17 de desembre de 2014

UBI SUNT

Ubi sunt és un tòpic literari. Un tòpic literari que fou molt usat a l'edat mitjana. L'oració sencera és "Ubi sunt qui ante nos in hoc mundo fuere? que en català significa "A on són o què va ser dels que visqueren abans de nosaltres?". En la literatura medieval volia dir la rapidesa en què fuig la vida. També significa el poder igualitari, des del rei fins al serf, la mort els igualava la posició social. És degut a la visió religiosa que enviava els morts cap a un món celestial. Normalment aquest tòpic és utilitzat per gent que escrivia poemes dedicats o recordant estimats seus que van marxar cap a dalt. Diu que la vida és un simple camí cap a la mort, que és a on serem eterns. 
                       Pintura que representa la incertesa d'ón són els que marxaren


Un exemple clar d'ubi sunt és "Coplas por la muerte se su padre" (1476), de Jorge Manrique. Es pregunta pel destí dels grans personatges de la història i dels luxes de les Corts.
      XVI
¿Qué se hizo el Rey Don Juan?
      Los Infantes de Aragón
      ¿qué se hicieron?
      ¿Qué fue de tanto galán,
      qué de tanta invención
      que trajeron?
      ¿Fueron sino devaneos,
      qué fueron sin verduras
      de las eras,
      las justas y los torneos,
      paramentos, bordaduras
      y cimeras?
      XVII
      ¿Qué se hicieron las damas,
      sus tocados y vestidos,
      sus olores?
      ¿Qué se hicieron las llamas
      de los fuegos encendidos
      de amadores?
      ¿Qué se hizo aquel trovar, 
      las músicas acordadas 
      que tañían?
      ¿Qué se hizo aquel danzar,
      aquellas ropas chapadas
      que traían?
                                  Lletres capitals d'ubi sunt
Jofre Palau 
1r Batx                                                             

3 comentaris:

Ioana Sofrea ha dit...

Que interessant! m'he llegit en diverses ocasions aquesta copla però no sabia que s'hi presentés aquest tòpic literari.

gerard casanovas barniol ha dit...

Realment no en sabia res, d'aquest tòpic literari. En coneixia d'altres, com per exemple amabam amare del tristany i solda, però m'ha agradat conèixer aquest també

Cecília ha dit...

Admeto que tinc certa predilecció pels posts sobre tòpics literaris. L'ubi sunt es podria relacionar una mica amb el tempus fugit, ja que com tu has dit "En la literatura medieval volia dir la rapidesa en què fuig la vida".

Deixant a part el tòpic, el poema que has utilitzat de Jorge Manrique, també mostra (en unes estrofes que no estan aqui) un altre tòpic, "vita flumen", que consisteix en entendre la vida com un riu que va cap al mar, que és la mort. "Coplas por la muerte se su padre" és també un molt bon exemple per representar aquest tòpic dels rius.