2 de març de 2009

QUI ÉS QUI?

Segur que de petits heu jugat al famós joc de qui és qui?.

Ara que estem treballant la mitologia i els déus de l'Olimp, seria divertit que cadascú de nosaltres s'identifiqués amb un déu, o potser podríeu dir quin déu us agradaria ser, i el per què, evidentment. Segur que hi haurà noies que us agradaria ser Afrodita, però potser n'hi ha d'altres que considereu que us assembleu a Atenea (i no perquè us agradi fer ganxet... ejje).

Pot ser bonic, perquè també és una forma de conèixer-nos una mica més. D'alguns descobrirem com es veuen (o també com el veuen els altres), i en canvi, d'altres, descobrirem els seus somnis i desitjos...

Bé, doncs, endavant els vostres comentaris i reflexions. Esteu convidats també a opinar sobre persones conegudes per tots (com us vam posar en el power point aquella entrada anterior) i comparar-les amb un déu, sempre amb el respecte, l'humor i l'amor que ens caracteritza!

M'atreviré a obrir els comentaris dient que la Montse i jo podríem ser les Càstor i Pòl·lux del Vil·la romana (una mitja i una mitja!) ; )

43 comentaris:

Teresa ha dit...

Majka,
m'encanta aquest tipus d'articles en què ens proposes reflexionar sobre la mitologia a través de l'anàlisi de la realitat actual. El dels personatges famosos també és genial!

La meva dea preferida sempre ha estat Atena, tan segura, tan forta, tan respectada en un context cultural en què la dona no tenia cap dret real.

TERESA

andreaaa ha dit...

Bé doncs jo crec que m'idetinfico amb Atenea per ser la deessa de la inteligència apar, de la, de la guerra, de la saviesa i dels artesans. Bé això de la guerra no se si es correspon molt amb mi però crec que en algunes coses l'inteligència i la saviesa si que van amb mi.

un petó

majka. ha dit...

Gràcies, Teresa!

Estic d'acord amb tu, Atena sempre m'ha fascinat. Penso també que cadascú porta dins un petit Dionís i un petit Apol·lo... com en Pinocho i el seu Pepito grillo...

Montse ha dit...

Càstor i Pòl·lux, diu la Majka que podem ser ella i jo, per allò de les dues mitjes... tens raó, i m'agrada la idea!
Penso que en diversos moments de la vida, fins i tot en diversos moments del dia, et pots sentir identificat amb un o un altre déu o deessa, no trobeu? a vegades voldries ser una mica Hades (un pèl "dolentot"), a voltes totalment Afrodita (la més bonica del veïnat), altres cops Atenea (intel·ligent, forta). Què us sembla? digueu-hi la vostra.

Cinta ha dit...

Jo penso com l'Andrea, Atenea perquè crec que sóc intel·ligent i en alguns moments forta. Però moltes egades he pensat com diu la Montse que m'agradaria ser Afrodita per ser la més guapa del barri jeje! No obstant crec que es millor ser la dessa Atenea :)

Jony ha dit...

Hola! jo crec que no em identifcaria amb cap Dèu, perquè no s'assemblen amb la manera de ser.. xD ens veiem demà :)

Judith ha dit...

Quina bona proposta Majka aquest "Qui es Qui" jo a mi la deesa que mes m'agrada es Afrodita però això no vol dir que m'identifiqui amb ella i també m'agrada molt Atenea per la seva inteligencia i per ser la deesa de la guerra.

Un peto

Jessicaa ha dit...

jo penso igual que la Judith a mi m'agrada Artemis...pero no m'identifico amb ella.
un petó
fiins demaa!

Maria ha dit...

Mmm..
jo nose ben bé amb qui identificar-me, però més aviat amb l'Afrodita que amb cap altre deessa més. Tot i així no m'dentifico plenament... jaja

fins demà!

beeRtaa ha dit...

La veritat esque magrada AFRODITA, pero com no massemblo en res a ella.. hahaha dons Atenea penso que es en la que mes massemblo. En la intel.ligencia escolar no haha pero en la manera de ser forta.. bastant, ja que molts cops, maguento la rabia o maguento si em mulest aalgo, o guardo moltes coses dintre, fins que algun dia sem treuen...

un petoneet.

Duna* ha dit...

A mi m'agaradari ser Afrodita i sobretot, la meva deessa per exelència és Atenea, ja que a més a més em vaig disfrassar d'ella.
I com diu la majika tots tenim el nostre Dionís a dins nostre.

recors

Elena ha dit...

Que interessant Majka!
A mi m'agraden dues deesses; Afrodita, que és la deessa de la bellesa i l'amor, i Atenena, que és la deessa de la inteligencia, de la saviesa i la guerra. Tot i això, no m'identifico amb cap d'elles, tot i que amb Atena si per la inteligencia, però amb la guerra no.

Mireiaa ha dit...

Crec que no m'identifico amb cap deessa, tot i així com soc bastant forta i no sóc tonta, podría dir que tinc alguna cosa en comú amb Atenea.

Aina ha dit...

Doncs jo m'indentifico més amb Àrtemis, encara que sigui la deessa de la caça, però a mi m'agrada.

Un peto

Aina ha dit...

Doncs jo m'indentifico més amb Àrtemis, encara que sigui la deessa de la caça, però a mi m'agrada.

Un peto

Albert Serratacó ha dit...

jo m'identificaria amb Cronos, perquè m'agrada controlar el temps pero tambe am Poseidó perque magrada molt el mar

Albert Serratacó
2n B ESO
MITOLOGIA

Rakel ha dit...

Doncs jo, com la majoria de les presents, m'identificaria amb Atena, deessa de la guerra (s'ha de ser revolucionaria), és forta, segura de si mateixa, es fa respectar, alhora és deessa de la inteligència...
No se...crec que és la deessa que més m'agradaria ser si en fos alguna...

majka. ha dit...

Gràcies, albert, pel teu comentari. És cert que podries ser Cronos, a classe sempre controles tu el temps, eh???

;)

Anònim ha dit...

hola maica
a mi magradaria ser Ares el deu de la guerra, per que magraden les jocs i les pelicules de guerra.

Eric Perez (el de la pilota anti estres)
2on B

Anònim ha dit...

Hola majka

jo m'identifico amb cronos perque com que es el deu del temps i a mi em dieu l'home del temps pues eso

Anònim ha dit...

Hola majka
jo m'identifico amb cronos perque es el deu del temps i a mi em dieu l'home del temps pues eso



Albert Hernández Trigo
2n A ESO

Anònim ha dit...

Jo m'identificu amb Brizeida de la pel·lícula de Troia, ja que sóc una persona que sembla que mai hagi trencat un plat i en realitat em sembla que no és res d'això. A més a més, sempre em deixu portar per lo que el meu cor em demana sense importarme res del meu voltant.


Alba Mustarós
2n A

Anònim ha dit...

Jo m'identifico amb Andromaca, perque si estimo a una persona l'estimo de veritat..
A la pel·licula de Troia es veu claramaent, Andromaca es una persona que s'estima de veritat a Hector i donaria tot per els que s'estima.


Meritxell Vives 2n ESO

Anònim ha dit...

Hola majka

a mi m'agradari ser Hades perque vull controlar l'infern i els morts i tambe el gosset tan bonic que es diu cerbero dew

Jose Galán Roldán
2n A ESO

Anddrea ha dit...

A mi m'agrada Medusa, però no m'hi sento identificada.
Simplement m'agrada pel seu poder de convertir en pedra a tots aquells que la miraven.
On al final ella mateixa es presa del seu poder i acaba petrificada.



Andrea

majka. ha dit...

carai, nois, veig que les Afrodites i les Atenes abunden!

Bé, anem a pams, veig per aquí alguns petits clàssics que m'agradaria comentar, sobretot per la seva originalitat: l'Alba i la Meritxell són dues romàntiques i realment aquests papers us queden molt i molt bé! M'agrada que tingueu les coses tan clares, ja sabeu: AMOR OMNIA VINCIT.

Jose, no m'esperava menys de tu, els gran Hades... tot s'ha de dir que el can cerber gasta molt en pinso, eh?? ejje

Aprofito per comentar també la reflexió que proposa l'Andrea: la medusa és un monstre que crida l'atenció i desperta en tots nosaltres aquest desig secret de tenir poder màgics... però per la teva foto... dubto molt que t'hi puguis identificar!!! ajajja

Bé, doncs, una abraçada a tots i seguiu fent aquesta feina que no té preu!

meryy ha dit...

Bé, jo diria que m'agrada Atenea i crec que sí que m'identifico amb ella, però no del tot.
En el sentit de ser tant forta si que potser m'hi sento una mica identificada, però en el sentit de la intel·ligència no tant, encara que a vegades tot i que la gent que es creu més tonta pot arribar a ser la més intel·ligent.

Meritxell

AnaPovea ha dit...

Yo si m'hagués d'identificar amb cap déu seria Dionís encara que fos un home i jo sigui una dona.
La festa i la bona vida em solen acompanyar allà on vaig.
Apaaa

Albert Surrà ha dit...

jo no m'identifico amb cap déu, perquè és un personatge fictisi, i a més a més no m'agrada gens la mitologia, si m'hagués d'identificar amb un m'identificaria amb Morfeo el déu de la somnis i de la nit.

ALBERT

Annia ha dit...

No se si és un topic, pero jo m'identificaria amb Afrodita.
Pels cabells llargs, perquè Afrodita era la deesa de l'amor de la sensualitat i havia de ser així com molt sensible, molt enamoradissa... com jo?
jajajja

Nobu-kun ha dit...

Jo m’identifico amb la deesa Diana(Àrtemis).
Encara que Diana sigui dona, la meva personalitat està en concordança amb la natura.
M’agrada la intimitat que proporciona la manca de lluminositat i les nits de lluna plena.

Nobu-kun

Ana Rosa ha dit...

Jo em sento identificada amb dues deeses:
1- Atenea perque es lluitadora.
2- Juno perque quan tinc parella no m'agrada que les demes intentin seduir-la.

Saraa. ha dit...

A mi la una de les deesses que més m'agrada és Atena. És la deessa de la saviesa i la guerra justa i estratégica. A més, el mite d'Aracne m'agrada molt.

Jessica Llavero ha dit...

Ariadna i Jessica;
Nosaltres no ens sentim identificades amb cap deessa, en canvi ens sentiriem identificades , com l'Anna , amb Dionís i Morfeo, perquè és el déu de la festa i la bona vida i la nit, coses que a les dues ens agrada
VALE!

Carla A. ha dit...

Jo, encara que sóc una dona, m'identifico amb Orfeu perquè m'agrada la música i la poesia, però també amb Cronos pel fet que sóc maniàtica amb el temps.

Sandra ha dit...

Doncs.. "visto lo visto" jo trenco una mica... a mi m'agrada molt la deessa Perséfone, reina de l'Inframón... suposo que la Majka tindrà una lleugera idea del per què! :) però a part, trobo que no m'assemblo en gaire... potser en que el meu color és el negre?

Però si sóc més realista, m'assemblo bastant a Hera, perquè sóc molt fidel a la gent que m'estimo i sobretot molt protectora amb ells... i també a Apol·lo, perquè no puc viure sense la música!

:)

Anònim ha dit...

hola majca
soc l'Erika.
jo la veritat es que no em veig representada fisicament amb cap però si mentalment amb àrtemis, que es guanya el seu dinar caçant ella mateixa el que vol al plat, crec que així jo no hem podria queixar " hay que esto no me gusta, mamá quitamelo... :$" A part jo tinc molt clar que quan creixi no voldré estar compromesa amb ningú: ni dependre d'algú ni haver de viure sempre amb el mateix home = ser soltera, és el que voldré, espero no cambiar d'idea quan em faci gran.Però mai em pararé a pensar si hem vull passar tota la resta de la meva vida al costat de la mateixa persona. He descobert que esta demostrat científicament que l'amor de veritat només dura uns 3 anys, després la resta de temps que pases amb aquest noi, és perquè li has agafat carinyo i perquè te'l estimes. Es veu que en el nostre cervell hi ha una espècie de substàncies que fan que en un cert moment t'interesis boigament per un home. aquests líquids raros, al cap d'uns 3 anys (depén de la persona)diguem que s'acaben, o que desaparèixen.aixó quan ho vaig saber hem va fer pensar que els meus pares doncs, ja fa mes de 10 anys qe no s'estimen de veritat?
potser tot això es una simple xorrada, però segurament és cert.
mare meva sembla la bíblia que te la meva àvia a casa...
ho sento pero quan començo a escriure, em centro i de cop del meu cap suretm mil coses que em ronden i em fa penes no posar-les.
espero que no t'hagi fet massa pal llegir un text llarg.
fins demà Majka
una abraçada

Anònim ha dit...

Majkaaaaa,
Soc cocacola(francis)
Si em donaran a escullir a un deu diria a Zeus per hipotecar tot el mon o més, si seria Hades o Hares (per mi el mateix) faria el meu trevall la destrucció, si no hi ha destrucció no hi ha mon.

majka. ha dit...

Carai! veig que aquest tipus de preguntes us agrada, eh??

Aquests badalonins ja comencen a dir la eva, així que felicitats.

Erika, m'agrada la teva reflexió sobre l'amor i sobre tu mateixa. Suposo que el temps no et canvia la manera de pensaar, però potser sí que te la suavitza una mica...

Espero que trobis l'amor de la teva vida (com jo he trobat el meu) i que sigui per sempre, però també que mantinguis aquesta independència i autonomia, que servirà de molt i t'ajudarà a no confondre l'amor amb el dia a dia.

Els altres heu sigut força originals, fet que m'encanta i m'enamora!!!

Francis, oju paligru la cocacola. tan de bo canvïis aquesta visió fatalista del món, que tamé hi passen coses bones!!!!!

Alexandra jo també t'hagués relacionat amb Persèfone, sobretot perqu`és dea dels inferns, però també representa la primavera (o sigui que també tens rosa al teu interior encara que no ho vulguis reconèxier!! ejejejjeje).

Teresa ha dit...

Sembla mentida com els mites ajuden a descobrir el fons de les persones... I és que no hem d'oblidar que són manifestacions simbòliques de diferents aspectes de la realitat. Que me'n faig de pesada amb això, oi? Però estic segura que fins i tot l'Albert Surrà algun dia s'ho creurà.
En fi, amb els vostres comentaris he vist l'alegria i les ganes de festa d'alguns, el lirisme de l'Albert Galeote, la gelosia de l'Ana Rosa, el que amaga la mirada profunda de l'Andrea, la passió per la música de la Carla... Fins i tot he pogut comprovar la meva afinitat amb moltes de vosaltres, badalonines i garriquenques, pel que fa a les qualitats femenines simbolitzades per Atena.
Us animo a seguir així.

Aitor ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Aitor ha dit...

M'identificaria amb algun deu relacionat amb la naturalesa y els animals en general ( Diana-Artemis )

Thaïs ha dit...

Jo la veritat no em sento identificada amb cap déu ni dea de l'Olimp, jo no tinc cap cosa en especial que m'identifiqui com a ells, ni sóc guerrera, ni una dea de la bellesa, ni una dona"cornuda", ni un home que comet adulteri , ni un dú misstger, ni del temps ni res, no m'identifico amb ningú..
vale!!