LA METEOROLOGIA A L'ANTIGA GRÈCIA
Entre l'Antic Egipte i l'Antiga Grècia, la meteorologia va posar els seus fonaments i se'n van fer els primers descobriments. És gràcies a grecs i egipcis, doncs, que actualment veure la previsió meteorològica sigui gairebé una obligació per moltes persones del nostre país.
El moment en què sorgeix la civilització que va constituir l'Antiga Grècia, la meteorologia era vista com una barreja entre mitologia, astronomia, i l'observació de fenomens naturals. Obres com la Íliada o la Odissea són bones demostracions d'això, ja que encara comprenien els fenomens meteorlògics de forma molt mitològica: Zeus estava a càrrec de l'aire i Posidó del Mar.
Tot i així, poc a poc es va anar adoptant la meteorologia i els seus fenòmens d'una forma més racional on primava, per sobre de tot, l'observació.
ARISTÒTIL, UNA FIGURA CLAU
En temps d'Aristòtil, ja s'havia avançat molt en meteorologia. De fet, en el seu tractat "Meteorològica" explica que llavors ja es discutia de forma objectiva sobre els diversos elements meteorològics. Tot i així, el fet de que la gent estigués més interessada en conèixer el temps que faria, era un topall per aquells que volien entendre el com i el per què dels fenòmens del temps.
Aristòtil, un home clau en tants àmbits, també va aportar molt en meteorologia |
El coneixements meteorològics d'Aristòtil, tot i ser molt intuïtius, tenien grans encerts i va permetre avançar-se a vint segles gràcies als àrabs que van traduir la seva obra durant el segle XII.
L'obra "Meteorològica" no només va significar una gran introducció i una autèntic progrés en els estudis meteorològics, sinó també en la pròpia paraula meteorologia, ja que és en aquesta obra que apareix per primera vegada explícitament. El mot, doncs, prové de la construcció de Meteoros (dalt del cel) i Logia (coneixement).
L'obra "Meteorològica", traduïda el segle XII, ens ha ajudat entendre com ha evolucionat la meteorologia. |
Ferran Gil Molas
1r de Batxillerat
Comentaris