LA POLÍTICA GREGA ACTUAL
Tot i que la informació política d'aquestes setmanes està molt centrada en Catalunya i la Unió Europea, Grècia va ser el centre de totes les mirades l'any passat i fa dos anys després de la convocatòria de dues eleccions generals i un referèndum que van fer trontollar la UE i el mateix país grec, que va patir un corralito i va fer arribar al poder del país a Alexis Tsipras, representant d'un partit d'extrema-esquerra anomenat SYRIZA que va deixar els partits tradicionals totalment apartats del poder.
 |
| Alexis Tsipras, el candidat i Primer Ministre de Grècia per SYRIZA |
Una societat molt empobrida, un percentatge d'atur molt alt (d'un 60% entre la població jove) i, per tant, una població enganyada pels governs dels partits tradicionals, van donar una victòria històrica a un partit, SYRIZA (Coalició d'Esquerra Radical), que s'autodefinia com a contrari a la troika, és a dir, contra el poder de la Unió Europea.
Aquestes eleccions, no només van portar als partits més radicals a ser un nou fenomen a Europa, sinó també va dur a la reflexió a la ciutadania europea: s'havien de continuar votant a aquells partits que sempre havien governat i que, corrompent i mal governant havien dut al poble a la ruïna econòmica?
Els resultats van ser aclaparadors per SYRIZA, que es va quedar a pocs escons de la majoria absoluta. A més, Nova Democràcia i el PASOK (equivalents a PP i PSOE, respectivament), els partits tradicionalistes, es van ensorrar: Nova Democràcia, el partit que governava, va quedar en segona posició i va perdre gairebé la meitat dels seus diputats; mentre que el PASOK, partit que va dur a Grècia a la ruïna econòmica feia deu anys, havia perdut, des de llavors, gairebé tres milions de vots i tots els seus diputats; és a dir, el partit va esdevenir anecdòtic. Cal destacar, també, l'arribada del partit neonazi que va entrar amb força convertint-se en la tercera força parlamentària.
CORRALITO - DES DEL 29 DE JUNY DEL 2015 FINS EL 3 D'AGOST
Amb les eleccions a la butxaca i amb el nou govern, SYRIZA i Tsipras van iniciar el mandat amb unes expectatives incertes.
Les negociacions entre Grècia i la troika europea per resoldre l'ampli deute que tenia el país grec (1600 milions d'euros) cada cop empitjoraven fins al punt que van acabar fracassant. Unes negociacions fracassades duien a Grècia a l'abisme, ja que ningú més a part de la UE era capaç de pagar el deute. És en aquesta situació econòmica gravíssima i una societat encara més empobrida com el president va anunciar que els bancs i les institucions financeres del país quedarien tancats i que s'imposaria un control de capitals, és a dir, que s'imposava un corralito de forma indefinida.
Les regles del joc imposades pel govern grec eren: només es podien treure 50€ per persona i dia, quantitat que va anar augmentant fins el dia que es va donar el corralito per acabat: el 3 d'agost. Dia en què bancs i borsa van obrir i van tornar a la normalitat.
EL REFERÈNDUM DEL MES DE JULIOL DE 2015 I LES ELECCIONS DEL SETEMBRE
Durant el corralito, el dia 5 de juliol, es va celebrar un referèndum per decidir si s'acceptaven les condicions de la troika després del fracàs de les negociacions. El resultat del referèndum va ser, contra tot pronòstic, molt favorable al govern.
Com que era un resultat totalment excepcional, el govern va convocar unes eleccions pel 20 de setembre de 2015 per reafirmar la seva posició dintre el poder grec. Davant d'aquesta situació, SYRIZA va fer una campanya molt contundent en contra de la troika que, juntament amb el referèndum, li va donar moltes possibilitats de repetir victòria. I així va ser:
Tsipras va aconseguir una victòria molt important i àmplia, fet que el van portar de nou a presidir el govern de Grècia. Els partits tradicionalistes van continuar el seu declivi, i els neonazis van aconseguir pujar tan en vots com en escons.
Les eleccions del setembre van donar la composició parlamentària que hi ha avui actualment. Cal recordar, però, que a Grècia la situació sembla estar més calmada tot i que les enquestes donen a SYRIZA un davallada molt important i, curiosament, un nou ascens del PASOK i Nova Democràcia, els dos partits tradicionalistes.
Amb la situació actual, tot és incertesa i el que pugui passar a les pròximes eleccions és, sens dubte, inexplicable.
Ferran Gil
1r Batx
Aquestes eleccions, no només van portar als partits més radicals a ser un nou fenomen a Europa, sinó també va dur a la reflexió a la ciutadania europea: s'havien de continuar votant a aquells partits que sempre havien governat i que, corrompent i mal governant havien dut al poble a la ruïna econòmica?
Els resultats van ser aclaparadors per SYRIZA, que es va quedar a pocs escons de la majoria absoluta. A més, Nova Democràcia i el PASOK (equivalents a PP i PSOE, respectivament), els partits tradicionalistes, es van ensorrar: Nova Democràcia, el partit que governava, va quedar en segona posició i va perdre gairebé la meitat dels seus diputats; mentre que el PASOK, partit que va dur a Grècia a la ruïna econòmica feia deu anys, havia perdut, des de llavors, gairebé tres milions de vots i tots els seus diputats; és a dir, el partit va esdevenir anecdòtic. Cal destacar, també, l'arribada del partit neonazi que va entrar amb força convertint-se en la tercera força parlamentària.
 |
| Eleccions 2009: el verd és el PASOK, el Blau ND i el salmó SYRIZA |
 |
| Eleccions 2015: el PASOK esdevé gairebé anecdòtic i SYRIZA és el partit destacat. El color negre representa el partit neonazi |
Amb les eleccions a la butxaca i amb el nou govern, SYRIZA i Tsipras van iniciar el mandat amb unes expectatives incertes.
Les negociacions entre Grècia i la troika europea per resoldre l'ampli deute que tenia el país grec (1600 milions d'euros) cada cop empitjoraven fins al punt que van acabar fracassant. Unes negociacions fracassades duien a Grècia a l'abisme, ja que ningú més a part de la UE era capaç de pagar el deute. És en aquesta situació econòmica gravíssima i una societat encara més empobrida com el president va anunciar que els bancs i les institucions financeres del país quedarien tancats i que s'imposaria un control de capitals, és a dir, que s'imposava un corralito de forma indefinida.
 |
| Davant la por de perdre els seus estalvis, els grecs van sortir a corre-cuita cap als bancs a retirar els seus diners |
EL REFERÈNDUM DEL MES DE JULIOL DE 2015 I LES ELECCIONS DEL SETEMBRE
Durant el corralito, el dia 5 de juliol, es va celebrar un referèndum per decidir si s'acceptaven les condicions de la troika després del fracàs de les negociacions. El resultat del referèndum va ser, contra tot pronòstic, molt favorable al govern.
 |
| Una bona participació i un resultat aclaparador en contra de la troika, van donar a SYRIZA les possibilitats de guanyar les eleccions del setembre |
Com que era un resultat totalment excepcional, el govern va convocar unes eleccions pel 20 de setembre de 2015 per reafirmar la seva posició dintre el poder grec. Davant d'aquesta situació, SYRIZA va fer una campanya molt contundent en contra de la troika que, juntament amb el referèndum, li va donar moltes possibilitats de repetir victòria. I així va ser:
 |
| Una victòria aclaparadora |
Les eleccions del setembre van donar la composició parlamentària que hi ha avui actualment. Cal recordar, però, que a Grècia la situació sembla estar més calmada tot i que les enquestes donen a SYRIZA un davallada molt important i, curiosament, un nou ascens del PASOK i Nova Democràcia, els dos partits tradicionalistes.
Amb la situació actual, tot és incertesa i el que pugui passar a les pròximes eleccions és, sens dubte, inexplicable.
Ferran Gil
1r Batx
Comentaris
Una entrada interessant, Ferran!