QUI ÉS QUI?
Segur que de petits heu jugat al famós joc de qui és qui?.
Ara que estem treballant la mitologia i els déus de l'Olimp, seria divertit que cadascú de nosaltres s'identifiqués amb un déu, o potser podríeu dir quin déu us agradaria ser, i el per què, evidentment. Segur que hi haurà noies que us agradaria ser Afrodita, però potser n'hi ha d'altres que considereu que us assembleu a Atenea (i no perquè us agradi fer ganxet... ejje).
Pot ser bonic, perquè també és una forma de conèixer-nos una mica més. D'alguns descobrirem com es veuen (o també com el veuen els altres), i en canvi, d'altres, descobrirem els seus somnis i desitjos...
Bé, doncs, endavant els vostres comentaris i reflexions. Esteu convidats també a opinar sobre persones conegudes per tots (com us vam posar en el power point aquella entrada anterior) i comparar-les amb un déu, sempre amb el respecte, l'humor i l'amor que ens caracteritza!
M'atreviré a obrir els comentaris dient que la Montse i jo podríem ser les Càstor i Pòl·lux del Vil·la romana (una mitja i una mitja!) ; )
Ara que estem treballant la mitologia i els déus de l'Olimp, seria divertit que cadascú de nosaltres s'identifiqués amb un déu, o potser podríeu dir quin déu us agradaria ser, i el per què, evidentment. Segur que hi haurà noies que us agradaria ser Afrodita, però potser n'hi ha d'altres que considereu que us assembleu a Atenea (i no perquè us agradi fer ganxet... ejje).
Pot ser bonic, perquè també és una forma de conèixer-nos una mica més. D'alguns descobrirem com es veuen (o també com el veuen els altres), i en canvi, d'altres, descobrirem els seus somnis i desitjos...
Bé, doncs, endavant els vostres comentaris i reflexions. Esteu convidats també a opinar sobre persones conegudes per tots (com us vam posar en el power point aquella entrada anterior) i comparar-les amb un déu, sempre amb el respecte, l'humor i l'amor que ens caracteritza!
M'atreviré a obrir els comentaris dient que la Montse i jo podríem ser les Càstor i Pòl·lux del Vil·la romana (una mitja i una mitja!) ; )
Comentaris
m'encanta aquest tipus d'articles en què ens proposes reflexionar sobre la mitologia a través de l'anàlisi de la realitat actual. El dels personatges famosos també és genial!
La meva dea preferida sempre ha estat Atena, tan segura, tan forta, tan respectada en un context cultural en què la dona no tenia cap dret real.
TERESA
un petó
Estic d'acord amb tu, Atena sempre m'ha fascinat. Penso també que cadascú porta dins un petit Dionís i un petit Apol·lo... com en Pinocho i el seu Pepito grillo...
Penso que en diversos moments de la vida, fins i tot en diversos moments del dia, et pots sentir identificat amb un o un altre déu o deessa, no trobeu? a vegades voldries ser una mica Hades (un pèl "dolentot"), a voltes totalment Afrodita (la més bonica del veïnat), altres cops Atenea (intel·ligent, forta). Què us sembla? digueu-hi la vostra.
Un peto
un petó
fiins demaa!
jo nose ben bé amb qui identificar-me, però més aviat amb l'Afrodita que amb cap altre deessa més. Tot i així no m'dentifico plenament... jaja
fins demà!
un petoneet.
I com diu la majika tots tenim el nostre Dionís a dins nostre.
recors
A mi m'agraden dues deesses; Afrodita, que és la deessa de la bellesa i l'amor, i Atenena, que és la deessa de la inteligencia, de la saviesa i la guerra. Tot i això, no m'identifico amb cap d'elles, tot i que amb Atena si per la inteligencia, però amb la guerra no.
Un peto
Un peto
Albert Serratacó
2n B ESO
MITOLOGIA
No se...crec que és la deessa que més m'agradaria ser si en fos alguna...
;)
a mi magradaria ser Ares el deu de la guerra, per que magraden les jocs i les pelicules de guerra.
Eric Perez (el de la pilota anti estres)
2on B
jo m'identifico amb cronos perque com que es el deu del temps i a mi em dieu l'home del temps pues eso
jo m'identifico amb cronos perque es el deu del temps i a mi em dieu l'home del temps pues eso
Albert Hernández Trigo
2n A ESO
Alba Mustarós
2n A
A la pel·licula de Troia es veu claramaent, Andromaca es una persona que s'estima de veritat a Hector i donaria tot per els que s'estima.
Meritxell Vives 2n ESO
a mi m'agradari ser Hades perque vull controlar l'infern i els morts i tambe el gosset tan bonic que es diu cerbero dew
Jose Galán Roldán
2n A ESO
Simplement m'agrada pel seu poder de convertir en pedra a tots aquells que la miraven.
On al final ella mateixa es presa del seu poder i acaba petrificada.
Andrea
Bé, anem a pams, veig per aquí alguns petits clàssics que m'agradaria comentar, sobretot per la seva originalitat: l'Alba i la Meritxell són dues romàntiques i realment aquests papers us queden molt i molt bé! M'agrada que tingueu les coses tan clares, ja sabeu: AMOR OMNIA VINCIT.
Jose, no m'esperava menys de tu, els gran Hades... tot s'ha de dir que el can cerber gasta molt en pinso, eh?? ejje
Aprofito per comentar també la reflexió que proposa l'Andrea: la medusa és un monstre que crida l'atenció i desperta en tots nosaltres aquest desig secret de tenir poder màgics... però per la teva foto... dubto molt que t'hi puguis identificar!!! ajajja
Bé, doncs, una abraçada a tots i seguiu fent aquesta feina que no té preu!
En el sentit de ser tant forta si que potser m'hi sento una mica identificada, però en el sentit de la intel·ligència no tant, encara que a vegades tot i que la gent que es creu més tonta pot arribar a ser la més intel·ligent.
Meritxell
La festa i la bona vida em solen acompanyar allà on vaig.
Apaaa
ALBERT
Pels cabells llargs, perquè Afrodita era la deesa de l'amor de la sensualitat i havia de ser així com molt sensible, molt enamoradissa... com jo?
jajajja
Encara que Diana sigui dona, la meva personalitat està en concordança amb la natura.
M’agrada la intimitat que proporciona la manca de lluminositat i les nits de lluna plena.
Nobu-kun
1- Atenea perque es lluitadora.
2- Juno perque quan tinc parella no m'agrada que les demes intentin seduir-la.
Nosaltres no ens sentim identificades amb cap deessa, en canvi ens sentiriem identificades , com l'Anna , amb Dionís i Morfeo, perquè és el déu de la festa i la bona vida i la nit, coses que a les dues ens agrada
VALE!
Però si sóc més realista, m'assemblo bastant a Hera, perquè sóc molt fidel a la gent que m'estimo i sobretot molt protectora amb ells... i també a Apol·lo, perquè no puc viure sense la música!
:)
soc l'Erika.
jo la veritat es que no em veig representada fisicament amb cap però si mentalment amb àrtemis, que es guanya el seu dinar caçant ella mateixa el que vol al plat, crec que així jo no hem podria queixar " hay que esto no me gusta, mamá quitamelo... :$" A part jo tinc molt clar que quan creixi no voldré estar compromesa amb ningú: ni dependre d'algú ni haver de viure sempre amb el mateix home = ser soltera, és el que voldré, espero no cambiar d'idea quan em faci gran.Però mai em pararé a pensar si hem vull passar tota la resta de la meva vida al costat de la mateixa persona. He descobert que esta demostrat científicament que l'amor de veritat només dura uns 3 anys, després la resta de temps que pases amb aquest noi, és perquè li has agafat carinyo i perquè te'l estimes. Es veu que en el nostre cervell hi ha una espècie de substàncies que fan que en un cert moment t'interesis boigament per un home. aquests líquids raros, al cap d'uns 3 anys (depén de la persona)diguem que s'acaben, o que desaparèixen.aixó quan ho vaig saber hem va fer pensar que els meus pares doncs, ja fa mes de 10 anys qe no s'estimen de veritat?
potser tot això es una simple xorrada, però segurament és cert.
mare meva sembla la bíblia que te la meva àvia a casa...
ho sento pero quan començo a escriure, em centro i de cop del meu cap suretm mil coses que em ronden i em fa penes no posar-les.
espero que no t'hagi fet massa pal llegir un text llarg.
fins demà Majka
una abraçada
Soc cocacola(francis)
Si em donaran a escullir a un deu diria a Zeus per hipotecar tot el mon o més, si seria Hades o Hares (per mi el mateix) faria el meu trevall la destrucció, si no hi ha destrucció no hi ha mon.
Aquests badalonins ja comencen a dir la eva, així que felicitats.
Erika, m'agrada la teva reflexió sobre l'amor i sobre tu mateixa. Suposo que el temps no et canvia la manera de pensaar, però potser sí que te la suavitza una mica...
Espero que trobis l'amor de la teva vida (com jo he trobat el meu) i que sigui per sempre, però també que mantinguis aquesta independència i autonomia, que servirà de molt i t'ajudarà a no confondre l'amor amb el dia a dia.
Els altres heu sigut força originals, fet que m'encanta i m'enamora!!!
Francis, oju paligru la cocacola. tan de bo canvïis aquesta visió fatalista del món, que tamé hi passen coses bones!!!!!
Alexandra jo també t'hagués relacionat amb Persèfone, sobretot perqu`és dea dels inferns, però també representa la primavera (o sigui que també tens rosa al teu interior encara que no ho vulguis reconèxier!! ejejejjeje).
En fi, amb els vostres comentaris he vist l'alegria i les ganes de festa d'alguns, el lirisme de l'Albert Galeote, la gelosia de l'Ana Rosa, el que amaga la mirada profunda de l'Andrea, la passió per la música de la Carla... Fins i tot he pogut comprovar la meva afinitat amb moltes de vosaltres, badalonines i garriquenques, pel que fa a les qualitats femenines simbolitzades per Atena.
Us animo a seguir així.
vale!!