5 de febrer de 2009

ZEUS I ANTÍOPE

Antíope era filla de Nicteu, i és va unir amb Zeus. Quan Antíope queda embarassada el seu pare l’amenaça i ella s’envà a refugiar-se a Sició a la cort d’Epopeu i s’arriba a casar amb ell. Nicteu és desanima per el casament dels altres dos i és suïcida desprès de deixar l’encàrrec a Licos de venjança d’Epopeu i d’Antíope. Licos s’envà contra Sició fins que la conquereix i mata a Epopeu i s’endú a Antíope captiva. En el camí a Eleuteres de Beòcia, Antíope cuida dos fills que al final acaba abandonant. Un bover, pastor de bous, els crià a tots dos i els posa de nom a un Zetos i a l'altre Amfíon. Zetos s'encarregà a pasturar el ramat de bous i Amfíon s'exercitava en la música i car Hermes li havia regalat una lira.

Licos i la seva dona Dirce maltractaven Antíope i l'empresonaven. Un dia, ella, es deslliga tota sola de les cadenes i, d'amagat, s'escapa cap a la granja on eren els seus fills, amb la intenció que l'acollissin. Quan Zetos i Amfíon reconeixen que és la seva mare, ells maten Licos i Dirce la lliguen a un brau, i el seu cadàver el llencen a una font anomenada Dirce en record d'ella.

Podeu trobar aquest mite ampliat, clicant aquí.

Josep Carner es va inspirar en aquest mite per fer un poema, que us mostraré a continuació:


EL FAUNE ROMÀNTIC

Al fons de la tanta randa de brancatge
el clar de lluna no s'ha mai estès;
el Faune mena a son secret estatge
la Nimfa d'or amb el cinyell malmès.

Ella ha cridat, poruga de l'ultratge;
però quan ell s'inclina per al bes,
l'aire subtil gemega en el boscatge,
cau la rosada sobre el cor encès.

També a la nimfa el ventijol transmuda:
-¿per què he cridat? Só dolçament jaguda
i tinc un bes de flames a l'abast!

Oh dels romàntics delitós abisme!-
Llavores greu: el meu romanticisme
-ha dit el faune- és de tornar-me cast.


J. CARNER, Llegendari

Podeu veure la representació d'aquets mites en les arts plàstiques que us mostraré a continuació:




















1524-25 oli en tela
, Museu Nacional del Louvre, París
















Júpiter i Antiope, oli en tela 100 cm x 133 cm Louvre, París














CARL VANLOO, Júpiter i Antíope
(1753). Museu Ermitage. Sant Petesburg
















Nimfa i F
aune (Antíope i Zeus). Itàlia. St.Petersburg, Museu de Ermitage














Júpiter i Antíope. Watteau, Antoine. Museu del Louvre, Paris

















Grup del Brau Farnesi . Còpia romana (
130aC). Museu Arqueològic Nacional de Nàpols










HANS VON AACHEN, Júpiter, Antíope i l'amor (1598). Kunthistorisches Museu. Viena











J. JORDAENS, El fill d'Antíope (1650). Museu de Pintura i d'Escultura. Grenoble









Júpiter i Antíope. Goltzius, Hendrick. Frans Halsmuseum, Haarlem. Oli en llenç, 1612











Antíope i el sàtir. Gaziantep Museu, Gaziantep




















Zeus i Antíope. Gaziantep Museu
Arqueològico, Gaziantep












Zeus i Antíope















Júpiter i Antíope. Dyck, Sir Anthony Van. Museum voor Schone Kunsten, Ghent















Júpiter i Antíope. Ingres, Jean-Auguste-Dominique. Museu d'Orsay, Paris


Judit Blasco
1r Batx



4 comentaris:

Duna* ha dit...

mmmmmmmmmm.... m'agrada aquest poema :)
una història d'amor molt maca.

andreaaa ha dit...

Molt bé m'agrada molt!!
un petó:)

ΩΔ_βρύνο_ΔΩ↔© ha dit...

Judit el treball realitzat és molt bó i molt elaborat, enhorabona, realment has sabut redactar i explicar correctament el mite de Zeus i Antíope. També cal remarcar que la recerca dels quadres és maquisima, ja que gràcies a la quantitat de obres d'art, ens permets observar amb claredat, el mite, però sobretot tenir presents físicament els personatges del mite.


oleee!!

majka. ha dit...

Judit, una molt bona feina!

Potser només diria una qüestió formal: quan hi ha tantes imatges, potser és millor posar.les un forma de power point, així ocupen menys espai.

A part, una entrada genial i una història d'amor com poques....