14 de març de 2009

EL REGNE DELS MORTS

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a9/2796_-_Firenze_-_Palazzo_Medici_Riccardi_-_Baccio_Bandinelli,_Orfeo_e_Cerbero_(1519)_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto,_27-Oct-2007.jpg

Baccio Bandinelli: Orfeo e Cerbero (1519)

En la mitologia grega, el món dels morts era l'Hades, on anaven les ànimes difuntes i residia el déu de la mort anomenat també Hades. En la mitologia romana es relaciona l'Avern amb tot el món dels morts.

Abans de l'entrada a l'Hades hi havia l'Om dels Falsos Somnis d'on penjaven falsos somnis sota cada fulla. Allà s'hi trobaven els Plors, i l'Angoixa junt amb les Enfermetats i la Vellesa. També hi habitava la Por, la Fam, la Mort, el Patiment i la Son. Tots ells habitaven junt amb els plaers perversos. Altres criatures que apareixien per els voltants eren: els Centaures, les Gorgones, l'Hidra de Lerna, la Quimera, les Harpies i moltes més.

Les ànimes difuntes, esperaven a la vora de la llacuna Estígia, on el barquer Caront, el barquer de llacuna Estígia, situada al submón, el qual era l'encarregat de transportar les ànimes d'un costat de la vora a l'altre costat, que després serien jutjades. Caront només transportava els difunts que se'ls havia enterrat amb un òbol sota la llengua, que servia per pagar a Caront. Aquells que no tenien per pagar a Caront estaven condemnats a romandre a la vora eternament, encara que a vegades es diu que, estaven condemnats a romandre 100 anys i que després Caront accedia a portar-los. En la llacuna desembocaven els cinc rius de l'Avern: l'Aqueront, el Cocit, el Flegetont, el Lete, i l'Estígia, encara que l'Eridan era també considerat un riu per Virgili.

Una vegada a la vora, vigilant les portes de l'Hades, s'hi troba el Ca Cèrber, un gos infernal de tres caps que no deixa entrar els vius, ni deixa escapar els morts. Mes enllà de les portes de l'infern s'hi troba el Camp dels Asfódels, on vagaven les ombres dels morts i on s'hi troben els esperits menors. Allà s'hi trobava el riu Lete de l'oblit, i el riu Mnemosine, de la memòria. Mes enllà s'hi trobava la plana del judici, o a vegades un pati anterior, al palau d'Hades, on jeien els tres jutges infernals. Un cop jutjades les ànimes, eren enviades al Tàrtar, si eren malvades, als Camps Elisis, si eren virtuoses, o bé tornaven al Camp dels Asfódels, si no eren ni malvades ni virtuoses.

Més enllà de la plana del judici o el pati davanter dels judicis, s'hi trobava el palau d'Hades, on regnava el déu de l'inframón Hades, i la seva dona, Persèfone.

Informació extreta de:

http://www.tinet.org/~shadow/corpus%20del%20treball.htm

Alexandra Rodríguez

2n Batx

4 comentaris:

majka. ha dit...

Gràcies, Alexandra. aquest és un ón que sempre m'ha encuriosit. Has treball molt aquest trimestre a mitologia (bé en totes les assignatures en general), es nota que t'agrada!

Jony ha dit...

Molt bon treball Alexandra has fet una bona recerca de el teu tema de mitologia, es veu que ara entre Déus u mites grecs acabarem sent uns experts de la mitòlogia clàssica :)
Molt bon treball

Cinta ha dit...

Molt interessant Sandraa :)
una bona reccerca de mitologia i de Dèus clàssics. Gracies per compartir amb els de 4rt ens serà mooolt útil! :D

Anahi ha dit...

Vaja, em sembla increíble com s'asemblen les diferents religions... crec recordar que a la cultua egípcia és Anubis el que condueix una barca fins al món dels morts (per això a les mòmies els hi deixaven monedes als ulls, per pagar el viatge) i recordo que en algún altre lloc i alguna altre cultua vaig sentir que tambè hi havia un guardià que impedia el pas dels vius i la fugida dels morts en una porta al mès enllà...

Em sembla sorprenent, m'encanta aquest tema, gràcies per la informació!!!