3 de gener de 2011

EL PRIMER TESTIMONI DE LA LLENGUA LLATINA

Quan es parla del primer testimoni escrit en llengua llatina es fa referència a la fíbula de Preneste.


Es tracta d'una agulla o fermall que es feia servir per a subjectar la túnica i que va ser trobada a la ciutat de Preneste (Itàlia). Aquesta fíbula data, aproximadament, de l'any 600 aC i s'hi pot llegir aquesta inscripció:

"Manios med fhefhked numasioi".

El text en llatí clàssic seria: "Manius me fecit Numerio" (Mani em va fer per a Numeri).

En el text original s'hi poden apreciar trets d'un llatí incipient que mostra moltes peculiaritats indoeuropees:
- Nominatiu en -us.

- Un perfet reduplicat (forma que es va mantenir en grec): fhe-fhaked.

- Un datiu en -oi.








Andrea Padilla

2n Batx

20 comentaris:

Alba Bueno ha dit...

Si que sabia que el llatí era antic, però no tant. Tampoc coneixia aquests mecanisme per subjectar-se les túniques.

Carlos Cabanillas ha dit...

Hola, Andrea. Sólo quería llamar la atención sobre la polémica, aún viva, de la autenticidad de la fíbula de Preneste. Puedes echar un vistazo aquí.

Un saludo.
Carlos.

Marc ha dit...

Jo no sabia res de tot això i m'ha agradat aquest tema de la fibula de Preneste. Es curiós la forma que pot arribar una agulla.

Laura Juncà ha dit...

No sabia que hi haguessin aquests instruments per aguantar les túniques i tampoc que si escrivissin coses.

Martí ha dit...

Ostres, no sabia que el llatí, el sànscrit, el grec i totes aquestes llengües tinguessin aquesta història tan i tan arcaica. I no coneixia gens la fibula de Preneste. Són realment interessants.

ivan rojo ha dit...

Es molt curios aixos de la fiabula de preneste! M'a agradat.

Eduard de Ferrater ha dit...

No sabia que hi haguessín aquests intruments com la fibula de Preneste i crec que és una eina molt útil en el seu temps perquè jo cuan faig la túnica amb la toballola de piscina ni sabia com aguantar-la i ho habia de fer amb inperdibles.

abigail ha dit...

molt bé Andrea! :)
no sabia que de que quan és parla sobre el primer testimoni escrit en llatí era una referencia a la fíbula de preneste. la veritat que no en tenia ni idea de tot això.

Montse ha dit...

Gràcies,Carlos, per la intervenció. Els nostres alumnes s'estan avesant a la consulta, tria i gestió de la informació, i entre tots els hem d'anar encaminant a trobar trobar les eines correctes, i a escoltar el màxim de veus.
Gràcies pel teu ajut!! salutacions i felicitats per la feina que realitzes.

Montse

Carlos Cabanillas ha dit...

Gracias a vosotros, Montse: estáis haciendo un gran trabajo.

Saludos.
Carlos.

Sofia Pineda ha dit...

Molt interessant aixo de que una agulla pot aguantar una tunica!!

Molt bona entrada!

Núria Garzón ha dit...

Jo no havia sentit parlar mai de la fíbula de Preneste, un text molt antic. En aquesta entrada hi ha molta informació sobre diferents llengues. Es molt interesant i a mi m'ha agradat molt.

Miquel Pou ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miquel Pou ha dit...

Ara penso " si que es àntic el llatí " jo ja en tenia una mica d'idea de aquest tema, aquesta entrada està molt bé.

Aitor Amor ha dit...

Pensaba que el antic llati era antic pro no pensaba que fos molt mes antic com aquest mecanisme que feian servir per subjectarse les tuniques

Maria Carreras ha dit...

Jo tampo sabia que haguésin aquests instruments per aguantar les túniques. A més com algu ja ha dit si que és veritat que fa molt de temps que el llatí existeix.

Carles Boluda ha dit...

Jo no sabia que haguesin aparells per aguentar les tuniques. I que jo sapiga el llati com diuen temps que els comentaris dels meus companys ja fa molt temps que existeix.

Mireia ha dit...

Quina gràcia no en tenia ni idea de que el primer testimoni en llatí fos aquesta fíbula Preneste. Em suposava que seria d'algun savi o algu important.

Llúcia Gómez ha dit...

No savia que una cosa tan extranya com aquesta pogues aguantar una tunica!
Tampoc savia tampoc savia la historia del llatí.
M'ha agradat l'entrada.

Sandra García ha dit...

En sabia alguna cosa sobre aquest tema pero no m'hagués imaginat que aquestes llengues fosin tant antigues.
M'ha impressionat aixó de la tunica!