23 de març del 2009

CICLE MICÈNIC


El cicle micènic és un dels cicles mítics grecs, que inclou tots aquells episodis que giren al voltant de la casa reial de Micenes i tenen com a protagonista principal Agamèmnon. A continuació hi ha explicats els orígens d’aquesta casa reial.

I- TÀNTAL I PÈLOPS

Tàntal, fill de Zeus i Pluto, era rei de Lídia o Frígia i estava casat amb Dione (segons la genealogia més divulgada), amb qui va tenir els seus fills Pèlops, Níobe i Broteas. La seva riquesa i celebritat eren extraordinàries i era ben considerat per tots els déus de l’Olimp, que li permetien asseure’s a la seva taula i escoltar les seves converses. Però Tàntal era vanitós i en lloc d’agrair als déus la seva atenció, explicava les seves converses als mortals i fins i tot va robar el nèctar i l’ambrosia dels déus. La seva insolència va arribar al màxim quan va matar el seu fill Pèlops i va servir-ne la carn als déus per veure si podien distingir-la de carn animal. Els déus van descobrir el que Tàntal havia fet, van recuperar els trossos del cos de Pèlops i el van tornar a la vida. Però Démeter, sumida en la tristesa pel rapte de la seva filla Perséfone, s’havia menjat una espatlla del noi i la va substituir per una espatlla de vori. Zeus va castigar Tàntal eternament i el va enviar al Tàrtar, on va ser penjat sobre un llac. Sempre tenia gana i set però quan volia agafar fruita de l’arbre, aquesta s’enretirava, i quan estirava el coll per beure aigua, el llac s’assecava.

Pèlops emigrà a l’Èlida, on s’enamorà de la filla del rei Enomau, Hipodamia.

Aquest episodi és un exemple dels crims familiars que caracteritzen el cicle micènic i també dels múltiples banquets en què es mengen humans que sempre pertanyen a la família.

II- TIESTES I ATREU

Tiestes i Atreu eren els fills bessons de Pèlops i la seva relació es basava l’odi i venjances mútues.

Assassinat de Crisip

Pèlops, a més dels fills que va tenir amb la seva dona Hipodamia, va tenir un altre fill, Crisip, amb la nimfa Axíoque. Hi ha dues versions sobre com va morir Crisip:
La primera diu que Laios, desterrat de la seva terra, es va refugiar a la cort de Pèlops i es va enamorar de Crisip a l’acte. Pèlops el va fer fora de la cort i el va maleir (maledicció de la família reial de Tebes) i Crisip es va suïcidar de la vergonya.
Una altra versió, però, diu que Crisip va morir assassinat pels seus germanastres Tiestes i Atreu, instigats per la seva mare Hipodamia que tenia por que Crisip usurpés el tron als seus fills ja que, malgrat ser il·legítim, era el fill preferit de Pèlops.

Aquest episodi és un altre exemple dels crims familiars que es cometen en el cicle micènic.

Fugida i disputa del tron de Micenes

Pèlops va desterrar Tiestes i Atreu per l’assassinat del seu germanastre Crisip i ells es van refugiar a Micenes. En morir el rei de Micenes sense descendència es van començar a barallar perquè els dos volien aconseguir el tron de la ciutat. Per evitar una guerra, van consultar l'oracle de Delfos que els va dir que el rei seria aquell en el ramat del qual es descobrís el toisó d’or. El toisó era al ramat d’Atreu, però a més dels pastors que vigilaven els animals, hi havia una altra persona que sabia on era el toisó. Aquesta era Aèrope, dona d’Atreu, que en realitat estimava Tiestes.

Infidelitat d’Aèrope

Aèrope estava enamorada del seu cunyat Tiestes. Una nit, va dur el toisó d’or des del ramat d’Atreu fins al de Tiestes i així aquest va esdevenir rei. Però Zeus ho va veure tot i va enviar Hermes a avisar Atreu que l’havien enganyat. Aquest es va enfadar amb el seu germà i va sospitar que la seva dona tenia alguna cosa a veure en l’engany per les mirades que llançava a Tiestes. Atreu, llavors, va acusar Tiestes de jugar brut i va anunciar que si en realitat era ell el que havia de ser rei, l’endemà el sol sortiria per ponent. L’endemà el sol va sortir per ponent i Tiestes es va haver de rendir. Atreu va esdevenir rei i va castigar Aèrope llançant-la al mar.

Quadre de Giovanni Francesco Bezzi (1530-1571),
alias "Il Nosadella", titulat Tiestes i Aèrope (1565-71)


Banquet de Tiestes


Atreu també va castigar Tiestes, desterrant-lo de Micenes, però més tard el va fer cridar per venjar-se encara més. Va assassinar tres fills que Tiestes havia tingut amb una nàiada: Aglau, Calileont i Orcomen, els va cuinar i els va servir al seu pare. Quan Tiestes se’ls va haver menjat, Atreu li va mostrar els caps dels tres fills i li va dir què era en realitat el què s’havia menjat. Després el va fer fora del país.

Aquest episodi és un dels exemples d’assassinats de familiars que acaben en un banquet on algú se’ls menja. En aquest cas és el pare que es menja els seus fills sense saber-ho.

Incest amb Pelòpia

Tiestes es va refugiar a Sició, on va tenir un fill amb la seva filla Pelòpia. L’oracle li havia dit que un fill seu i de Pelòpia mataria Atreu, així que Tiestes va violar la seva filla sense que ella ho sabés. Tot el que li va quedar a Pelòpia com a prova del seu assaltant va ser l’espasa de Tiestes. El fill es va dir Egist i Pelòpia el va abandonar en néixer, però Atreu, amb qui es va casar posteriorment, el va recollir i educar com si fos un fill propi. Quan es va fer gran li va ordenar de matar Tiestes. Egist va agafar l’espasa que Pelòpia guardava, i que era del seu pare real Tiestes, i va sortir a matar-lo.

Venjança d’Egist

Egist, però, va aturar-se a temps. Tiestes va reconèixer la seva espasa i va acompanyar Egist a Micenes, on va explicar la veritat a Pelòpia i al seu fill. Pelòpia es va suïcidar clavant-se aquella espasa al pit, i Egist la va fer servir per matar Atreu. D’aquesta manera, el regne de Micenes va passar a mans de Tiestes.

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA

- PARRAMON I BLASCO, Jordi, Diccionari de la mitologia grega i romana, Edicions 62.

- GRIMAL, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Editorial Paidós.

- GIBSON, Michael i CASELLI, Giovanni, Mitologia grega. Déus, homes i monstres, Editorial Barcanova.

  • Què us sembla, com les gastaven els atrides?
  • Coneixeu d'altres mites tan sagnants com aquest?

Tanit Català
2n Batx

4 comentaris:

Teresa ha dit...

Molt bé Tanit. Entre tanta sang i fetge, espero que hi sàpiguen veure la resposta a les preguntes.

Ruth ha dit...

Hola Tanit!

Uns mites molts repugnants de veritat e?!

Molt bona recerca!

Per a mi, el pitjor mite sempre serà el del Prometeu encadenat!

A més de ser molt sanguini i dolorós, ha sigut un gran exemple en la literatura!

Un peto! i merci per la colaboració al blog!


=)

Aina ha dit...

És molt interesant l'informació. Encara que és una mica tràgica l'historia està molt bé explicada. Bon treball.

Salve!

Cinta ha dit...

Quina història mès tràgicaaa! molta sang i molt de fetge.. :S malgrat això molt bé la informació :) Gràcies per la col·laboració :D

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts