2 de desembre de 2014

ELS DIOSCURS

Els Dioscurs eren uns germans bessons grecs, Càstor i Pòl·lux, fills de Leda i germans d'Helena de Troia i Clitemnestra.
Escultura dels Dioscurs
Leda estava casada amb Tindàreu, rei d'Esparta, amb el qual una nit van engendrar Càstor i Clitemnestra. A la mateixa nit, Zeus va seduir a Leda canviant de forma amb la de un cigne i van engendrar Pòl·lux i a la bella Helena. Pòl·lux, al ser fill d'un Déu, era immortal. Càstor era un excel·lent genet i Pòl·lux un gran boxejador

La regió del Peloponès on vivien hi havia molts pirates que atacaven les illes i espantaven a la gent amb la seva violència. Els dos germans decideixen lliberar a la península de l'amenaça i derrotar als enemics sols i desarmats, això va portar a que tota Grècia els conegués com a grans herois.
Acabada la guerra contra els pirates, van a la terra on els seus pares es van conèixer per caçar un enorme porc senglar, enviat per Afrodita com a venjança contra el poble de la regió. En arribar a la seva victoria, Càstor i Pòl·lux són cridats per anar a una missió per conquerir el Velló d'Or en el viatge de Jàson i els Argonautes.

Però la gran batalla que determinaria el seu destí va passar contra els altres bessons, Linceu i Idas, els hereus del regne de Messènia. Els Dioscurs van raptar a les seves cosines, Hilaïra i Febe, que ja estaven promeses amb Linceu i Idas, i s'hi van casar.
El rapte d'Hilaïra i Febe, Rubens
Linceu i Idas es van enfadar molt per el rapte i això va desencadenar una lluita entre les dos parelles de bessons, en la qual Idas va llançar una llança mortal a Càstor, que va morir de forma inesperada.

Pòl·lux, turmentat per la pèrdua del seu germà, va demanar a Zeus que tornés a la vida a Càstor. Zeus, commogut per l'estimació dels dos germans va oferir una única solució: Pòl·lux ha de dividir la seva immortalitat amb el seu germà alternant amb ell un dia de vida i un dia de mort. En Pòl·lux va acceptar i des de aquell moment els germans viuen i moren alternativament.
Zeus va immortalitzar als Dioscurs en la constel·lació de Gèminis, on no podrien estar separats ni en la mort.
Constel·lació de Gèminis
Èrica Palomares
1r batx

5 comentaris:

Xana Martínez ha dit...

Realment, crec que la teva entrada està molt bé i m'ha sorprès, moltíssim l'origen de la constel·lació de Gèminis.

Aina ha dit...

Està molt ben explicada i m'ha agradat el final del mite, tenim una idea del què significa la constel·lació, i l'origen és molt bonic.

Judit Font ha dit...

És molt emotiva l'estimació que té Pòl·lux cap el seu germà Càstor. I per part de Zeus és molt bonic que els immortalitzi formant una constel·lació. No tenia ni idea de que la constel·lació de Gèminis vingués d'aquests dos personatges. Molt bona entrada Èrica

Jofre Palau ha dit...

Ostres! No sabia que la constel·lació de Gèminis tingués aquest origen. Increïble!

Ioana Sofrea ha dit...

Zeus realment és un mestre de la metamorfosi. Es podria entendre bé amb l'escarabat de Kafka, que no se sentiria tant marginat el pobre.