18 de març de 2009

L'ALT IMPERI


L'ÈPOCA D'AUGUST (31 a.C. - 14 d.C.)

Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu, Octavi, un cop va vèncer els seus rivals en una altra guerra civil, es va convertir en l’home més poderós de Roma. L’any 27 a.C. el Senat li va atorgar poders molt amplis i li va atorgar el títol d’august, que significa elegit pels déus.

Octavi August va inaugurar un sistema nou de govern, l’imperi, en què tots els poders civils i militars que anteriorment exercien els consols republicans els tenia un sol home, l’emperador. A més, els nous òrgans de govern, com els prefectes i el consell imperial, en depenien directament.

L’emperador es va convertir en el centre de tota la vida política. Ell era el primer senador, la seva voluntat s’expressava en forma d’edictes, nomenava els funcionaris, elegia els senadors i tenia la responsabilitat dels afers estrangers. També exercia el comandament de l’exèrcit i tenia plens poders sobre les províncies imperials.

També era considerat com el cap religiós, i es va organitzar un culte en honor seu, el culte imperial, que va convertir els emperadors en veritables déus.

Aquest període es divideix en dues grans etapes:

  • L’Alt Imperi ( des del 27 a.C. fins el 192 d.C. )
  • El Baix Imperi ( des del 193 d.C. fins el 476 d.C. )

L’ALT IMPERI

L’Alt Imperi avarca les dinasties JulioClàudia ( 27 a.C. fins el 68 d.C), Flàvia ( 69 d.C. fins el 96 d.C. ) i Antonina ( 96 d.C. fins el 192 d.C. )

LA DINASTIA JULIOCLÀUDIA (27 a.C - 68 d.C.)

Quan August tenia el poder va prendre mesures per a la moralització dels costums i l’envelliment de la ciutat de Roma. També cal dir, que per el afavoriment de la ciutat, August va començar un període de pau que durà quaranta anys.

Un cop August abandonà el poder, el succeïren Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

- Tiberi era el fillastre d’August. Gràcies a la seva brillant carrera militar va ajudar a les conquestes del seu padrastre. Va ser anomenat successor ja que els altres familiar d’August eren morts. Ell estava incòmode amb el paper de príncep per les seves inclinacions republicanes. Per por a perdre el poder, a causa d’una distància amb la seva família, va concedir-li-ho a Sejà, el perfecte pretori. Mentrestant, Tiberi gaudia d’una bona vida a la seva vil·la. Això va fer que Sejà aprofités l’ocasió i intentés derrotar-lo. Finalment, Sejà va ser executat, i al cap del temps Tiberi morí sense anomenar a un altre successor.

- Calígula va ser triat per el perfecte pretori i la gent del poble per a sostenir el poder. Aquest personatge és reconegut com un boig monstruós i cruel, responsable de haver comès fets com nomenar al seu cavall senador. En el seu intent de convertir Roma en una monarquia autocràtica de caire oriental, va executar magistrats, va menysprear el senat i va instaurar nous impostos fins que la guàrdia pretoriana va acabar amb la seva vida.



- Claudi va ser anomenat successor per els mateixos pretorians que van matar al seu nebot. Va ser un governant força reflexiu en molts aspectes, tot i que incomprès per la classe senatorial i massa dèbil amb les seves esposes. Ell va restablir una adequada administració, i per això va aconseguir annexionar alguns territoris més a l’imperi. Va concedir la ciutadania romana a moltes ciutats gal·les i hispanes i va dedicar part del seu temps a impartir justícia personalment. Va reorganitzar la burocràcia estatal posant en alts càrrec membres de l'ordre eqüestre i lliberts de la casa imperial. La seva segona esposa, Agripina, volia que el seu fill arribés al poder fos com fos, i per això mata a Claudi enverinant-lo i Neró, el seu fill, heretà l’imperi.



- Neró va ser proclamat príncep amb disset anys. Els primers anys del seu govern van ser excel·lents, gràcies als consells del seu mestre Sèneca. Al cap del temps, Neró matar a la seva mare i a la seva esposa, per a casar-se amb Popea. Més endavant el govern de Neró s’endureix: recomença el règim de terror i augmenten els impostos. A més, l’incendi de Roma van portar a la ciutat al caos. La gent creia que Neró havia intentat cremar la ciutat per reconstruir-la al seu gust. Finalment, afeblit per revoltes dels exèrcits a les províncies i sense suport a Roma, Neró es suïcida i nomenen successivament a diversos militars pel càrrec d’emperador. Aquest període es coneix com l’anarquia militar.


LA DINASTIA FLÀVIA (69 d.C. – 96 d.C.)

La dinastia de Flàvia, comença quan acaba el poder de Vespasià, un dels diversos militar escollits per el càrrec d’emperador. Els seus successor van ser els seus dos fills: Tit i Domincià.

- Tit va regnar durant un període molt curt, ja que aquest emperador va morí al cap de dos anys a causa d’una malaltia. Durant el temps de Tit al poder es van acabar les obres de l'amfiteatre Flavi i l'arc de Tit al fòrum romà. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de Pompeia i Herculà i un nou incendi devastador a Roma.

- Domicià va aconseguir grans èxits com a administrador i defensor de les fronteres. Tot i això, les seves tendències autoritàries i demagògiques li van comportar la desafecció de la noblesa romana, però no li van fer perdre l'estimació de les classes populars i els soldats. Domicià va tornar-se malfiat i va exercir un règim de terror que va afectar sobretot la classe senatorial, fins que una conxorxa en la qual va participar la seva muller Domícia va reeixir a assassinar-lo al seu llit.


LA DINASTIA ANTONINA (96 d.C. – 192 d.C.)

La dinastia antonina va ser la més llarga de l’imperi i va permetre un llarg període d'estabilitat. Llevat dels seus últims representants, Marc Aureli i sobretot Còmmode, els Antonins obren un període de pau interna i prosperitat estesa a totes les províncies de l'imperi, caracteritzada en general per una monarquia il·lustrada. Amb aquesta dinastia es va substituir el sistema de successió dinàstica anterior pel d’adopció.

- Trajà va ser el primer emperador nascut fora d'Itàlia el qual va dur els límits de l'Imperi romà a la seva extensió màxima. Unes revoltes que es produeixen obliguen a l’emperador a aturar l’ofensiva i mor en el seu retorn a Roma.

- Hadrià tenia com a prioritat cercar la pau amb les fronteres més segures.Es va encarregar de reestructurar l'administració i va codificar el dret civil. D'esperit culte, cosmopolita i humanista, la seva preocupació principal va ser la prosperitat de les províncies, que va tractar amb generositat i per les quals va viatjar incessantment.

-Antoní Pius era un personatge conservador i d'escassa iniciativa, la seva fidelitat envers el seu predecessor es va evidenciar també amb la continuïtat de la política anterior, defensiva de cara a l'exterior i atenta envers les províncies i la gent humil, però en el seu cas sense allunyar-se personalment de Roma. Cal reconèixer-li una gestió eficient i més estalviadora, que va assegurar una situació de benestar general.

- Marc Aureli va associar al govern per pròpia iniciativa el seu germà putatiu Luci Ver. De tota manera Luci Ver es va desentendre de la tasca de govern per dur una vida de plaer i va morir encara jove. El seu regnat no va ser pas tan plàcid com el dels seus predecessors sinó que es va veure obligat a guerrejar sense cessar per preservar l'Imperi del perill dels bàrbars i d'altres amenaces. Va haver de fer front eficaçment als intents d'invasió dels parts a la frontera oriental i d'alguns pobles germànics. D'altra banda Marc Aureli s'allunya de la precedent política respectuosa amb l'autonomia provincial per avançar cap a una monarquia centralitzada i absoluta.



- Còmmode , el fill de Marc Aureli, havia estat situat en el segon lloc de la jerarquia imperial al final del regnat del seu pare. Quan aquest va morir, tenia dinou anys i va accedir al tron sense obstacles. Immediatament va signar una pau precipitada i poc honrosa amb els pobles germànics que havia combatut el seu pare. Va portar a extrems exagerats dos dels pilars de la política imperial: el culte imperial i els jocs sagnants. La seva actitud favorable a les classes populars i a l'exèrcit el va enemistar amb la classe senatorial i va donar lloc a revoltes. Finalment, Còmmode va ser assassinat.



Ruth Vivet
1r Batx

5 comentaris:

Jony ha dit...

Tiberi,Calígula August.
Molt bé Rut has fet un bon treball has fet una molt bona investigacio de les dinasties i els emperadors que estàven durant l'alt imperi.
Felicitats,segueix així de trebalaldora!!

Jony ha dit...

treballadora

Juli ha dit...

Hola soc en Juli,l'amic de la Cinta que vaig veure que tenia un bloc i per el que veig es molt interessant
segur que la Cinta treballa molt

Montse ha dit...

Juli, amic de la Cinta, jo sóc la Montse, la seva professora i t'he de dir que tens tota la raó: la Cinta treballa molt.
Moltes gràcies per visitar-nos. Pots passar sempre que vulguis i comentar.

Albert Llaràs ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.