LA REPÚBLICA (I)
El segon període en el que es divideix l'Imperi Romà és La República. Aquest s’engloba del segle 509 a.C. al 27 a.C.
Després de l’expulsió de Tarquini el Superb va ser necessària l’organització de l’Estat d’una forma diferent, aquest es coneixem com la República.
Després de l’expulsió de Tarquini el Superb va ser necessària l’organització de l’Estat d’una forma diferent, aquest es coneixem com la República.
LES CLASSES SOCIALS
Les classes socials que van formar la nova estructura republicana eren heretades de l’etapa monàrquica, i s’estructuraven de la següent manera:
El grup enriquit dels plebeus va aconseguir integrar-se en el nou ordre senatorial o es va constituir en la classe intermèdia, formant l’ordre eqüestre.
El dret de ciutadania era un privilegi del qual desfruitaven tots els homes lliures, tant patricis com plebeus; però uns gaudien de tots els drets que comportava la ciutadania i els altres no.
La principal diferència entre patricis i plebeus, es que els plebeus no podien desenvolupar tots els càrrecs públics, no estaven autoritzats a impartir justícia, no tenien dret de propietat sobre les terres conquerides i no podien contraure matrimoni amb patricis. A causa d’aquestes desigualtats entre les diferents classes socials, van provocar diverses revoltes per part dels plebeus. Finalment, els patricis van cedir davant les amenaces dels plebeus de fundar una nova ciutat i van crear una magistrats especials encarregats de vetllar pels interessos de la plebs. A més, es van redactar les Lleis de les XII taules.
La principal diferència entre patricis i plebeus, es que els plebeus no podien desenvolupar tots els càrrecs públics, no estaven autoritzats a impartir justícia, no tenien dret de propietat sobre les terres conquerides i no podien contraure matrimoni amb patricis. A causa d’aquestes desigualtats entre les diferents classes socials, van provocar diverses revoltes per part dels plebeus. Finalment, els patricis van cedir davant les amenaces dels plebeus de fundar una nova ciutat i van crear una magistrats especials encarregats de vetllar pels interessos de la plebs. A més, es van redactar les Lleis de les XII taules.
LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES
Mitjançant els tres òrgans polític que es controlaven mútuament, la República va trobar el seu equilibri. Aquests eren: els magistrats, el Senat i les assemblees del poble.
Mitjançant els tres òrgans polític que es controlaven mútuament, la República va trobar el seu equilibri. Aquests eren: els magistrats, el Senat i les assemblees del poble.
Les magistratures. Aquestes formaven part del cursus honorum. Eren temporals. En la constitució republicana, els magistrats representaven el poder executiu. Les magistratures eren:
- Cònsols: dos magistrats suprems anuals amb poder civil i militar.
- Censors: encarregats del cens.
- Pretors: administradors de justícia.
- Qüestors: encarregats de la hisenda pública.
- Regidors: encarregats del proveïment de queviures, de la policia de la ciutat i de l’organització de jocs i festes.
- Tribuns de la plebs: protectors dels drets dels plebeus.
- Procònsols i propretors: governadors de les províncies.
- Cònsols: dos magistrats suprems anuals amb poder civil i militar.
- Censors: encarregats del cens.
- Pretors: administradors de justícia.
- Qüestors: encarregats de la hisenda pública.
- Regidors: encarregats del proveïment de queviures, de la policia de la ciutat i de l’organització de jocs i festes.
- Tribuns de la plebs: protectors dels drets dels plebeus.
- Procònsols i propretors: governadors de les províncies.
El Senat. Durant els primers anys de la República, el Senat, estava compost per 300 senadors, però va arribar a tenir-ne 900 a finals d’aquest període. El càrrec era per tota la vida i representava, per tant, el poder permanent. Al principi només els patricis podien accedir al càrrec de senador, però més endavant també van poder optar a aquest càrrec els plebeus. Algunes de les seves atribucions eren exercir vigilància sobre la religió nacional, dirigir la política exterior i organitzar i governar les províncies. En èpoques de ciris el Senat podia nomenar un dictador durant sis mesos, aquest havia de ser elegit entre els antics cònsols i amb plens poders. Acabat aquests sis mesos, havia de dimitir.
Els Comicis. Aquests elegien cada any els magistrats d’entre els que formaven part del Senat. Es votava per grups: cúries i centúries.
També proposaven algunes lleis i impartien justícia. Es pot dir, que els comicis, representaven la sobirania directa del poble.
Cònsols i altres personatges públics romans.
Estel Riu
1batx A
Comentaris