Segurament molta gent es pensa que l'important de la bellesa en l'Antiga Grècia era l'exterior, és a dir com et veies físicament. Però a part de ser així, també hi havia una cosa imprescindible, la bellesa de l'ànima, un ésser humà havia de tenir una ànima bella i bonica, igual que també havia de tenir un cos harmònic i agraciat. Així doncs, anem a descobrir quin era el veritable concepte de bellesa, i anem a veure si concorda amb els estàndards de bellesa que tenim en l'actualitat.
Des del Renaixement, les obres d'art i poesia Grega i Romana han tingut molt en compte la bellesa estètica, i gràcies a això nosaltres hem agafat una mica d'aquest concepte de bellesa, així doncs, creieu que els de l'Antiga Grècia veien bellesa on la veiem nosaltres avui en dia? Com ha anat evolucionant i com s'ha anat modelant aquesta manera de veure la bellesa?
CÀNON DE BELLESA GREC
El cànon de bellesa a Grècia es basava bàsicament en l'harmonia i les matemàtiques. Entrant en la paraula matemàtiques, hi trobem la simetria, pels grecs era un símbol de bellesa i perfecció. Va existir un escultor anomenat Policlet, ell va desenvolupar l'ideal de bellesa, això es coneix com la "divina proporció", aquest consistia en que el cos havia de mesurar 7 vegades el cap, això es pot veure reflectit en les escultures de a partir del segle IV aC..
Copia Romana del Dorífor - Policlet
COM ERA UN HOME I UNA DONA IDEAL EN L'ANTIGA GRÈCIA?
Els estàndards de bellesa de l'antiga Grècia es dividien en gèneres, el masculí i el femení.
La dona ideal o perfecte de l'època era prima, però amb malucs amples i cuixes bastant grosses, cabell ondulat, els pits bastant petits, ulls grans, el nas afilat i la galta i la boca ovalada.
En canvi, els homes ideals o perfectes eren amb cossos alts, atlètics i musculosos, cames llargues, el nas i la mandíbula poderosa, ulls amples i boca petita.
Els grecs cuidaven molt els seus cossos, i per això no els hi agradava la grassa, volien un cos amb forma.
Campaspe - Auguste Ottin
COM HO RELACIONEM A LA ACTUALITAT?
Avui en dia perduren moltes de les característiques que havia de tenir un cos ideal en el nostre cànon de bellesa, ja que es busca que els cos sigui atlètic i prim a partir de l'exercici físic i la bona alimentació.
En conclusió, els de l'Antiga Grècia si que veurien bellesa on la veiem nosaltres, segons el cànon que tenim a la nostra societat.
Encara perdura aquesta preocupació de tenir un cos "perfecte" a la societat en la que vivim, i encara que no hi ha res de dolent en voler cuidar el teu estat físic, cal recordar que la bellesa és una cosa molt subjectiva.
Tot i que existeixin alguns canons de bellesa que sobretot s'han estès mitjançant la publicitat i els mitjans de comunicació, cal recordar que cadascú és perfecte a la seva manera.
Tot seguit us deixo un vídeo que amplia la informació de Policlet i la seva teoria:
Aquesta llegenda sobre la fundació de la ciutat Roma. Comença en la ciutat Alba Longa amb Numítor i el seu germà Amuli. Amuli va destronar a Numítor del tron, i per tal que no tingués descendència va condemnar a la seva filla, Rea Sílvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de romandre verge. Tot i això, Mart, el déu de la guerra, va tenir amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Aquests, en néixer, per tal de no ser assassinats, els van deixar al riu Tíber en una cistella, la qual els va portar quasi a la desembocadura del mar. "Luperca" , museus Capitolins Una lloba anomenada Luperca, va trobar els bessons i els va alletar refugiats en el mont Palatí, fins que Faustos els va trobar i portar a la seva cabana. Faustos i la seva dona Laurèntia, van criar els bessons els quals quan es van tornar dos joves forts i inseparables. Un dia Rem es va enfrontar amb els pastors de Numítor, els quals el van fer presoner i el van portar al rei. Mentrestant, Ròmul, que estava tor...
El mite de Prometeu és un dels més coneguts. És una història que narra com aquest tità va ajudar els humans a donar-los el foc que va robar dels déus. En ell, podem veure com els antics grecs, ja es preguntaven com havien descobert el foc, considerant-lo un regal d'origen pràcticament diví. Prometeu, com ja he dit, era un tità, molt intel·ligent i bondadós, que es preocupava pel benestar dels mortals. Era fill de Jàpet i Clímene . Segons diferents versions del mite, va ser encarregat juntament amb el seu germà Epimeteu , amb la tasca de crear animals i humans, sent Prometeu qui decideix donar a l'home la capacitat de caminar drets. També va burlar-se i enganyar als déus per afavorir als mortals. Segons el mite, Zeus va prohibir el foc als mortals, però Prometeu veient les necessitats i les dificultats de l'home per sobreviure, va decidir atorgar-los el foc. Per això, Prometeu va entrar en l'Olimp i va robar el foc del carruatge d'Hèlios utilitzant una canya, desp...
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Comentaris