ELS HIPOGRIFS

Escrita per -
Dibux d'un hipogrif
Els hipogrifs són uns animals mitològics que neixen d'un encreuament entre un griu i una euga. Tenen el cap, les ales, el pit i les potes de davant com les de una àguila i la resta del cos la tenen com un cavall. Aquesta criatura busca insectes, però també menja ocells i petits mamífers. Construeixen nius sobre la terra, on posen un sol ou, que eclosiona 24 hores després i el pollet tardarà una semana en volar.

Es considera a l'hipogrif un símbol de l'impossible, ja que els grius solien representar-se com animals que detestaven els cavalls i també representen la lleialtat i l'honorabilitat.

En aproximar-se a un hipogrif, cal mirar-lo als ulls, sense apartar la vista. Una reverència mostrarà que es tenen bones intencions. Si l'hipogrif torna la salutació, és possible acostar-se sense perill.

Una llegenda grega explica que el déu Apol·lo havia anat a buscar grius i havia tornat a Grècia cavalcant sobre el llom d'un d'ells. Estaven consagrats a Apol·lo i vigilaven els seus tresors per protegir-los dels Arimaspos. També custodiaven les craters de vi de Dionís.

Els hipogrifs en la literatura

Com totes les criatures mitològiques, els hipogrifs són elements presents en la literatura. El primer que va escriure sobre ells va ser el poeta italià Ludovico Ariosto en el seu poema èpic Orland Furiós (1516). En aquest poema es narren les gestes d'alguns cavallers de Carlemany que muntaven hipogrifs.

Novel·la de J.K. Rowling
També molts escriptors romànics van escriure sobre els hipogrifs en les seves aventures amb l'emperador. Per aquesta raó, la informació que podem obtenir actualment sobre ells està molt barrejada amb elements afegits a les obres literàries i, per això, es confonen molt amb els grius i els opinicus.

J.K.Rowling en la seva novel·la Harry Potter i el pres d'Azkaban(1999) presenta un hipogrif que descriu detalladament en el llibre Bèsties fantàstiques i on trobar-les. Aquest és Becbrau, un hipogrif fidel als seus amics: a Hagrid i més tard també a Harry. Gràcies al Becbrau els protagonistes arriben a la presó d'Azkaban i salven Sirius Black.

Èrica Palomares
1r Batx

Comentaris

Cecília ha dit…
Tot el que sabia dels hipògrifs era de harry potter. Ja m'agradaria que tinguessim una assignatura que ens ensenyessin com comportar-nos amb aquests animals. Gràcies per ampliar-me informacio :)
11 de desembre del 2014, a les 12:58
Júlia Rama Vilaró ha dit…
M'ha encantat, i tenia només un xic d'informació però m'has ajudat a completar. El què si sabia es que surtis a la pel·lícula de "Harry Potter"-

Genial!
11 de desembre del 2014, a les 13:04
Míriam El Mouhadab Carbonell ha dit…
Oh Erica! M'ha encantat la teva entrada, tot i que sabia forces coses sobre els hipogrifs mai m'havia imaginat que procedeixen de la mitologia grega.
11 de desembre del 2014, a les 13:11
Anònim ha dit…
M'agrada el que simbolitza, lo impossible. Preciós. I per molt que sembla que sigui un animal ferotge, en el fons pots arribar al seu cor i que al tu respectar-lo, ell no et vulgui fer mal.
11 de desembre del 2014, a les 13:13
Sara ha dit…
Erica molt bona entrada.No en sabia gents jo d'aquest tema, i m'has ajudat a en entendre com funcionava tot, i en conèixer coses que no m'imaginava, però que són molt interessants.
En quant el L'Hipogrif és un animal molt estrany, però alhora impressionant.
M'ha agradat molt!!
11 de desembre del 2014, a les 13:15
Anònim ha dit…
M'ha agradat molt. L'origen etimològic de la paraula hipogrif és: "híppos", que prové del grec i significa cavall; i "gryp" que prové del llatí i significa grif. És curiós perquè, tot i ser una criatura amb diferents parts d'animals, no disposa de cap part de cavall.
26 de març del 2021, a les 22:47
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació