LES SIRENES

Escrita per -
No t'has preguntat mai, què eren en realitat les sirenes?

Les sirenes gregues que avui dia ens venen a la ment, són éssers meitat peix meitat adolescents. Aquestes no són exactament les sirenes de l’antiguitat clàssica. Les sirenes gregues són éssers fabulosos, originaris de la mitologia grega. Tenien potes d’ocells i plomes. També és coneguda com a ondina en català poètic.



sirena



Ulisses obliga tots els seus tripulants a tapar-se les orelles i fermar-lo a ell al màstil del vaixell. I per què? Perquè el cant de les sirenes era tan dolç que seduïa els mariners i els feia canviar el rumb, portant-los a la mort. Ulisses, amb l’astúcia que el caracteritza, aconsegueix escoltar el cant de les sirenes, però els seus mariners no desvien el rumb; ells no senten ni el cant de les sirenes, ni les ordres del seu cap, Ulisses, que els ordena, cridant, dirigir-se cap a aquell harmònic cant.


Ulisses i les sirenes. John William Watherhouse





Uns quants cantants han composat cançons fent referència a aquest tema clàssic mitològic.













Nadine Alexandri

4t ESO

Comentaris

Anna Solà ha dit…
Sembla mentida que un sol ésser mitològic, inventat fa tant de temps encara tingui una persistència tant forta en la societat d'avui en dia. És impressionant com les coses han passat al llarg de generacions i generacions, el llegat no ha deixat que aquestes evolucionin gaire, tot i que sí una mica... Sembla el joc del telèfon, que les coses canvien al llarg que van passant de boca en boca.
Bona entrada Nadine!
24 de gener del 2011, a les 11:57
abigail ha dit…
Tens raó, molts cops tenim dibuixos animats i altres coses amb referent clàssics i no ens en adonem. respecte a aquest essers si que els he escoltat, i fins i tot els he mirat per alguns dibuixos, concretament en la sèrie de dibuixos animats que parlen sobre ulises, i fins i tot un dia em cridar l'atencio i vaig ficar en el google imatges d'aquestes sirenes i la veriatat és que és sorprenen, ja que destaquen per la seva bellesa.
25 de gener del 2011, a les 15:17
Ivan ha dit…
Molt bo aquest mite i em sembla que un dels més coneguts per la gent d'avui en dia. Personalment crec que quan s'el van inventar volien que el tema fos la tentació vençuda, com una mena de faula.

Ave, bona feina!
25 de gener del 2011, a les 15:23
naual.T ha dit…
I pensar que un personatge tan vivent i encara recordat i utlitzat, així com en les pel.lícules com ja heu anomentat, en fets publicitaris, o d'altres provinguin d'altres fets mitloògics, resulta molt curiós.No ho sabia això de que el cant de les sirenes enamoraven!
25 de gener del 2011, a les 15:31
Meri ha dit…
Estic d'acord amb tu Anna, es cert que l'idea segueix sent la mateixa, però amb algusn aspectes diferents ja que a pasat de generació en generació.
M'agardat l'apartat on relacionaves cansons de l'actualitat amb uns éssers mitològics tan antics.
25 de gener del 2011, a les 19:10
Anònim ha dit…
Estic d'acord amb vosaltres Anna i Meri , sembla mentida que una cosa tan antiga perduir a la societat d'avui en dia, però una mica canviada ja que les sirenes en realitat no eren meitat dona i meitat peix si no un ocell realment lleig, també cal remarcar que moltes empreses han fet servir aqeust fals mite per fer-ne pel·licules com "la sirenita"
28 de gener del 2011, a les 8:42
Adrià ha dit…
És curiòs com aquestes sirenes han evolucionat i han passat de mig cos de dona i mig de ocell a mig cos de dona i l'altra meitat de peix.

Bona entrada!
28 de gener del 2011, a les 9:24
Sofia Pineda ha dit…
Què curiós! No sabia aquest mite i és bastant interessant veure com han evolucionat les sirenes que avui en dia coneixem als contes!

Molt bona entrada!
28 de gener del 2011, a les 11:59
Sandra García ha dit…
Molt interesant! Sabia que eren les sirenes d'ara, mig cos mig peix, pero no en sabia que abans fosin mig cos mig ocell, costa imaginar-se una sirena amb mig cos d'ocell no?..

Bon treball, molt interesant!
28 de gener del 2011, a les 12:04
Joan Oliva ha dit…
Molt bona entrada, el video compost per diapositives que hi havien fotos de sirena i un escrit en algunes d'aquestes es el que m'ha agradat més apart de perque hi han fotos divertides també perque està molt ben fet i n'hi han moltes.
La "diapositiva" que més m'ha agradat es la de unes nenes amb cua de sirena i jugant crancs etc.
Per si algú ho vol mirar es la diapositiva 105. =)
28 de gener del 2011, a les 12:11
Unknown ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
28 de gener del 2011, a les 12:13
Unknown ha dit…
La historia de ulises cuan va anar a la illa que totes les sirenes cantaven ulises els iva dir als seus compañs que es tapesin les orelles aixi no els hi passaria res,magrada aquesta explicacio desideix que ulises u abia vist i abia pensat en el que podria passari i tambe i a una informacio que surt en el text que m'he impressionat, i no sabia les cantants que cantaven la canço i les imatges la millor per mi es la fotografia numero 110.
28 de gener del 2011, a les 13:31
Unknown ha dit…
La historia de ulises cuan va anar a la illa que totes les sirenes cantaven ulises els iva dir als seus compañs que es tapesin les orelles aixi no els hi passaria res,magrada aquesta explicacio desideix que ulises u abia vist i abia pensat en el que podria passari i tambe i a una informacio que surt en el text que m'he impressionat, i no sabia les cantants que cantaven la canço i les imatges la millor per mi es la fotografia numero 110.
28 de gener del 2011, a les 13:31
Maria Rodriguez ha dit…
M'agrada molt aquesta entrada i ja havia sentit parlar molts cops de les sirenes i del que feien amb el seu cant, pro sempre és interessant ampliar una mica més l'informació, no?
Molt bona entrada Nadinee :)
31 de gener del 2011, a les 12:19
Unknown ha dit…
Un altre exemple de clàssic en l'actualitat amb la pelicula "La Sirenita" de Disney. Sembla mentida que es facin pel·lícules tants anys després! Ni ells mateixos ho haguessin pensat!
4 de febrer del 2011, a les 8:38
Núria Garzón ha dit…
No sabia aquest mite, és bastant interessant veure com han evolucionat les sirenes que avui en dia coneixem.
21 de febrer del 2011, a les 11:12
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació