L'EXÈRCIT ROMÀ

L'exèrcit romà estava conformat per homes de totes les parts del seu domini territorial. Els membres de l'exèrcit eren soldats professionals: es dedicaven exclusivament a lluitar i defensar Roma. 

     

En un principi, només els propietaris de terres poden fer sevir l'exèrcit. Tot i així, a partir del s.I a.C. qualsevol s'hi podia unir. Els soldats havien de formar part de l'exèrcit durant, almenys, 25 anys.

Si un soldat es feia destacar al camp de batalla i sabia llegir i escriure, podia arribar a ser Centurió, a càrrec d'uns 80 soldats anomenats legionaris. La Legió, a la vegada, estava constituïda per 59 centúries. La totalitat de l'exèrcit romà estava conformada per unes 30 legions. També hi havia altres soldats anomenats auxiliars, entre els quals hi havia la cavalleria.

Els Centurions portaven un pal especial que deixava clar quin era el seu rang. El pal s'utilitzava per colpejar a qualsevol soldat que desobeís una ordre. Alguns d'ells, els més importants, també portaven una armadura especial.

Vestimenta d'un soldat a l'antiga Roma

Un soldat romà portava una espasa curta per a apunyalar i una llaça anomenada "pilum". Estava protegit per una armadura feta de bandes de ferro superposades i un casc de metall al cap. També portava un gran escut rectangular que tenia corbes per a protegir-se millor el cos.

El "pilum" tenia una punta aguda de ferro i un eix fet de un metall més suau. Quan la llança colpejava l'escut d'un adversari es doblava dificultat de la seva extracció. L'eix de la llança quedava arrossegant-se pel terra, molestant el seu enemic, qui eventualment hauria de desfer-se del seu escut.

Els soldats havien de ser forts. S'esperava que recorressin uns 30 kilòmetres al dia portant una armadura. També havien de transportar el seu propi escut, alguna cosa per a menjar i un equip per a acampar.

Posició "tortuga"

Aquests soldats estaven entrenats per a lluitar junts. Entraven a la batalla formant una línia amb els escuts units, un darrera l'altre. Si l'enemic disparava fletxes, els soldats de darrera la línia del davant aixecaven els seus escuts per sobre dels caps formant, així, un sostre que servia de protecció. Aquesta formació s'anomenava "testudo", o com és més coneguda, la posició tortuga.

El senat declarava el triomf d'una batalla si queien almenys cinc mil enemics i s'obtenia una victòria aclaparadora.

El triomf se celebrava amb una desfilada pels carrers de Roma la qual lideraven els magistrats i els senadors. Seguidament hi anaven els cornetes, el botí, els presoners, el general triomfador amb una corona de llorer i les seves tropes al final de la desfilada.

Helena Osset

1r Batx