11 de gener de 2011

EL MITE D'ANDRÒMEDA

A la mitologia grega, Andròmeda era la filla de Cassiopea i Cefeu, el rei d'Etiòpia.

Cassiopea, va declarar un dia que ella i la seva filla eren tan precioses que fins i tot superaven a les nereides. Aquestes, enfadades, es van anar a queixar a Posidó, que es va agafar això com una gran ofensa. Va amenaçar-les d'enviar al seu regne una inundació i un monstre marí, Cetus.




Respresentació de Cetus segons la seva constel·lació

La família va consultar a l'Oracle d'Amó i aquest va declarar que l'única manera de calmar la ira de Posidó era encadenar Andròmeda a unes roques perquè el monstre se la pogués cruspir. Els seus pares ho van fer així, encara que van prometre que qui pogués salvar la noia, es podria casar amb ella.


Andròmeda, de Paul Gustave


Espantada, Andròmeda començà a cridar per ajuda mentre estava lligada. Per sort, els crits van arribar a Perseu, que estava sobrevolant la zona amb Pegàs després d'haver vençut Medusa. En veure com el terrible monstre s'estava a punt de menjar la noia, va volar fins a ell, li va ensenyar el cap tallat de Medusa i amb ell el va convertir en pedra. El monstre va caure a les profunditats del mar.



Quan Perseu va baixar per deslligar a Andròmeda i la va mirar als ulls, va sentir alguna cosa, igual que ella. Els dos s'acavaben d'enamorar de l'altre. Els pares, tot i haver fet la promesa que qui salvés la seva filla es casaria amb ella, no ho van complir. Molt enfadat, Perseu els va convertir en pedra i Zeus els va enviar al cel, com a contel·lacions.
Posidó va aprofitar l'ocasió per fer que en algunes estacions de l'any, el tro on estava asseguda la reina, es posés de cap per avall.

Feliç, Perseu es va casar amb Andròmeda. Després, Atena els va posar al cel juntament amb Pegàs i amb el monstre Cetus. Ara encara són allà, en forma de les seves constel·lacions.



Anahi Dominguez

1r batx

9 comentaris:

Maria Carreras ha dit...

Jo d'aquesta entrada no tinc molt a dir ja que jo ja la coneixia. Però he vist que està molt ben explicada i que he pogut aclara el final el qual no acabava de saber.

Martí ha dit...

Molt bé, Anahí, et felicito. El mite d'Andròmeda i Cassiopea és el meu preferit. Els andròmedes, el seu nom, deu venir d'Andròmeda, oi?

Llúcia Gómez ha dit...

Jo al igual que la Maria també sabia aquest mite, però tot i així m'a semblat un tema molt interessant del que parlar. També m'ha agradat perquè no l'entenia gaire, però ara ja l'entenc. Ah i no savia que tinguessin estrelles els protagonistes dels mites, és curiós! Adéu.

Eduard de Ferrater ha dit...

Jo també el sabia però ara l'he pogut ampliar encara més.
Molt bona

Jony ha dit...

Jo aquest mite el desconeixia però m'agradat molt, m'ha recordat una mica a la llegenda de San Jordi ja que segons la llegenda San jordi salva a la princesa del drac i en aquest mite es Perseu qui salva a la princessa Andròmeda d'un monstre, es curiós que dos mites o llegendes de diferents èpoques tinguin tants paral·lelismes.

MariaRodriguez ha dit...

És una historia molt maca i interessant. M'ha agradat molt.

abigail ha dit...

molt bona entrada anahí!
crec que està molt bé saber molt sobre aquest mites, la veitat és que cada cop coneixo més mites, perquè hi han molts que no em sonaven pas. la veritat que aquest mite éstà bé perquè és molt impresionant com van aconsegir matar al monstre i com van aconseguir estar junts aquella parella, al cap i a la fi la resta dels personatjes es van comvertir en perdres i els pares de la noia es van comvertir en una constelació tot i que no ho entenc el perquè, però la parella va aconseguir casar-se i pujar tambe a la constelació junt a pegàs un altre esser mitologic que destaca per la seva vellesa.

Sofia Pineda ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada.
No coneixia aquest mite però ara que el coneixo crec que és bastant interessant. Com que hem vist la pel·lícula de Percy Jackson, ja coneixia el que feia Medusa, és a dir, convertir la gent en pedra amb els seus ulls.

Núria Garzón ha dit...

Aquesta entrada m'ha agradat molt.
Jo no coneixia aquest mite, tot i així m'ha agradat molt, crec que es molt interessant.