L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. 
Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort.

Gal moribund
També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat.

Bou farnesi s.II a.C.
Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultural i artístic, i apareixen nous centres o escoles, on es va desenvolupar una important producció artística.

L'Imperi Alexandrí i l'Hel·lenisme
Les obres més importants per aquella època van ser: Laocoont i els seus fills (III-IIaC) i la Victòria de Samotràcia (190 aC).

EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA:




EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA:




Martina Vilar
1r Batx

Comentaris

Ferran Gil ha dit…
És increïble que hi hagi tantes etapes diferents en la història de l'escultura de l'Antiga Grècia. De fet, que canviï l'estil de les estructures de forma tan dràstica demostra que els ideals i les formes de viure de l'època van ser molt diferents.
Judit Espina ha dit…
Les meves entrades també tracten d'escultures, hi he pogut veure l'avanç i sobretot l'expressivitat que els autors volen expressar en les escultures com: Laocoont i els seus fills i Venus de Miló. Aquesta entrada m'ha fet entendre l'evolució en l'època hel·lenistica.
Helena ha dit…
M'ha sobtat molt l'evolució de l' escultura de la figura femenina, de la manera que ha passat a ser molt més realista i proporcional, com les posicions de les dones canvien i posseeixen molta més expressió. Podriem dir també, que, d'alguna manera també reflexa l'època i els seus canvis socials respectius.
Marta Orte ha dit…
Gràcies a les imatges que has adjuntat he pogut apreciar visualment els canvis que han patit les escultures. És molt curiós com canvien, ja que no se sap de què depenen, igual que els cànons de bellesa, per exemple.
Alba Le Riera ha dit…
És impressionant la precisió que tenien a l'hora de fer les escultures, no es deixaven cap detall i sempre intentaven aconseguir la perfecció. És a dir, que eren molt perfeccionistes.
L'evolució també serveix per veure els canvis que hi han a l'art depenent de l'època i també ajuda a determinar els gustos que tenien artistes i la seva dedicació.
Bona entrada!
Judith Rodríguez ha dit…
Observant les fotografies de l'evolució de la figura de l'home i la dona i comparant-les, pots veure que des del primer moment la figura masculina transmet un sentiment més realista, en canvi a mesura que milloren la tècnica, la figura de la dona, des del meu punt de vista, mostra una expressió més viva. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

VESTIMENTA DELS ROMANS

CIVILITZACIÓ MINOICA