8 de març de 2018

MIL·LIARIS

Hi ha vàries evidències que els romans van estar a la comarca d'Osona. La més famosa, el Temple romà. Ara us explicaré sobre una altra, els mil·liaris, els precedents de les senyals de localització d'avui dia.

QUÈ EREN I COM ESTAVEN FORMATS
Un mil·liari o pedra mil·liar (que prové del llatí milliarum) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda (prisma de sis cares, totes sis parel·lelograms) que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil Passus (passos dobles romans), és a dir, cada milla romana, cosa que equival a una distància de, aproximadament, 1481 metres.
Solien ser de pedra, amb una base cúbica o quadrada i mesurava entre 2 i 4 metres d'alçada, amb un diàmetre de 50 a 80 centímetres. La major part dels mil·liaris portaven inscripcions gravades directament, depenent de la importància de la calçada o la llunyania de Roma, o de les ciutats d'origen i destinació. La inscripció constava sempre d'una sèrie de parts ben definides:
  • El títol complet de l'emperador sota el mandat de qui es construïa o modificava la calçada.
  • La distància fins a Roma o la localitat més important de la via.
  • El governador o la unitat  militar responsable de les obres a la calçada.
  • L'expressió refecit o reparavit si es tractava d'una obra de manteniment de la via.
Mil·liari del Mas el Vilar

HISTÒRIA
Els primers mil·liaris coneguts daten del període final de la República romana, però la immensa majoria dels conservats van ser realitzats sota l'Alt Imperi i, en menor mesura, en els segles III i IV. Al segle IV, els mil·liaris van perdre funcionalitat indicativa, transformant-se en un element de propaganda política dels emperadors.
En temps d'August un columna de marbre assenyalava el lloc on les grans vies divergia cap a les diferents portes de Roma, i aquest pilar era conegut com a Milliarum Aureum
S'han conservat algunes d'aquestes inscripcions, i en tenim tres exemples a la comarca.
Mil·liari de la Teuleria de l'Albanell

MIL·LIARIS A OSONA
A Osona podem trobar varis mil·liaris diferents: el mil·liari de Vilageliu, que pertany a l'època romana de la República, el mil·liari de Santa Eulàlia de Riuprimer, que també pertany a la República, el mil·liari del Mas el Vilar, també de la República, el mil·liari de la Teuleria de l'Albanell, que no se sap l'època en què es va construir, i dos mil·liaris del Molí de les Canes, que formen part de l'època romana de l'Alt Imperi. Aquests quatre últims els podem trobar al Museu Episcopal de Vic:
  • El mil·liari del Mas el Vilar, trobat a Tona, està fet de gres eocènic local, i fa 1,12 metres d'alt i 36, 5 cm de diàmetre. No té sòcol. Va ser fet construir pel procònsul Mani Sergi. Aquest mil·liari permet datar una de les vies romanes més antigues de la península Ibèrica en època republicana.
  • El mil·liari de la Teuleria de l'Albanell, trobat a Malla, està fet de gres eocènic local, i fa 2,12 metres d'alt, 56 cm d'amplada i 58 cm fondària. Té base paral·lelèptica.
  • El primer mil·liari del Molí de les Canes es va trobar a Centelles. Està fet de gres eocènic local, i fa 2,13 metres d'alt, 50 cm d'amplada i 54 cm fondària. Està conservat sencer amb basament, amb textos gravats succesivament. 
  • L'altre mil·liari del molí de Canes també està fet de gres eocènic local, i fa 2,42 metres d'alt, 55 cm d'amplada i 44 cm fondària. Aquest mil·liari, doncs, juntament amb l'altre testimonia l'existència de la via romana imperial que comunicava Auso amb Barcino a través del Congost.
Mil·liari del Molí de Canes
Mil·liari del Molí de Canes
Maria Erra
1r Batx

3 comentaris:

Èlia Vilà ha dit...

Quina entrada més interessant Maria! Sempre veient els mil·liaris en llibres però avui gràcies a tu sé la seva alçada. Mai m'hauria pensat que eren tan alts, devia ser perquè es veiessin des de lluny no? Què creus?

Maria Erra ha dit...

Hola Èlia, gràcies pel teu comentari! Ostres, no hi havia pensat... potser sí que era perquè es veiéssin des de lluny.

Paula Sala ha dit...

Els romans son els nostres precedents en moltes coses, però no em pensava que també ho fóssin en les senyals de localització! Una entrada molt interessant, Maria!