CRONOS, PARE DE ZÉUS

Cronos a la mitologia grega, pertany a la primera generació dels titans, sent el més jove dels descendents de Gea i Urà. Membre d'una família nombrosa, així eren 11 germans més i si afegim a Cronos era en total 12 germans. Aquest va ajudar a la seva mare en alliberar la major part dels germans els quals Urà havia empresonat en un lloc secret.

Rea lliurant el seu fill

Gea va demanar ajuda a la resta dels seus fills, però només Cronos va oferir-se a salvar als seus germans vencent als seu pare i alçant amb el poder durant la mitologia durant l'edat daurada. Tot i aquesta derrota, Cronos necessitava el suport i el permís del seu germà Tità, doncs aquest era el primogènit dels seus pares. Tità va decidir cedir-li el tron en canvi de que Cronos mataria a tota la seva descendència,  i d'aquesta forma, algun dia no molt llunyà, el poder tornaria a ser dels titans. Segons altres versions, seria Gea qui diria a Cronos que seria derrotat per un dels seus fills.

Fos com fos, el cas que de la seva unió amb la seva esposa Rea naixessin varis déus, com Demèter, Hera, Hades, Hèstia y Posidó. Però aquests déus van ser devorats per Cronos tan mateix que quests naixien. 

Així, Rea, desesperada, va demanar ajuda a Gea per amagar el seu últim fill el qual nosaltres el coneixem com a déu dels déus, Zeus. Les dues deesses,van fer una estratègia amagant a Rea a Creta fent que ella donés llum tota sola a Zéus. Quan Cronos es va adonar, Rea el va atorgar una pedra envoltada de bolquers, coneguda com a Ònfals. Cronos se la va menjar sense mirar si es tractava d'un nen o no, convençut de que la seva amant no el podria enganyar.

Urà devorant el seu fill
de Francisco de Goya l'any 1819-1823 

Així va ser com Zeus es va quedar amagat a la cova del muntanya Ida, a Creta. Quan va créixer, el déu va utilitzar el verí que li donaria la seva àvia Gea per obligar a Cronos a regurgitar el contingut de l'estómac en ordre invers. Quan va alliberar tots el seus germans va alliberar també als Hecatónquirs i els Ciclops, als que Cronos havia tornat a empresonar a Tàrtar després d'acabar amb Urà. Ells van ser els encarregats de forjar als rajos de Zéus, el trident de Poseidó i el casc de foscor de Hades.

Finalment, després d'una llarga guerra anomenada Titanomàquia, Zeus i els seus germans van acabar amb Cronos, i així es van repartir el món i van tancar els titans, juntament a Cronos, en el Tàrtar. Així, Poseidó es va quedar amb les aigües, Hades amb el món dels morts i Zeus va aconseguir, fent-ho a sorts, el cel i l'aire.

QUI ERA URÀ?

Urà era el déu primordial del cel. A la mitologia grega era personificat com a fill i marit de Gea, la mare de la Terra. Els dos van ser ancestres de la majoria dels déus grecs. Altres fonts l'atribueixen a un parentesc diferent. En la seva obra De natura deorum, Ciceró afirma que era descendent de les antigues deesses d'Éter i Hemera. Segons el himnes òrfics, Urà era el fill de la deessa de la nit, Nix.

Castrasió d'Uranus, Giorgio Vasari 1555-1159

QUI ERA GEA?

Gea segons la mitologia és la deessa Mare, la qual va donar l'origen a l'existència. Els romans la van adaptar com a Tellus Mater o Terra Mater, però va ser més coneguda com a Gaia. Hesíode explica a la Teogonia que Gea va sorgir després del Caos, aquell va estar el primitiu de l'existència, per després, ella sola, va engendrar a Urà, el cel, i a Pont, el mar. Gea després es va unir amb Urà per donar a llum als Titans i entre ells estaba Cronos, el temps, el més astut, jove i terrible dels seus fills. També va engendrar els Ciclops, gegants deformats amb un sol ull, i als Hecatonnquirs, de cent braços i cinquanta caps.

Varnpreet Kaur

1r batx