CURIOSITATS GASTRONÒMIQUES DELS ROMANS

Escrita per Laura Canadell -
  • A l'Imperi Romà existien una gran quantitat de plats exòtics, com per exemple el cervell d'alosa amb mel, llengües de flamenc o rossinyol, talons de camell, cresta d'aus, mugrons de truja...
Dibuix que mostra alguns dels aliments que consumien els romans.
  • El banquet més gran de tota la història va ser l'ofert per Juli Cèsar per celebrar les seves victòries a Orient. Va convidar durant diversos dies a 260.000 persones, que van menjar en 22.000 taules.
Dibuix d'un banquet romà.

  • L'emperador Vitel·li (14-69 dC), quan havia menjat molt, s'introduïa una ploma d'au (generalment de paó) a la gola per tal de provocar-se nàusees i vòmit. El vomitorium era el lloc on els romans benestants, després dels banquets, vomitaven el menjar per tal de poder seguir menjant.
emperador_Vitelio
Emperador Vitel·li
  • L'emperador Maximí el Traci es podia arribar a menjar 16 quilos de carn i 32 litres de vi en un sol àpat. En un esmorzar va arribar a ingerir 500 figues, 100 préssecs, 10 melons, 48 ostres i 2 quilos de raïm. Aquest emperador patia gegantisme, i va ser l'emperador romà més alt de tota la història.

Clodio_Albino
Emperador Maximí el Traci
  • L'Emperador Neró (54-68 dC) ordenava refredar els seus sucs de fruita i els vins amb gel o neu. Es podria considerar l'inventor del sorbet.

Nerón
Emperador Neró
  • El turbot, una espècie de peix pla que habita en els fons marins, era molt més car que la vaca.
Peix turbot
  • La Salsa garum s'utilitzava molt. L'afegien a qualsevol plat, i fins i tot a l'aigua o al vi. Estava feta de vísceres i sang de peix, tot fermentat durant setmanes. 


Salsa garum


  • La menta es considerava un gran afrodisíac. En temps de guerra es va prohibir el seu cultiu i les infusions d'aquesta planta per tal no debilitar els soldats. 
  • La cervesa va començar a realitzar-se amb blat, sègol o civada, però finalment es va realitzar amb ordi. També existia la cervesa dolça que contenia dàtils o mel. El terme de cervesa deriva de Cere Vis (en honor a Ceres, deessa dels cereals).
Dibuix que mostra com menjaven els romans
Aquest vídeo mostra la gastronomia durant l'època dels romans:


Per més informació sobre la gastronomia dels romans pots visitar aquesta entrada o aquesta web.

Laura Canadell
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Laura hi han algunes curiositats que m' han sobtat moltíssim!!! Sobretot la de que vomitessin per continuar menjant...
9 de desembre del 2014, a les 13:56
Unknown ha dit…
M'ha interessat molt aquest post! Hi han hagut vàries curiositats que també m'han intrigat molt com l'esmorzar de Maximí el Traci, la salsa Garum (que he de dir que m'ha fastiguejat una mica) o d'on prové el terme de cervesa.
9 de desembre del 2014, a les 14:31
Unknown ha dit…
Que interessant. Em pensava que la cervesa era més contemporània.
11 de desembre del 2014, a les 12:54
Unknown ha dit…
Realment no m'imaginava que a l'època dels romans hi hagués tanta varietat en la gastronomia. M'ha agradat conèixer alguns dels plats que menjaven
11 de desembre del 2014, a les 13:11
Unknown ha dit…
Diuen que avui dia alguns xefs fan veritables excentritats, però crec qu són comparables amb les coses que feien els romans. UNa entrada molt interesant!
7 de febrer del 2018, a les 12:02
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació