o menys regulades el que els permet més llibertat.
Aina Garcia ha dit…
Gracies Noraa!! Respecte al ball, no sabem com es diu perquè no ens van dir pas el nom. Sabem que és un del balls més tradicionals ja que el van fer pel dia 25 de març, el dia de la independencia de Grècia. No nomès van ballar aquest si no que van ballar molts més altres. L'unic que an ballar que si que coneixiem era el Sirtaki ja que el vam ballar a aqui a l'institut.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES