EL 24 D'AGOST DEL 410
El passat 24 d'agost es van complir 1.600 anys d'un dels moments més importants de la història d'Europa: El saqueig de l'Imperi Romà per part l'exèrcit visigot.
Va ser la primera vegada en 800 anys que Roma era envaïda amb èxit. A més, aquest fet va tenir conseqüències en tot el Mediterrani. Sant Jerònim, un sacerdot d'una de les primeres esglésies cristianes, li va escriure a un amic des de Betlem que va plorar en assabentar-se d'aquesta notícia. L'Imperi Romà va sobreviure algunes dècades més i després altres exèrcits van saquejar la ciutat de nou. No obstant això, el 24 d'agost és la data que marca el començament de la fi de la grandesa de Roma.
Segles després, la ciutat que havia tingut sota el seu domini a una població de més d'un milió d'habitants, va ser reduïda a un poble arruïnat i sense lleis de no més de 30.000 persones. Les persones no creients asseguren que els cristians havien destruït el major assoliment humà mai abans aconseguit. I els mateixos cristians creien haver salvat el que ells consideraven bé de l'antiga civilització, portant-la a un altre nivell. Malgrat que el següent imperi romà-cristià estava dividit entre un emperador en l'oest, governant amb la seva cort al nord d'Itàlia, i un altre emperador rival a l'est, governant a Constantinoble, hi havia un sentiment que alguna cosa havia col·lapsat el gran centre de tot, la llegendària Roma.
Historiadors i arqueòlegs a Alemanya, Suïssa, Regne Unit i Estats Units, especialitzats en la decadència i la caiguda de l'Imperi Romà, van decidir reunir-se a Roma a l'octubre i novembre per ajuntar les seves investigacions sobre aquest primer saqueig de Roma. A un dels organitzadors de la conferència Phillipp Von Rummel, del Centre Arqueològic Alemany a Roma. Li van preguntar si el 24 d'agost del 410 hauria de ser considerat l'11 de setembre del món antic. “Probablement més que això”, em va dir. “No sé si la gent encara estarà parlant de l'11 de setembre en 2.000 anys, però els successos d'aquest dia d'agost encara influeixen el nostre punt de vista contemporani de la història”.
Andrea Padilla
2n Batx.
Segles després, la ciutat que havia tingut sota el seu domini a una població de més d'un milió d'habitants, va ser reduïda a un poble arruïnat i sense lleis de no més de 30.000 persones. Les persones no creients asseguren que els cristians havien destruït el major assoliment humà mai abans aconseguit. I els mateixos cristians creien haver salvat el que ells consideraven bé de l'antiga civilització, portant-la a un altre nivell. Malgrat que el següent imperi romà-cristià estava dividit entre un emperador en l'oest, governant amb la seva cort al nord d'Itàlia, i un altre emperador rival a l'est, governant a Constantinoble, hi havia un sentiment que alguna cosa havia col·lapsat el gran centre de tot, la llegendària Roma. Historiadors i arqueòlegs a Alemanya, Suïssa, Regne Unit i Estats Units, especialitzats en la decadència i la caiguda de l'Imperi Romà, van decidir reunir-se a Roma a l'octubre i novembre per ajuntar les seves investigacions sobre aquest primer saqueig de Roma. A un dels organitzadors de la conferència Phillipp Von Rummel, del Centre Arqueològic Alemany a Roma. Li van preguntar si el 24 d'agost del 410 hauria de ser considerat l'11 de setembre del món antic. “Probablement més que això”, em va dir. “No sé si la gent encara estarà parlant de l'11 de setembre en 2.000 anys, però els successos d'aquest dia d'agost encara influeixen el nostre punt de vista contemporani de la història”.
Andrea Padilla 2n Batx.
Comentaris
La veritat és que els grans imperis sempre toquen fí i deixen pas a un nou, això ha passat al llarg de tota la història, amb Roma a causa del saqueix de la ciutat, va representar la caiguda d'un dels imperis amb més grandessa que ha existit al llarg de la història.
També m'ha agradat la comparació de Phillipp Von Rummel entre Roma i els EUA, l'antiga potència va veure el fi de la seva grandessa el 24 d'Agost de 410 i va durar unes décades més mentre que els EUA sempre recordarà el 11 de Septmebre...
Es possible que aquesta potència mundial tingui les hores contades?
Bona feina!
Animals som, animals continuarem sent.
PD:Bona feina, Andrea, un article molt ben aconseguit.
Maria Guallar Comas
2n Eso
Vaja!, que durant 800 anys, no van aconseguir conquerir Roma.
Però finalment sí que van poder, i d'això que en fa 1600 anys d'aquest fet!.
Molt bona feina!!
Andrea B.
Fantàstic :)
Esta molt be aquesta entrada es molt interesant per apendre lo que va pasar al passat.
M'he quedat bastant parada.
Felicitats!
Un imperi tant gran com el de romà va perdre gran part de la seva importància d'una manera molt tràgica, el que si que va pasar es que fins aleshores en 800 anys no s'havia conseguit conquerir.
Una notícia molt interessant.
Com és possible que hagin trigat 800 anys a conquerir una ciutat tant gran com Roma, i pensar que ja fa 1.600 anys d'això.
Una entrada molt ben aconseguida.
Andrea, felicitats, esta molt bé!
La veritat és que aquesta entrada m'ha ensenyat coses que no sabia.
Molt interessant.