LLATINISMES

Captatio benevolentiae: Recurs retòric, per guanyar-se la predisposició del públic, (sol estar al principi del discurs). Ho feia molt Ciceró.

Ex: Aquest monologuista fa molt bon captatio benevolentiae.

Corpore insepulto: “amb el cos insepult”. S’aplica a les misses amb el cos present.

Ex: Els familiars discuteixen sobre el testament del difunt enmig de l’enterrament, i la mare dolguda els diu: com podeu parlar d’això? Si encara està corpore insepulto!

Honoris causa: honor + causa -> a títol honorífic,en reconeixement als mèrits.

Ex: S’ha llicenciat honoris causa!

Horror vacui: horror + buit. Por a quedar-se en blanc...

Ex: El malson dels actors és l’ horror vacui.

Intelligenti pauca: pauca -> poques coses. Al que és intel·ligent, li calen poques paraules.

Maremagnum: mare + magnus -> mar gran. Caos, guirigall, confusió...

Ex: Aquella reunió era un maremagnum, ningú respectava el torn de paraula.

Opus dies: Obra de Déu. Institució de l’Església Catòlica.

Pater familias: En la família romana, és el que té ple dret com a cap de la família.

Ex: Jo sóc qui pren les decisions a casa, sóc el pater familias.

Per capita: per + caput= per cap.
Ex: Toca a 6 caramels per capita.

Raris avis: rarus + avis-> rara au.

Ex: Aquest noi és un rara avis, sempre està sol.

Sub indice: sub + iudex -> sota el jutge -> a mans d’un jutge.

Ex: Aquest cop us heu passat de la ratlla, portarem el cas sub indice!

Sui generis: suus + genus -> a la seva manera.
Sempre fa les coses sui generis.

Suo tempore: Al seu temps. En el moment oportú.
Ex: Has de tenir paciència, les coses arribaran suo tempore.

Vis comica: vis -> força. La facultat de fer riure.

Ex: La vis comica de l’Àlex és innegable.


Ab illo tempore: Des d’aquell moment.

Ab initio: (semblant a ab ovo). Des del principi.

Ex: Jo ja sabia quin peu calçava ab initio, jo no me’n refio.

Ab intestato: sense testament.
Ex: Quan una persona mor sobtadament, sovint mor ab intestato.

Ab urbe condita: Des de la fundació de la ciutat (Roma). Per datar els anys de l’època Romana (A partir del 753 aC.).

Ab absurdum: “reducció a l’absurd”. Raonament que prova la falsedat d’una proposició per reducció a una conseqüència com a falsa, o contrària a la hipòtesi de partida.

Ex: en un judici, l’advocat defensor explica mil i un raonament per demostrar la innocència de l’acusat. Per altra banda, l’advocat de l’acusació presenta les petjades dactilars a l’arma del crim. Per més raons donades, no serveixen de res davant la imminent prova deixada a l’arma del crim.

Ad hoc: Per aquest propòsit. Aplicat a una solució per un cas específic.

Ex: M’has embrutat ad hoc!

Ad hominem: Dirigit a una persona.

Ex: Aquest document va dirigit ad hominem.

Ad infinitum: Fins a l’infinit.

Ex: T’estimaré ad infinitum!

Ad kalendas graecas: “per les calendes gregues”. Ho deia August segons Suetoni. (Quan les vaques volin).

Ex: - Quan em pagaràs tot el que em deus?
- Ad kalendam graecas.

Ad libitum: a + caprici -> A plaer, segons el propi gust, lliurement.

Ex: Amaneix-te el menjar ad libitum.

Alba Villalmanzo
2n Batx