UBI SUNT
Ubi sunt és un tòpic literari. Un tòpic literari que fou molt usat a l'edat mitjana. L'oració sencera és "Ubi sunt qui ante nos in hoc mundo fuere? que en català significa "A on són o què va ser dels que visqueren abans de nosaltres?". En la literatura medieval volia dir la rapidesa en què fuig la vida. També significa el poder igualitari, des del rei fins al serf, la mort els igualava la posició social. És degut a la visió religiosa que enviava els morts cap a un món celestial. Normalment aquest tòpic és utilitzat per gent que escrivia poemes dedicats o recordant estimats seus que van marxar cap a dalt. Diu que la vida és un simple camí cap a la mort, que és a on serem eterns.
Pintura que representa la incertesa d'ón són els que marxaren
Un exemple clar d'ubi sunt és "Coplas por la muerte se su padre" (1476), de Jorge Manrique. Es pregunta pel destí dels grans personatges de la història i dels luxes de les Corts.
XVI
¿Qué se hizo el Rey Don Juan?
Los Infantes de Aragón
¿qué se hicieron?
¿Qué fue de tanto galán,
qué de tanta invención
que trajeron?
Los Infantes de Aragón
¿qué se hicieron?
¿Qué fue de tanto galán,
qué de tanta invención
que trajeron?
¿Fueron sino devaneos,
qué fueron sin verduras
de las eras,
las justas y los torneos,
paramentos, bordaduras
y cimeras?
qué fueron sin verduras
de las eras,
las justas y los torneos,
paramentos, bordaduras
y cimeras?
XVII
¿Qué se hicieron las damas,
sus tocados y vestidos,
sus olores?
¿Qué se hicieron las llamas
de los fuegos encendidos
de amadores?
sus tocados y vestidos,
sus olores?
¿Qué se hicieron las llamas
de los fuegos encendidos
de amadores?
¿Qué se hizo aquel trovar,
las músicas acordadas
que tañían?
¿Qué se hizo aquel danzar,
aquellas ropas chapadas
que traían?
las músicas acordadas
que tañían?
¿Qué se hizo aquel danzar,
aquellas ropas chapadas
que traían?
Lletres capitals d'ubi sunt?
Jofre Palau
1r Batx
Comentaris
Deixant a part el tòpic, el poema que has utilitzat de Jorge Manrique, també mostra (en unes estrofes que no estan aqui) un altre tòpic, "vita flumen", que consisteix en entendre la vida com un riu que va cap al mar, que és la mort. "Coplas por la muerte se su padre" és també un molt bon exemple per representar aquest tòpic dels rius.