MISTERIS A L'ANTIGA ROMA

Des de la fundació de Roma i al llarg de tot el seu imperi, es van donar diversos successos considerats 'misteriosos', degut a que no tenien cap explicació lògica.

El primer de tots aquests va ser l'any 721 a.C., quan segons els sacerdots, del cel va caure un escut de bronze.

Uns segles més tard, al 355 a.C., les cròniques van registrar l'enorme caiguda d'un aeròlit (meteorit constituït per silicats) de 30 metres cúbics.

A l'any 106 a.C., segons Juli Obseqüent narra en la seva obra Prodigiorum Liber, es va sentir enrenou al cel i va semblar que d'ell en queien javelines. "Va haver-hi una pluja de sang quan a Roma va ser vista una torxa al cel...".
Tres anys més tard, d'acord amb aquest mateix autor, va succeir un fet semblant: "La Lluna, amb una estrella, va aparèixer de dia des de l'hora tercera fins la setena. Es va produïr foscor i va ploure llet al camp de votiu".

9 d.C., quan un llamp insòlit va arribar al camp del Temple de Mart. Quan el foc va parar, els habitants de Roma no podien creure's el que cobria la superfície del terra: eren llagostes. Ningú no les va tocar, però, degut a que van pensar que era una senyal de mals pressentiments.

Lycosthenes assegurava que a l'any 71 d.C. es van veure dos 'sols' alhora, dels quals un d'ells era prim i pàl·lid, i l'altre net i poderós.

Al 98 d.C., va dir que una torxa ardent es va poder observar creuant el cel, i de sobre va caure. Al costat del Sol, un 'escut incandescent' va creuar el cel de Roma després que arribés per l'oest i s'allunyés després cap a l'est.

Un dels fets més estranys de tots els que es van produir en l'època Romana el relata Dio Cassius en la seva Història Romana. El data l'any 174 d.C.. En aquell moment les tropes de Marc Aureli s'enfrontaven als quadrí: "Una legió sencera de cristians orà pel seu déu, qui immediatament els escoltà fulminant l'enemic amb els seus llamps i alleujant a la vegada els romans amb intensa pluja."

Aquests són els fets que he trobat més interessants, encara que segons he llegit, hi va haver més d'una vegada que un objecte en flames creuava el cel, i això va ser observat en èpoques molt diferents, fet que em porta a pensar que sí podria ser possible l'autenticitat d'algun d'aquests successos.

A continuació us deixo un vídeo on podeu escoltar més relats d'aquest tipus i fins i tot escoltar versions diferents d'alguns dels que he esmentat:

Marta Orte
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Marta trobo que has escrit una entrada molt interessant. Estic realment sorprès pel munt de situacions misterioses que "es van produir" durant l'època romana.
Deixa'm dir-te que de vegades molts d'aquests misteris, com que són explicats en alguns dels llibres que has dit, pot ser que es refereixin a fets reals però amb components irreals. Per exemple, els fets del 106 d.C., qui ho diu que en lloc de javelines que queien del cel no poguessin ser grans pedres de calabruix o calamarsa i que ferissin molta gent?
Unknown ha dit…
Ben pensat Ferran, ja que com a conseqüència d'això, es diu que va haver-hi molts ferits, i la calamarsa, al ser dura, pot fer molt mal. Et dono la raó quant això que dius que es pot fer referència a fets reals, amb components irreals.
Martina Vilar ha dit…
El títol m'ha cridat l'atenció, quan he llegit l'entrada, he quedat al·lucinada. No havia sentit mai aquests misteris de Roma, però m'ha agradat saber-ho. Quan he llegit la segona frase, que has dit que segons els sacerdots, del cel va caure un escut de bronze. La veritat és que no m'ho podia creure el que estava llegint. Una entrada super interessant.
Caca ha dit…
És interessant i curiós saber que durant tota la trajectòria de l'ésser humà hi ha hagut fets inexplicables i fora de lògica i és això el que més atemoreix a l'ésser humà: no poder saber. Tot i així, els esdeveniments que expliques, semblen irreals i fins i tot graciosos. Però estic ben segura que si fos a mi qui em passés no sabria com reaccionar. Una entrada diferent que no deixa de ser molt interessant!

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS