16 de febrer de 2009

HADES I DEMÈTER

HADES


Hades i Persèfone, relleu votiu en terracotta procedent de Locri Epizephyrii, c. 470 a.C., Museo Archeologico Nazionale, Reggio di Calabria, Itàlia


Hades té el seu regne en les profunditats de la terra i hi governa amb mà de ferro i sense pietat, al costat de la seva esposa Persèfone. Allà és on viatgen les ànimes de tothom després de morir. Allà són jutjades i reben el premi d'una enternitat feliç o d'uns càstigs que poden ser perpetus segons com hagin actuat durant la seva vida.

DEMÈTER

Ceres i cupidos recol·lectors (detall), Simon Vouet, c. 1634, National Gallery, Londres

Deessa de l'agricultura, filla de Cronos i Rea, està lligada estretament tant en el culte com en el mite amb la seva filla Persèfone, nascuda de la unió amb Zeus. Els atributs de Demèter són l'espiga de blat i les torxes, sovint coronada i la figura madura.

Aquests dos déus de la mitologia grega estan relacionats per un mite, el qual és explicat a continuació.

EL RAPTE DE PERSÈFONE

Plutó i Prosèrpina
, Bernini, 1621-1622, Galleria Borghese, Roma.


Persèfone era un donzella molt bonica, nascuda d'un dels múltiples amors de Zeus. La seva mare era Demèter, deessa de l'agricultura. Un dia que Persèfone estava collint narcisos en un prat, la terra es va obrir de sobte i en va sortir el seu oncle Hades, que la va raptar i se l'endugué al seu regne subterrani amb la pretensió de fer-la la seva esposa.

Demèter es va desesperar amb la desaparició de la seva filla. Hades no havia deixat ni rastre i, per tant, ni tan sols podia saber què li havia passat ni on era. Així és que va començar a buscar Persèfone per tot arreu. Ni a les nits reposava de la seva recerca, sinó que recorria els camins il·luminant-se amb una torxa. Però, malgrat que cercà per tots els països i ciutats i preguntà a tothom, no en trobà cap pista. Finalment, al desè dia, va demanar-ho a Hèlios, el Sol, que li ho explicà tot.

En saber la veritat i que, a més, Hades s'ha assegurat la complicitat de Zeus, Demèter s'enutja, abandona l'Olimp i, tota trista, es dirigeix a Eleusis sota la figura d'una vella. Arribada al palau dels reis Cèleos i Metanira, hi és acceptada com a serventa i li encomanen el seu fillet Demofont. Amb la intenció de fer-lo immortal de nit el posa a foc i l'ungeix amb ambrosia, però una nit la descobreix Metanira, que fa un crit, i el nen mor abrasat. Aleshores la deessa es descobreix la seva veritable personalitat i, instal·lada en un temple, impedeix que germinin les llavors, de manera que l'espècie humana és castigada per la fam i està a punt d'extingir-se.

Zeus, adonant-se de la gravetat de la situació, envia la seva missatgera Iris a ordenar a Hades que retorni Persèfone a la seva mare. Però Hades, per no perdre la noia que estima, li dóna una magrana dels inferns, que ella, distreta, mossega. Així, com que ha tastat el menjar dels inferns, Hades aconsegueix que Persèfone quedi lligada al món dels morts i arriba a un acord amb Demèter: a partir d'ara Persèfone restarà un terç de l'any amb el seu marit sota terra, mentre que els altres do terços podrà viure amb la seva mare en el món superior. Demèter institueix els misteris d'Eleusis, retorna la fertilitat als camps i fa el do del blat a Triptòlem, un altre fill de Metanira, que l'escampa per tota la terra des d'un carro tirat per dragons alats i dóna a conèixer l'agricultura.

Sandra Rodríguez
2n Batx

3 comentaris:

majka. ha dit...

Molt bé, Alexandra. Estaria bé que ens expliquéssis com eren els inferns i què passava amb les ànimes que hi arribaven...

Boniques imatges

Jony ha dit...

molt bé estan aquest deus olimpics,
a veure per saber com eren.
ens ajudaran per la nostra funció

Cinta ha dit...

Molt bé d'aquesta manera sabrem com hem de vestir per fer la mini representació de divendres ehh.. jeje! :)