AFRODITA
Aquests dies hem vist amb l'exercici que us proposà la Majka que moltes de vosaltres us identifiqueu amb Afrodita o Venus, romana. Si més no, moltes voldríem assemblar-nos a la seva divina bellesa, és per això que aquí us deixo un post relacionat amb aquesta deessa i algunes mostres on apareix ella en l'art posterior. És cert que en aquest blog ja havia sortit anteriorment citada, per això no m'he allargat.
El seu nom grec és Afrodita i, en canvi, el seu nom llatí és Venus. Aquesta és la deessa de l'amor, la sexualitat i la bellesa, per tant, representa els principis universals de fertilitat i de la vida. La llegenda diu que va néixer de l'escuma del mar a causa de que els testicles d'Urani hi van caure. Una versió molt semblant diu que va néixer de la barreja d'escuma, aigua salada, sang i semen. En canvi, Homer, explica que Afrodita és filla de Zeus i Dione i, per aquesta raó, comparteix alguns dels designis del sobirà com la resta dels déus.
Segons una llegenda, la seva àvia és Gea i Caos el seu besavi. En canvi un altra llegenda explica que els seus avis són Cronos i Rea i, els seus besavis, Urà i Gea. Quant als seus germans, és diu que podrien ser Erínies, els Gegants i les Nimfes dels Freixes nascuts com ella de la sang dels testicles d'Urà, i el Titans (Oceà, Ceos, Crió, Hiperió, Jàpet i Cronos), las Titànides (Tia, Rea, Temis, Mnemòsine, Febe i Tetis), els Cíclops (Arges, Estèrops i Brontes) i els Hacatònquirs (Coto, Briareu i Giges) fills d'Urà i Rea.
En canvi, segons la versió d'Homer que és filla de Zeus, els seus germans són Atenea, les Hores (Eirene, Eunòmia i Dice), les Moires, Les Càrites (Hàgale, Eufròsine i Talia), les Muses (Cal·líop, Clio, Polímnia, Euterpe, Terpsícora, Èrato, Melpòmene, Talia i Urània), Apol·lo, Àrtemis, Hebe, Ilítia, Ares, Persèfone, Èpaf, Hèracles, Amfion, Zetos, Arcas, Perseu, Èac, Iasió, Dàrdan, Minos,Radamantis, Helena, Polideuces, Hermes, Sarpèdon , Argos, Pèlasg, Tàntal, Dionís i Lacedèmon si és filla de Zeus.
Apareix generalment com una bella jove nua i els seus atributs són les roses, la petxina, sobre la qual va navegar tot just després de néixer, la poma, símbol eròtic a l'antiguitat, i el colom. Sol anar en carro, el qual va tirat per coloms, cignes o pardals i, normalment, va acompanyada per les tres Càrites o Gràcies, representants de la bellesa i, també, del déu Eros (o Cupido), déu de l'amor, que segons una versió del mite és fill de Afrodita.
Zeus va casar-la amb Hefest, déu de la forja i el més lleig dels déus de l'Olimp, a qui Afrodita era constantment infidel amb diversos amant, tant déus com mortals, sobretot amb Ares i Dionís, que són els seus amors més destacats.
Homer explica una de les trobades de la deessa Afrodita amb Ares, argumenta com, de matinada, el Sol va sorprendre als dos amants i, aquest, va anar a explicar-li a Hefest, el qual va construir una trampa, una xarxa màgica que només ell podia manipular. Una nit que els dos amants estaven al llit d'Afrodita, Hefest va tancar la xarxa sobre ells i va cridar als déus de l'Olimp. L'espectacle va afectar molt a tots els déus i deesses. A precs de Posidó, Hefest va consentir a retirar la xarxa i la deessa es va escapar, avergonyida, cap a Xipre.
Es diu que va tenir diversos fills, com podrien ser Eros, Ànteros , Deimos, Fobos, Harmonia i Príap d'Ares; Eneas i Lirnus d' Anquises.
Afrodita participa en diferents mites, aquests en són els més destacats:
- El seu naixement, de l'escuma del mar.
- El seu amor per Dionís, el qual va ser assassinat per un animal.
- El seu amor per Ankhises.
- La guerra de Troia, en la qual la deessa va afavorir a Paris i Eneas en la lluita i en van sortir ferits.
- La carrera d’Hipomenes a Atlanta, la qual va guanyar gràcies a l’ajuda de la deessa i de la seva poma d’or.
- La mort d’Hipòlit, que va ser destruït per la deessa ja que va rebutjar el seu culte.
- L’estàtua de Pigmalió, que va néixer gràcies a Afrodita.
- La persecució de Psique, la primera estimada del seu fill Eros.
Aquí podem observar un quadre molt representatiu de la deessa Venus al mig del quadre, aquesta és una obra d’art molt coneguda per tothom, ja que és molt atractiva.
El naixement de Venus, Sandro Botticelli, c. 1485, Galleria degli Ufizzi, Florència.
D’aquesta obra ja hem observat al blog diferents versions, com la dels simpsons.
Raquel Fernández
2n Batx
Comentaris
M'ha agradat que donesis més informació de venus i saber-ne més coses d'ella.
Andrea :)
És veritat que moltes noies ens agrada la deessa afrodita, per la seva bellessa i per ser la deessa de l'amor.
Un petó!
bon traball, la veritat.
un petonet.
Per això vrev que amb aquesta informació totes les noies podran saber més informació de la seva deesa favorita
Judith
Quants germans tenia Afrodita mare meva.. i quants fills es suposa que va tenir.
Està tot molt ben explicat Raquel!
Tens raó a moltes ens agradaria no se com Afrodita sinó com a mínim tenir alguna semblança amb la seva bellesa!
un petó:)
A mi en particular la que més m'agrada és la que explica que Venus arriba al món terrenal neixen de l'espuma del mar. La mateixa llegenda que exposa Boticcelli en el seu quadre: "El neixement de Venus."