13 de desembre de 2017

LA MALEDICCIÓ DE CASSANDRA

Cassandra, un personatge mitològic poc conegut, va patir una maledicció: podia veure el mal però no podia fer res per evitar-ho, la frustració de qualsevol mortal. Aquest va ser el destí de Cassandra durant la Guerra de Troia.

Cassandra era filla dels reis de Troia: Príam i la seva dona Hècuba. Formava part de la reialesa troiana. Era jove, però ambiciosa, i el seu objectiu era obtenir un do. Per això, resava dia i nit al déu Apol·lo, perquè li concedís el poder de la clarividència i així poder predir el futur.

Apol·lo es va enamorar de la jove així que va decidir atorgar-li el seu desig a canvi del seu amor. Cassandra, per sorpresa per a Apol·lo, va refusar el seu amor, cosa que el va fer enfadar. Ell, al veure's humiliat per una mortal, va decidir maleir-la. El seu càstig va ser el següent: ella podia endevinar el futur però no podia evitar-ho ja que mai ningú la creuria.
Cassandra
Poc després es va iniciar la Guerra de Troia, produïda per el rapte d'Helena per part de Paris. Cassandra va advertir als reis i al poble el que succeiria, però tal com Apol·lo havia imposat, ningú la va creure. Amb Laocoont, va intentar impedir que acceptessin el famós cavall de fusta pels troians el qual ocultava, a dins, l'exèrcit grec. Tot i així, tal i com havia maleït Apol·lo, els seus esforços no van servir per a res: ningú li va fer cas. A més a més, també va predir la mort del propi Laocoont però, tal i com va passar amb el cavall de fusta, ningú li va prestar la més mínima atenció, i a més a més, se la va considerar una llunàtica.

Ayax capturant a Cassandra
Quan la ciutat va ser vençuda pels grecs, va intentar anar a refugiar-se al temple d'Atena amb l'esperança de que mai més ningú la trobés. Tot i així, Aiax la va descobrir i se la va emportar al campament grec. Una vegada allà, els grecs es van repartir tot el que havien guanyat amb la seva victoriosa conquesta i Cassandra, va ser entregada al rei Agamemnon el qual la va convertir en la seva amant i esclava.


Poc després, Cassandra va preveure la mort del rei juntament amb la seva si aconseguien tornar a Grècia. Però, com era d'esperar, tal i com havia dit Apol·lo, ningú la va tenir en compte i els seus esforços no van servir. I finalment, tal i com ella havia predit, quan van arribar a Grècia, van ser assassinats per Clitemnestra, la l'esposa del rei.

Helena Osset
1r Batx

5 comentaris:

Maria Erra ha dit...

En aquesta entrada podem veure com el capritx dels déus pot acabar amb maledicció. N'hi ha molts exemples, però el de Cassandra és molt clar. És una figura que, si Apol·lo no l'hagués maleït, seria molt important per el desenvolupament de la guerra de Troia. Bona entrada!

Preet Kaur ha dit...

En els mites es pot veure que sigui que sigui, no pot escapar-se del càstig diví. Potser no tothom estarà d'acord amb mi, però crec els mites quasi sempre són de càstigs o/desamors. Són històries molt pessimistes però alhora servien molt per tenir la societat controlada i creient a la religió.

Marta Orte ha dit...

Pobra Cassandra, quina vida més trista tan sols per rebutjar l’amor d’Apol·lo! He quedat sorpresa ja que conec una mica l’història de la Guerra de Troia, però cada cop coneixo més coses relacionades amb aquesta, i n’hi ha moltíssimes.

Ferran Gil ha dit...

El mite que has explicat és un bon exemple de l'efecte dels déus sobre els mortals en la mitologia. Èdip Rei, per dir-ne algun, és un altre d'aquestes històries on la vida queda determinada per la maledicció del rei i que, finalment, el personatge principal acaba morint.
Com passa en el mateix Èdip Rei, Cassandra actua i fa les seves prediccions sense saber que tot el que fa ve precedit per l'actuació dels déus. És gràcies aquests fets, com els autors de mitologia podien jugar amb el destí, clau en tots els mites.
Bon mite, Helena!

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Ja veiem que mai es pot contradir els déus ja que són tan capritxosos que acaben fent malediccions a tothom. No coneixia aquest mite i penso que està molt ben explicat. Bona feina!