LA POMA DE LA DISCÒRDIA

La deessa Eris, és la personificació de la discòrdia i també germana d'Ares, Déu de la guerra. Té cinc fills, els quals coincideixen amb sentiments o sensacions: Ponos (pena), Lete (oblit), Limos (gana), Algos (dolor) i Horcos (jurament).

Tots els Déus havien estat convidats a les noces de Tetis i Peleu, menys Eris. Ella ofesa, va arribar i llençà una poma d'or en mig de tothom i va assenyalar que el fruit hauria de ser lliurat a la deessa més bella de totes. Les deesses immediatament van tractar d'apoderar-se del fruit, però quan Hera, Afrodita i Atena van entrar totes es van apartar, ja que elles eren les més poderoses.

Turó Ida
La disputa entre les deesses no es va fer esperar, i com que no havia solució al problema, ja que els Déus no no volien entrar en la baralla, Zeus envià les deesses al turó Ida, en la Terra, i va decidir que tractant-se d'un concurs de bellesa, el jutge hauria de ser l'home més bell de tots.

L'escollit va ser Paris, fill del rei Príam de Troia. Es deia que Paris vivia com un pastor en el mont Ida, perquè un oracle, segons el qual Paris portaria la ruïna a Troia, havia persuadit els seus pares d'abandonar-lo en el mont Ida, prop de Troia.

Hermes seguint les ordres de Zeus, va portar les tres rivals davant de Paris, que es va quedar bocabadat davant de les tres belleses. Però quan Hermes li explicà quina missió li havia encomanat Zeus, intentar treure tot el partit que pogués d'aquell do. Així es que va demanar veure les tres deesses nues i també per separat.

Cadascuna de les candidates , durant el seu torn va intentar subornar el jutge amb una recompensa: Hera li va oferir convertir-lo en rei d'Europa i Àsia, Atena fer-lo invencible en la batalla i Afrodita li va prometre l'amor de la dona més formosa del món. Sorprès per la seva promesa, Paris escollí Afrodita com la més bella, atraient-se d'aquesta manera l'odi per sempre d'Hera i Atena a ell i també a la ciutat de Troia.



El judici de Paris

Laura Lucas
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Amb aquetsa entrada em vene molts recórds de fa dos anys , aquetsa história l'haviem treballat amb la Majka a cinema de clàssics
magradat molt tronar-ho a recordar i a empliar una mica la historia, ja que la vem treballar molt per sobre i molts detalls que s'expliquen no els savia
mireia ha dit…
L'amor sempre està per sobre de tot diuen, i sembla que en aquest mite també és així!
Mai havia sentit a parlar d'aquest mite, i està bé! I també, com sempre, està representat en alguna obra d'art :)
Anahi ha dit…
Bona feina, Laura¡¡¡
Aquet és un dels meus mites preferits, suposo que és per què va ser un dels primers que vaig saber...
M'encanta¡¡¡
PD.perdona, però es que no em funciona la tecla de les mujúscules per poder fer bé les exclamacions o el doble punt...
abigail ha dit…
Aquest mite està molt bé em sembla que el vaig llegir un cop, peró no ho se segur.. en fi jo crec que aquest mite el que predomina és l'amor.
Andrea B. ha dit…
Aquest mite l'hem treballat a classe, amb la guerra de Troia i la famosa obra literària "La Ilíada" d'Homer.
Des de que el vaig llegir per primer cop, que em va agradar.

Molt interessant per això, aquesta entrada!!

Andrea B.
Mariona Lucas ha dit…
Recordo que vam treballar aquesta història a classe i també que en vam treballar l'autor Homer.
La història em sembla molt interesant.
Molt ben feta l'entrada Laura!!.
Adeu.
Andrea Padilla ha dit…
Les tentacions són el pitjor, i això és que li va passar a Paris. Sembla ser que les dones sempre hem quedat com les causants dels mals dels homes, i en aquest cas també. Potser no és que les dones siguem les culpables, potser són ells els que es deixen convencer molt facilment, no creieu?

Molt bona entrada Laura :)
Unknown ha dit…
Quins records! Aquesta història, l'havia sentit moltes vegades, desde la Majka fins altres professores, de fet hi posava molta curiositat, perquè és una història molt curiosa i interessant.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES