POMPEIA, LA CIUTAT QUE NO HA CANVIAT

Pomepia és una ciutat de l’Antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79. La ciutat, en general, el recinte arqueològic, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997, ja que Pompeia, juntament amb Herculà i Oplontis, constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en l’època romana, i enlloc més hi ha res semblant.

Pompeia era una ciutat, que mica en mica, es va anar guanyant el seu nom, i va acabar sent molt coneguda a l’època dels romans. A la segona meitat del segle I a.C, la ciutat era un dels llocs preferits dels romans per edificar-hi les seves residències d’esbarjo. Tant a la pròpia ciutat com a la rodalia, s’hi van construir moltes vil·les, i la regió cada vegada era més important.

L’any 63 la ciutat va patir un terratrèmol, i va quedar parcialment destruïda. I justament, quan s’estaven acabant les obres de reconstrucció de la ciutat, la ciutat va ser colgada per la cendra de l’explosió del volcà Vesuvi l’any 79.

Des d’aquell any, es va perdre tota memòria de la ciutat, fins que al 1594, l’arquitecte Domenico Fontana, mentre construïa un canal des del Sarno cap al poble de Torre Annunziata, va descobrir algunes inscripcions epigràfiques i fins i tot edificis amb les parets pintades al fresc, però no va reconèixer les restes de l’antiga ciutat.

Més tard a partir de 1748 es comença a descobrir la ciutat, però no va ser fins mitjans del segle XIX, que es vandescobrir tots els edificis i molt curosament, es va descobrir tota la ciutat. Giuseppe Fiorelli va ser qui va dur a terme les excavacions de la ciutat, i el que va tenir la idea d’obtenir motlles de les víctimes de l'erupció injectant guix líquid en els buits que havien deixat els cossos calcinats en la cendra solidificada.

Avui, Pompeia és una important ciutat, que es pot visitar, gairebé tal i com era aquell dia de l’any 79 en el qual la ciutat va desaparèixer. La cendra del volcà no va destruir Pompeia, sinó que només va aturar el temps per acabar-la restituint amb l’aspecte que tenia a l’època dels romans.

plànol de la ciutat

Els recintes més importants i visitats de la ciutat són:

-La Vil·la Imperial, amb un llarg pòrtic davant els murs i que es data del segle I a.C. És molt interessant la decoració pictòrica del triclini, bastant complexa, que presenta tres grans escenes amb Teseu vencent el Minotaure, Ariadna abandonada per Teseu, i Dèdal i Ícar.

-El gran Fòrum, de grans dimensions. Envoltat per un pòrtic de columnes per tres dels costats, i a la banda nord hi havia el Temple de Júpiter. De les nombroses estàtues que hi havia en el Fòrum només se’n conserven les bases, ja que segurament, les estàtues encara no les havien posat després del terratrèmol de l’any 62.

-El temple d’Apol·lo, davant de la basílica. És l'edifici religiós més important de la ciutat, d'origen molt antic. L'aspecte actual del santuari és la causa d'una reconstrucció del segle II a.C i a la restauració subsegüent al terratrèmol del 62. El temple, al centre d'un recinte sagrat, estava envoltat pels quatre costats per una sèrie de columnes originàriament acanalades i amb els capitells jònics, els quals durant la restauració de la ciutat van pasar a ser corintis i pintats de color groc, vermell i blau.

-Temple de Júpiter, originàriament tan sols era dedicat a Júpiter, però a partir del 80 a.C també va venerar Juno i Minerva. Era el Capitolium de la ciutat, el centre de culte de la Tríada Capitolina, símbol del poder de Roma. EL temple no es manté amb molt bones condicions, ja que la seva reconstrucció després del terratrèmol, no estava acabada l’any 79, any de l’erupció.

-D’altres monuments també importants i curiosos són: el Lupanar, la via de l’Abundància, l’Odèon, entre d’altres edificis molt interessants.

Aquí us deixo un vídeo amb fotos de la ciutat, a veure què us sembla! A mi, personalment, m'agradaria molt anar-hi.

Mireia Vidal

2n batx