13 de març de 2018

COMPLEX ÈDIP I D'ELECTRA

El complex d'Èdip és un concepte que sorgeix de les teories clàssiques de Sigmund Freud. Aquest terme psicoanalític té el seu origen en una obra de l'antiga Grècia, on Èdip, fill del rei de Tebes, acaba matant el seu pare i ocupant el seu lloc, casant-se amb la reina Iocasta, la seva mare. Freud va fer servir aquesta obra per explicar una de les primeres etapes del desenvolupament psicosexual del noi, que passa entre els tres i els cinc anys d'edat, en la qual es produeix una modificaió de la seva conducta, de tal manera que idealitza la seva mare, conspirant cap a ella un sentiment d'amor, en competició amb qualsevol altre home li tregui l'atenció i el seu amor envers ell. Normalment el pare, és qui es converteix en un objecte de sentiments d'allunyament i odi.


Els sentiments positius orientats cap a la mare expressen amb les majors atencions, amb un comportament exemplar, buscant maneres de tenir-la sempre contenta i compartint més temps junts, quasi com un enamorat. Pel contrari, mostra sentiments profunds i negatius envers el pare, que és el competidor més directe de l'amor de la seva mare. Aquests sentiments s'expressen en forma d'angoixa i ràbia, sense fer-li cas i desobeint-li, el qual fa que el pare s'enfadi.
Aquest complex, segons el pare del psicoanàlisis, és universal i afecta a tots els petits d'entre 3 i 5 anys d'edat, car es produeix de forma natural amb el pas del temps, desapareixent entorn dels set anys, sense majors conseqüències. És per això que un correcte coneixement d'aquesta etapa per part dels pares evitarà molts mals entesos i preocupacions innecessàries.

EL COMPLEX D'ELECTRA

Alguns autors afirmen que la teoria de Fred ha set creada per explicar el desenvolupament del nen, oblidant el de la nena. Altres en canvi afirmen que la teoria és vàlida tan per el nen com per la nena, i amdós passarien per la mateixa etapa del desenvolupament psicosexual. Per Jung, era una teoria insuficient, per lo tant que per donar una explicació del desenvolupament de la nena va aportar el terme del complex d'Electra.
El complex d'Electra, per tant, seria el complex complementari, que donaria una explicació contraria, és a dir que la relació de la nena amb els seus progenitors, buscant l'acceptació i el carinyo del seu pare a qui mostra els seus sentiments amorosos, convertint la mare en una competidora per acaparar el carinyo del pare, sent a qui es dirigeix els seus sentiments negatius.



Varnpreet Kaur
1r Batx

3 comentaris:

Marta Orte ha dit...

No estic d'acord amb aquestes dues teories, ja que sí que es pot desenvolupar una preferència vers un dels dos progenitors, però no crec que arribi a tant com a desig sexual. Per exemple, hi ha nenes que tenen preferència per la seva mare, i això no indica que hagi desenvolupat sentiments amorosos i per tant que siguin homosexuals.
Un dubte: s'anomena complex d'Èdip degut a que es basa en la tragèdia grega Èdip rei, però el complex d'Electra, per què s'anomena així?

Preet Kaur ha dit...

Marta, com ja deus saber, la història d'Electra figura a la mitologia grega amb tres versions i totes tres coincideixen que Electra, en complot amb el seu germà Orestes, planegen venjar la mort del seu pare, matant a la seva mare ja que ella juntament amb el seu amant l'havien assassinat. Doncs de la mateixa manera que el complex d'Èdip s'anomena pel mite d'Èdip el d'Electra també.

Maria Erra ha dit...

Havent llegit les teves entrades d'Èdip i altres entrades sobre el mite d'Electra m'ha quedat molt més clar tot el Freud va voler dir posant aquest nom a aquest complex. Una entrada certament molt interessant!