27 de març de 2018

LA CAIXA DE PANDORA

Prometeu és el creador dels humans, podem dir que és el benefactor de la humanitat en la mitologia grega. Aquest era fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene. Segons la tradició va crear els homes modelant-los amb argila mentre el seu germà Epimeteu creava bèsties. Prometeu va fer el primer sacrifici com a símbol de pacte entre els humans i els déus: aquest va matar un bou i va repartir els trossos en dos munts: en un munt havien els ossos i el greix cobert de la pell mentre a l'altre munt havia la carn i les estranyes. Llavors, els va oferir a Zeus i aquest va escollir el primer munt. I d'aquí es va quedar el ritual del sacrifici: els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen els ossos i el greix pels déus.
Zeus enfadat per l'engany de Prometeu, va llençar la seva ira contra la humanitat i va privar el foc, condemnant-los a patir fred i fam. Però Prometeu va decidir robar el foc ja que no podia veure patint la humanitat. Així que va pujar al mont Olimp i el va agafar del carro d'Helios i va aconseguir retornar als homes el foc en un tall d'una planta anomenada ferula communis que es crema lentament. Car d'aquesta forma la humanitat es va poder escalfar-se i tornar a la normalitat.
Prometeu donant foc a la humanitat. (1817) Heinrich Füger.
Indignat, per venjar-se, per aquesta segona ofensa, Zeus va ordenar a Hefest que fés una dona d'argila, llavors d'una donzella bonica, Atena, va vestir figura, Hermes li va donar la parla i Afrodita li donà sensualitat. Finalment Zeus li va donar vida i va enviar l'anomenada Pandora per mitjà d'Hermes al germà de Prometeu: Epimeteu. Aquest en veure lo bonica que era la donzella, es casar amb ella malgrat els advertiments del seu germà perquè no acceptés cap regal els déus. Així doncs, Pandora, portava una caixa amb ella amb totes les desgràcies del món mortal i Zeus li va manar que no obrís mai la caixa. 

Però Pandora no va poder aguantar-se ja que cada dia tenia més curiositat del que podia haver dins la caixa, així que va obrir la caixa i va alliberar tot els mals. Després, espantada i penedida del pecat que havia comès, va tancar la caixa ràpidament atrapant l'esperança a dins d'ella. Mentrestant la desgràcia omplia, de totes formes, terra, mar i aire. Les malalties feien patir els humans dies i nit, solapades i silencioses ja que Zeus no les havia donat veu. Un tropell de febres assetjava la Terra, i la mort, abans reticent a sorprendre els homes, va precipitar seu pas. La vellesa, la malaltia, la fatiga, la bogeria, el vici, la passió, la plaga, la tristesa, la pobresa, el crim; tots els mals del món s'havien estès per la terra i només l'esperança va quedar oculta en el fons de la caixa.
Pandora obrint la caixa. (1896) John William Waterhouse.



Varnpreet Kaur
1r Batx

2 comentaris:

Maria Erra ha dit...

Una història molt interessant, a la vegada que bastant coneguda. El vídeo l'he trobat molt ben fet i molt divertit, de fet jo mateixa he fet servir aquest mateix canal de youtube per treure-hi històries. Molt bona entrada!

Angie Pérez ha dit...

Personalment trobo que la mitologia fa servir la imatge de la dona com a símbol de maldat i codícia en molts (masses) moments. També és cert que hi ha representades deeses sabies i bones que aporten moltes coses a la humanitat, però mites com el de Pandora, una dona que allibera tots el mals al món, o el de Medusa, o el de la mateix Eva a la Bíblia fomenten aquesta visió de la dona com la portadora del mal, la mentida i tot allò dolent a la humanitat.