ELS SIGNES DEL ZODÍAC

La paraula Zodíac prové del Llatí Zodiakos i significa "cercle  d'animals".

Els egipcis van ser els estudiosos més importants del cel nocturn de l'antiguitat. 

Quan el sol fa el seu viatge aprenent durant tot un any, ho fa seguint una línia imaginària al voltant del cel que s'anomena eclíptica. Els antics van descriure una sèrie de constel·lacions fetes agrupant estrelles de manera que en resultessin figures imaginatives. Les constel·lacions que es troben sobre l'eclíptica s'anomenen Zodíac perquè la majoria són d'animals reals o imaginaris, com si fos un zoo. 

Les observacions astronòmiques i les primeres nocions del Zodíac van ser cap a l'any 4000 aC. 

Al Zodíac hi ha dotze signes que cada un d'ells correspon a un mes de l'any aproximadament: Àries, Taure, Bassons, Càncer, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos.

Però actualment, se'n coneixen tretze, de signes del Zodíac: 

                                                                                        

LA TRETZENA CONSTEL·LACIÓ 

Fa tres mil anys que els babilonis ja havien dibuixat aquesta constel·lació.

Entre Sagitari (Sagittarius) i Escorpí (Scopius), s'ha descobert una nova constel·lació anomenada Ofiüc (el Serpentari). És aproximadament entre el 29 de novembre i el 17 de desembre.

                           Ofiüc, tretzena constel·lació

Afegint Ofiüc al nostre horòscop, es diu que quedaria així:

El significat d'Ofiüc ve del seu nom que vol dir "el creador" o "el caçador de serps" i es relaciona amb el mite d'Asclepi, fill del déu Apol·lo i la Mortal Coronis. Asclepi va desenvolupar tal hàbitat en medicina que va arribar a ressuscitar els morts, i això no va agradar gaire a Hades, el déu de l'inframón que va demanar a Zeus matar Asclepi per violar l'ordre natural. Zeus hi va accedir, però a canvi el va situar al cel envoltat d'estrelles.

QUANTES ESTRELLES  FORMEN CADA CONSTEL·LACIÓ?

Les constel·lacions estan formades des de desenes d'estrelles fins a centenars d'elles.

Aquest és el cas de Taure; de les dues-centes vint-i-tres estrelles que formen la seva constel·lació, vuit en són les principals i una, i la més destacada: Aldebaran. 

Sagitari és la segona constel·lació amb més estrelles. En té cent noranta-quatre. Quinze de principals, però la més brillant es diu Kaus  Australis. 

Seguida d'Escorpí, que en té cent seixanta-set, de les quals deu  són les més importants i una la més lluminosa. Aquesta última se la coneix com a Antares.

Aquari és la següent constel·lació amb un total de cent seixanta-dues estrelles, onze de destacables i, Beta Aquarii és la més rellevant.

Peixos té cent cinquanta-una estrelles integrants de les quals vint-i-una són les més destacades i, Alrisha, la reina d'elles. 

La constel·lació formada per cent vint-i-tres estrelles és Leo. Una constel·lació amb nou estrelles principals comptant Regulus, que és la més lluminosa.

Càncer integra cent quatre estrelles. Altarf està entre les quatre més considerables, però ella és la més lluminosa.

Seguidament, ve Àries, constel·lació formada per un total de vuitanta-sis estrelles: quatre de principals i Hamal, la més brillant de totes.

Libra compta amb vuitanta-tres estrelles totals. Sis principals i la Zubeneseschamali. La més destacada.

Deneb Algedi és l'estrella més destacada de la constel·lació de Capricorn entre les vuitanta-una que hi ha a part d'altres sis que també són destacables.

Virgo és una constel·lació que es conforma amb només seixanta-nou estrelles, les quals dotze serien les principals i Spica, la més rellevant.

I la constel·lació amb menys estrelles és Gèminis amb només dinou d'elles. En té quatre de principals, però la més brillant es diu Pòl·lux 

ELS 12 SIGNES SEGONS ELS GRECS

Taure (Taurus)

El rei mino, va voler enganyar a Posidó, i va sacrificar a un toro. Va castigar a la seva dona tenint un fill monstruós amb ell, el qual va sortir meitat de toro meitat d'humà. Però aquest va ser caçat per Teseu.

Bassons (Geminis)

Fills de Zeus (i una humana). Per tant, són mig mortals i mig deus. En morir, volien morir junts i Zeus els va convertir en una constel·lació.

Càncer (Cancer)

La Hidra va enviar un cranc perquè ajudés a Hèrcules, però aquest el va aixafar fins que no en va quedar res. I com a recompensa, el van convertir en una constel·lació.

Àries (Aries)

En la mitologia grega representa el bélier d'or que va ser enviat per salvar els fills de Nefel·la, la nimfa dels núvols.

 

Lleó (Leo)

Està associat amb el lleó de Numea, una de les proves d'Hèrcules, que va ser immortal i va ser col·locat com a constel·lació pel mateix Hèrcules.

Verge (Virgo)

Representa la deessa de la veritat i la justícia, Astrea, filla de Temis, que es va convertir en la constel·lació de la Vírgo.

Balança (Llibra)

A l'antiga Grècia, Llibra era considerat la garlanda o bàscula que pertanyia a la deessa Temis, la deessa de la justícia.

Escorpí (Scorpius)

Escorpí es relaciona amb el gegant escorpí que va ser enviat per Gea per matar a Orion, un caçador. Després de la seva mort, Zeus el va elevar a constel·lació.

Sagitari (Sagittarius)

Sagitari representa el centaure Quiró que era un mestre en les arts mèdiques, i va ser col·locat en el cel com a una constel·lació per Zeus.

Capricorn (Capricornus)

S'associa amb Amaltea, una cabra que va nodrir el nadó Zeus, i Zeus la va elevar com a constel·lació. 

Aquari (Aquarius)

Ganimedes era un jove del qual Zeus es va enamorar i el va elevar al cel com a portador d'aigua.

Peixos (Pisces)

Representa dos peixos lligats amb una corda que són Afrodita (deessa de l'amor), i el seu fill Eros (déu del desig sensual). Van saltar al riu Eufrates per escapar del monstre Tifó i van ser col·locats com a constel·lació.

Tigist Masllorens

4rt ESO