POMPEIA

Escrita per -
Pompeia és una ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia. Situada a la falda meridional del Vesuvi, a la plana del riu Sarno, la qual els romans anomenaven Pompeii. Aquesta ciutat va ser ocupada inicialment pels oscs, després va passar a ser dels etruscs i més tard pel samnites. L'any 310 aC va passar a ser part de la Campània romana. 

Ruïnes de Pompeia amb el Vesubi de fons
La ciutat servia de port a les poblacions de l'interior, des del final de la República, era lloc d'estiueig per als romans opulents; Ciceró hi tenia una vil·la.
Molt danyada per un terratrèmol el 63 aC, i en plena reconstrucció, fou completament sepultada per la gran erupció del Vesuvi l'agost del 79 dC sota una capa de cendres i de pedruscalls eruptius, que assolí un gruix de sis a set metres. S'ha calculat que dels 10.000 habitants que es creu que vivien a Pompeia en aquella època, en van morir un 2.000.
L'erupció del Vesuvi representada a la pel·lícula "Pompeii"
Es va perdre gairebé memòria de la ciutat, fins que l'any 1594, l'arquitecte Domenico Fontana, va descobrir inscripcions epigràfiques i fins i tot edificis amb les parets pintades al fresc.

Les primeres excavacions a Pompeia es van fer el 1748. Cada vegada que es descobria un edifici més, s'anava recuperant obres d'art i objectes. Aquestes excavacions ens permeten reconstruir els aspectes social, la vida quotidiana, cultural, econòmica i mundana de la ciutat.


Els habitants petrificats per l'erupció
Avui dia, Pompeia es presenta davant els ulls dels visitants i els transporta al dia en què el volcà va explotar. Tot sembla que encara sigui viu: la tragèdia de Pompeia no ha destruït la ciutat sinó que ha aturat el temps per acabar-la restituint amb l'aspecte que tenia aquell dia concret de l'lany 79.

 Cliqueu aquí per veure més ruïnes.

Aquí adjunto una animació del dia de la catàstrofe:



Èlia Vilà 
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
El Vesuvi és, sens dubte, el pilar de la història de la ciutat de Pompeia. Les seves nombroses erupcions (com la més important, que es va produir l'any 79) han marcat la seva història.
Les cendres de les erupcions encara són presents en una ciutat on, després de quedar deshabitada, només en queden les restes més testimonials.
21 de març del 2018, a les 13:06
Unknown ha dit…
Pompeia és un perfecte exemple d'un desastre natural. En aquella època, probablement van culpar a Hefest, o a algun altre déu, però avui sabem que va ser per una erupció del Vesuvi. Una entrada certament molt interessant!
21 de març del 2018, a les 13:09
Unknown ha dit…
Bona entrada Èlia, m'és molt dificil d'imaginar-me com va poguer passar aquesta catastrofe. Ha de ser impactant veure en directe totes aquestes figures estirades al terra i imaginar-te com devien veure la seva mort propera.
6 d’abril del 2018, a les 12:13
Anònim ha dit…
M’ha agradat molt descobrir els detalls sobre aquesta tragèdia de l’any 79, ja que jo ja n’havia sentit a parlar però no amb tant de detall com en aquesta entrada. Tot hi aixi m’agraderia saber si a part dels morts, també hi van haver ferits, i també el nombre de ferits. ( en cas de que n’hi haguessin)
1 de gener del 2021, a les 17:56
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació