12 de desembre de 2014

ORÍGENS DE LA LLENGUA LLATINA

El llatí era una llengua indoeuropea de branca itàlica que es parlava originàriament en el Laci, una regió del centre de la península d'Itàlia. En aquells temps, el que ara anomenem "llatí" es deia Latinum, paraula derivada del nom de la regió, Latium.

Situació de la província de Laci (en italià, Lazio)
L'indoeuropeu era la llengua que parlaven a un poble situat entre Europa i Àsia, però no se sap el lloc en concret. Els seus habitants eren de principis de l'edat de bronze, més o menys a partir del 3000-4000 aC. La seva societat es basava en la relació entre homes i eren un poble de pastors nòmades, que domesticaven cavalls i animals bovins. En quant a la seva religió, aquesta era politeista, centrada en el ritus de sacrifici. Hi ha mostres de que la seva societat estava dividida en classes: clerical, guerrera i camperola. El rei de la tribu, també era l'alt sacerdot.

Quan aquest poble va emigrar a altres territoris del planeta, per causes climàtiques i de subsistència, el seu idioma també es va separar en diferents branques, de les quals provenen les diverses famílies de llengües indoeuropees: grec, llengües eslaves, germàniques, cèltiques, itàliques... El llatí, com ja s'ha esmentat abans, pertany a les itàliques.

Mapa d'expansió del indoeuropeu

Aquesta teoria del indoeuropeu la van formular els filòlegs Ramus Rask i Franz Bopp durant el primer terç del segle XIX. En aquells temps  va ser acceptada per tota la comunitat lingüista. William Jones, un filòleg destacat en la descoberta d'aquesta llengua, també va tenir un paper important.

No tenim mostres escrites d'aquest idioma, però els lingüistes, mitjançant el mètode comparatiu, han buscat correspondències fonètiques entre les llengües conegudes, ja estiguin vives o mortes, fins a reconstruir la llengua indoeuropea.
La taula anterior mostra les semblances que es troben en els noms dels números en diferents idiomes procedents del indoeuropeu.

Més endavant, gràcies a les conquestes dels romans, el llatí es va anar estenent per gairebé tot el mar mediterrani, substituint els idiomes que es parlaven en aquells indrets. El procés de substitució de la llengua i de la cultura dels territoris conquerits pels romans per la llengua i la cultura de roma s'anomena romanització.

En aquesta presentació podreu aprofundir més sobre l'evolució del llatí:


Fet per Santiago Jorge Paricio Martín, UOC

Cecilia Monleón Cubero
1r Batx

2 comentaris:

Ioana Sofrea ha dit...

És una entrada molt treballada Ceci i tot i que la majoria de les coses que esmentes ja les sabia, perquè les vam estudiar, de moltes no me'n enrecordava. És impressionant l'enllaç de "branques" on es mostren les diferents branques de l'Indoeuropeu i com es subdivideixen. M'ha encantat!

gerard casanovas barniol ha dit...

M'ha agradat molt l'entrada. Penso que està bé tenir informació sobre la llengua i l'evolució del llatí, i a més és part de l'assignatura de llatí. Molt bona entrada ces!!