23 de març de 2018

ELS GELATS A ROMA

El gelat no era el que ara entenem com a tal. Antigament, es tractava de fruites, llet i mel refredades. Els romans els anomenaven nivatae potiones, el que es tradueix com begudes nevades, ja que utilitzaven neu per fer-los. 
La neu arribava de les muntanyes que hi havia prop de Roma, del Terminillo, o també podia arribar amb vaixell de l'Etna i del Vesuvi. Allà hi havia dues importants reserves que abastiren de glaç a Roma durant almenys dos segles, ja que el comerç de glaç era fruitós. 
Aquest es portava al Palau imperial i també es venia als nombrosos thermopolia, és a dir els bars de l'època, que hi havia a banda i banda dels carrers. El glaç es guardava dins de pous subterranis. S'utilitzava per conservar els aliments i per fer els gelats.  Era comú que en els patis de les famílies adinerades hi hagués un pou de gel. El preu de la neu sempre va ser elevat, més que el vi, i els pobres poques vegades s'ho podien permetre. El que al principi degué ser només un luxe per rics, que eren els únics que podien tenir pous de glaç a casa, amb el temps també arribà a la gent del poble.
exemple d'un pou de gel

Els romans no en foren de totes maneres els inventors. A l'antiga Mesopotàmia i a Orient des de temps immemorials es preparaven sucs de fruita amb glaç molt abans que ho fessin els romans. A Mesopotàmia els esclaus recorrien milers de quilòmetres a peu per obtenir glaç de les muntanyes per tal de preparar begudes fredes pels àpats reials. 

Però els romans sofisticaren la tècnica que aprengueren d'orient i s'inventaren uns coladors anomenats colum nivarium que s'usaven per depurar els sucs i refredar-los. Omplien els coladors de neu i al damunt hi tiraven els sucs de fruita. També usaven el mateix sistema per refredar el vi.
Sembla que també foren els romans els que començaren a glaçar els sucs de fruita abaixant-ne la temperatura sense barrejar-los amb glaç. Posant-los dins d'una terrina a la neu.

Colador de bronze de Pompeia
Amb la caiguda de l'Imperi Romà s'acabaren els gelats. A orient continuaren i es perfeccionaren cada cop més. Foren els àrabs qui els tornaren a portar a occident al Renaixement a través de Sicília. Havien passat molts segles i ningú recordava que refrescs semblants s'havien menjat pels carrers empedrats de Roma...

Feu clic aquí per veure més informació sobre com s'utilitzava la neu per refredar begudes

Èlia Vilà
1r Batx

3 comentaris:

Maria Erra ha dit...

Ostres! Quan penses amb herències de l'antiga Roma no crec que ningú pensi amb gelats! És realment interessant veure com s'ho feien els romans per fer gelats sense totes les tecnologies que tenim ara, és a dir, els congeladors i neveres. Molt bona entrada!

Martina Vilar ha dit...

No ho sabia que hi haguéssin gelats en aquella època. La veritat és que m'ha sorprès molt. Tampoc no ho sabia que hi haguéssin pous de gel. Aquesta entrada és realment interessant!

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Encara que actualment el gelats no es fan ben bé igual és curiós que ja es preparessin fa tant temps enrere. M'ha semblat curiós que sense tenir congelador fossin capaços de conservar els aliments i el gel, i també que tinguessin dues reserves de gel per abastir Roma durant dos-cents anys. Bona entrada!