12 de desembre de 2017

L'HOMOSEXUALITAT I EL COMPLEX D'AQUIL·LES

Juntament amb Hèracles, Aquil·les, fill de Tetis i Peleu, és considerat el prototip d'heroi grec. Segons la mitologia grega, Tetis, la seva mare, el va submergir al principal riu de l'Hades, l'Estígia per fer-lo invulnerable a qualsevol arma, però que mentre ho feia l'agafava pel turmell, que mai va arribar a mullar-se i que, per tant, es convertí en l'únic punt vulnerable de l'heroi. Avui en dia l'expressió Taló d'Aquil·les fa referència la punt vulnerable d'una persona pel que fa al caràcter o destresa

Altres versions diuen que Tetis el submergí en foc esperant que el seu fill, Aquil·les es tornés immortal com ella però que el seu marit, Peleu, rei dels Mirmidons va entrar a l'habitació i la va interrompre. Furiosa, la mare del nen tornà a la seva antiga estança, l'oceà. Així, el nen acabà sent criat per Quiró, un vell centaure amic del seu pare, Peleu. Es diu que Aquil·les corria més ràpid que els cérvols salvatges. Va créixer i es va convertir en l'heroi més valent, hermós i ràpid de tots els herois. 

LA CÒLERA D'AQUIL·LES 
La Ilíada d'Homer es centra en un dels episodis que es produïren en el darrer any de la Guerra de Troia amb Aquil·les com a protagonista. Després d'un episodi en el que es baralla amb Agamèmnon, Aquil·les es retirà a la seva tenda i es negà a combatre contra els troians. La mare d'Aquil·les, Tetis, veient l'imminent derrota de l'excèrcit grec decideix demanar ajuda a Zeus, aquest lio concedeix la victòria als troians però deixa a Aquil·les al marge de la lluita. El cap de l'excèrcit grec, Agamèmnon, desesperat, li envià un ambaixador a Aquil·les demanant-li que lluités al seu costat, el seu fidel amic i cosí Pàtrocle. Aquest, sense poder resistir, va prendre posició en les files de batalla i acabà morint a mans del fill de Príam, Hèctor. Aquil·les profundament dolgut, sortí al camp de batalla i acabà assassinant a Hèctor.



Tetis demanant ajuda a Zeus - Jean Auguste Dominique (1811)


Aquil·les plorà atacat pel dolor de la mort i en el moment que li van portar el cos de Pàtrocle no va deixar que l'enterressin i pel contrari es llançà a sobre seu rodejant-lo amb els braços. La seva mare, Tetis, el consolà dient-li "Fill meu, quant de temps ploraràs amb la mirada perduda de pena, sense menjar ni dormir? Jeure amb dones i enamorar-se d'elles també és bo". Però Aqui·les no podia pensar en un altre cosa que no fos el seu company, a qui recriminà amargament el haver jugat amb la seva pròpia vida "No vas tenir consideració de la meva reverència a les teves cuixes, ingrat a despit dels nostres molts petons". 

Poc després Aquil·les acabaria morint a mans de Paris, germà d'Hèctor, qui foradà amb una fletxa guiada pel déu Apol·lo el taló d'Aquil·les. L'ànima de l'heroi s'uní a la del seu estimat en els Camps Eliseus. Les seves cendres es es van barrejar en una urna d'or i van ser enterrades pels grecs en una tomba comú. 




Pàtrocle - Jacques Louis-David (1780)
Aquil·les plorant la mort de Pàtrocle - Gavin Hamilton

L'HOMOSEXUALITAT

El terme que avui dia coneixem com a homosexualitat, no és aplicable a la Grècia clàssica ja que, la passió i l'amor eròtic entre dos home adults era considerada inútil i ridícula, però en canvi l'amor per definició dels homes a l'antiga Grècia era aquell entre un home adult i un de jove.

Aquest tipus de relació inclús era considerat un deure social. Es tractava, com ja he mencionat abans, de la relació entre un home (erastes) i un jovenet adolescent (eromenos). No hem d'oblidar que en aquell temps les opinions també estaven dividides a favor i en contra de la sexualitat entre homes. La paraula grega per definir aquest amor entre homes era paiderastia (paraula de la qual deriva pederàstia).


A l'entorn social podem apreciar com l'home grec havia de casar-se i tenir fills però també havia de tenir relacions afectives i sexuals amb altres homes com a complement necessari. Tots els grecs coneixien l¡història de Zeus amb Ganímedes, per exemple. O la d'Apol·lo i Jacint. No es tractava d'un tipus d'amor del qual no se'n pogués parlar, sinó que pel contrari se'n feia ostentació. Es tractava d'una necessitat social de la qual no es privaven ni poetes ni filòsofs grecs. 

Zeus i Ganímedes - Anton Raphael Mengs (1758/59)

Home oferint diners a un jove a canvi de sexe

Mort de Jacint - Jean Broc (1771-1850)
EL COMPLEX D'AQUIL·LES
a La Ilíada se'ns presenta un Aquil·les profundament dolgut per la mort de Pàtrocle. Aquest dolor s'entén, òbviament, perquè es tractava de dos amants. En l'actualitat, hi ha homosexuals que prefereixen ocultar la seva orientació sexual sota una aparença d'heroisme o d'invulnerabilitat, apel·lant en tot moment a la seva virilitat. És en aquest moment que podem parlar del complex d'Aquil·les, apel·lant a aquesta actitud defensiva i fins i tot violenta a la qual es referirà l'escriptor francès Pierre Audiat per primera vegada en la història.



Angie Pérez
1r BATX

5 comentaris:

Maria Erra ha dit...

Encara a finals de 2017, a punt d'entrar a 2018, hi ha molta discriminació al món, una bona part dirigida al col·lectiu LGTB+. Si bé els grecs ho consideraven normal, hi va haver cultures posteriors que ho consideraven un enorme pecat, cosa que ens porta a la situació d'avui en dia. Sembla, doncs, que encara ens queden anys perquè la gent admeti que som tots iguals, indiferentment de la raça, el sexe o la orientació sexual.

Marta Orte ha dit...

Mai m'havia plantejat la possibilitat que a l'antiguitat hi haguessin parelles homosexuals, encara que ho entenc perfectament, ja que és normal.
El que trobo molt curiós és que l'opinió de la societat envers l'homosexualitat ha canviat molt al llarg de la història, tot i ser força acceptada a l'antiguitat, i igualment en l'actualitat. No sé quin factor pot intervenir per tal que aquest pensament canviï, encara que sospito que la religió és la principal causa. Creus que hi ha algun altre motiu perquè això canviï?

Preet Kaur ha dit...

L'homosexualitat, un concepte que encara ara no és del tot acceptat. Però no m'havia imaginat mai que fins i tot se'n parlaria d'aquest tema als mites. Es veu molt que els grecs i els romans tenien en compte tot els temes, des del més grans fins al més petits. Així doncs, tots els nens petits o joves, estaven molt ben informats dels temes.

Ferran Gil ha dit...

És una entrada fantàstica, Angie, per demostrar el retrocés de l'actual societat, tot i pensar que vivim com si estiguéssim en una revolució social.
Fa 2000 anys, quan pensem en els grecs, els imaginem moltes vegades com a guerrers i, fins i tot bàrbars. Tot i que això fos mitjanament cert, la entrada que has relatat és un bon exemple per dir el poc progrés que hi ha hagut per l'assoliment dels drets dels homosexuals d'avui en dia.
Es pot pensar que allà també hi havien prejudicis de l'homosexualitat i que el lesbianisme tampoc fos gaire ben vist, però que fa més de dos mil·lennis una cosa fos més acceptada que en l'actualitat, deixa en ridícul la nostra pròpia societat!

Helena ha dit...

És curiós com hem arribat a retrocedir tenint en compte que lluitem per evolucionar. Com hem pogut demostrar amb varies entrades, el concepte de l'amor dels grecs i el nostre disten amb molta diferència. Podria molt ben ser que estigues errada, però des de el meu punt de vista, veig que el focus d'aquesta diferència es troba en la religió. El fet de que sembli que es pugui a arribar a donar respostes a allò incert fa que molta gent cregui en aquestes respostes cegament, i així caient en les mans d'aquells que donen les respostes. Molt bona entrada!