19 de desembre de 2014

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS

A continuació, podeu observar unes breus explicacions sobre els déus, personatges i monstres mitològics de la mitologia grega per a tenir més coneixement sobre ells i saber qui és cadascú. 

DÉUS

Hades: Déu de l'inframón
 i dels morts.


Zeus: Déu del cel i el tro;
és el més poderós i regidor
del mont Olimp.
Posidó: controla els mars
 i els oceans; provoca
terratrèmols. 
                        
                    Atena: Dessa de la saviesa,
                 l'educació i la guerra i la
                   protectora dels herois. 
Artemisa: Deessa de la caça,
els animals i la fertilitat. 
       

                                 
 Apol·lo: Déu de la dansa, la
música, les arts, la prudència
 i la bellesa masculina.
Afrodita: Deessa de l'amor, la bellesa femenina i
l'atracció sexual. 
               


Hera: dona de Zeus i reina
dels déus. Deessa del
matrimoni i la fidelitat. 
     
     Hèstia: Deessa del foc,
    la llar i la família.
Cronos: Déu del temps, pare de
 de Zeus, Posidó i Ares.
















                        
                      Dionís: Déu del vi i la festa. 
Hermes: Déu missatger i de
l'orientació.

PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS


La cabra Amaltea: va ser la nodrissa de Zeus. Era la filla del Sol i vivia en una cova, a Creta. 
Amaltea tenia cura de Zeus, quan aquest era petit, i en un atac d'ira el Déu-nen va subjectar amb força la banya de la cabra, va tirar d'ella i l'hi va arrencar, produint un immens dolor a la seva cuidadora. Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. Aquest, al fer-se gran, va recordar l'accident i va concedir a la banya arrencada el do de l'abundància; a partir de llavors la banya està sempre plena dels aliments i bén que el seu amo pugui desitjar. Aquesta banya és anomenada "la cornucòpia" o "la banya de l'abundància. 
Quan Amaltea va morir, Zeus la va convertir en la consel·lació de Capricorn i, de la seva pell, Zeus es va fer l'ègida (cuirassa, escut). 


Els centaures: eren criatures meitat home - meitat cavall amb sis extremitats; quatre potes de cavall i dos braços humans. Vivien als boscos i a les muntanyes. 
Eren rudes, de costums brutals, menjaven la carn crua i s'emborratxaven sovint. 
El ca cèrber: Era un gos gegantí de tres cap i cua de serp; moltes altres serps li neixien del coll. A més, la seva mossegada era verinosa. 
Era el guardià de les portes de l'Hades; la seva tasca és impedir la sortida als morts i l'entrada als vius. 



Els cíclops: són uns gegants amb un sol ull enmig del front, són immortals.  
Els cíclops van regalar a Zeus el llamp i el tro perquè aquest, els va alliberar de Tàrtar, lloc de sofriment etern on estaven empresonats. Zeus els va alliberar perquè un oracle li va dir que noés guanyaria a Cronos si alliberava tots els presos de Tàrtar. 




L'esfinx: era dotada d'ales d'ocell de presa, cos de lleó i el rostre de dona. Vivia a unes muntanyes prop de Tebes; tenia aterrits als passatgers, ja que els proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de resoldre'ls.







L'au fènix: ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arribava a la fi del seu cicle vital, el fènix feia un noi de branquillons de canyella i després l'encenia; el niu i l'ocell amb fúria i quedaven reduïts a la cendra, de la qual en sorgia un nou i jove fènix. 




Les gòrgones: eren tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa. Tenien cos de dona, unes llargues dents punxagudes, mans metàl·liques amb urpes, ales d'or i una massa onejant de serps verinoses vives pels cabells. 
Tot aquell que les mirava fixament als ulls, es convertia en pedra. 


Els grifons: ferotges i perillosos; tenien el cap i les potes devanteres d'àliga gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les musculoses potes del darrera i la cua són de lleó. Era, al mateix temps, rei de la terra i del cel, per això se'l considerava un animal noble.




Les harpies: el seu nom significa "raptores" i se les presentava com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes. 








L'hidra de lerna: era un despiatat monstre aquàtic amb forma de serp policèfala i amb alè verinós. El seu cau era el llac de Lerna al golf de l'Argòlida. Sota les seves aigües hi havia una entrada a l'inframón que l'Hidra guardava. 








L'hipocamp: cavall marí; tenia el cap, el pit i les potes superiors de cavall. La part inferior era la d'un gran peix, amb una cua que podia mesurar fins a 4 metres de llarg. El seu cos estava cobert d'escates excepte la part que era de cavall, que tenia el pèl curt. El seu color variava entre el verd i el blau. Eren pacífics, tot i que si es veien amenaçats lluitaven estrenyent la seva mandíbula i aixafant a la pressa. Eren molt ràpids i pocs animals podien agafar-los. 
Poseidó els feia servir per tirar del seu carro quan passejava pel mar. 




La làmia: monstre femení que raptava els nens per xuclar-los la sang. 

Es diu que Làmia es es va unir amb Zeus i va ser castigada per Hera, la seva dona, fent que el fill de Làmia morís. Aquesta es va amagar en una cova per ocultar la seva pena i allà es va quedar fins que es va convertir en un monstre que tenia enveja dels nens de les altres dones, a causa d'això els espiava per atacar-los i menjar-se'ls. 

El minotaure: era un monstre amb cos d'home i cap de toro. Estava tancat a dins del famós Laberint i Teseu el va matar. 







El cavall pegàs: va néixer del coll tallat de Medusa. Normalment es representa en blanc o negre i té dues ales que li permeten volar. Una característica del seu vol és que quan el realitza, mou les potes com si estigués corrent per l'aire. 





El quimera: monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treu foc per la boca i és molt ràpida. També hi ha una altre versió que diu que tenia tres caps: un de lleó, un de dragó i l'altre de cabra.                        







Els sàtirs: divinitats dels boscos i les muntanyes. Eren homes amb potes de cabra (a vegades també representats amb potes de cavall), orelles punzegudes, banyes i cua. Solien acompanyar al déu Dionís i participaven en totes les festes ballant i bevent. A més, sempre anaven darrere les nimfes. 






Els faunes: criatures que tenien el cos i la cara d'home, i les cames, la cua i les orelles de cérvol. Tenien una gran passió pel flabiol i no eren agressius.  







Les sirenes: cos de dona i cua de peix. Veure sirenes era signe de mala sort pels mariners per no tornar a casa, que podien naufragar o perdre's. Tot i que els finesos ho veien com un bon auguri, ja que la sirena era una espècie se fada aquàtica que podia concedir un desig o guarir una malaltia. 






Lioba Sallés 
1r Batx

8 comentaris:

Gemma Casanovas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gemma Casanovas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
gerard casanovas barniol ha dit...

Ha set interessant veure les diferents criatures i monstres mitològics. Jo ja en coneixia alguns, perquè també he fet una entrada sobre això, però tot i així m'ha agradat conèixer la resta

Judit Font ha dit...

Lioba aquesta entrada ajuda molt a deixar clar quins són els déus més importants i els monstres.I així saber-ne una mica més de cadascú.

Ioana Sofrea ha dit...

M'ha agradat moltl'entrada Lioba, sobre tot veure la relació qie tenia Zeus amb la seva cuidadora, i que després de la seva mort la va aprofitar o honrar al màxim, fent-se una cuirassa de la seva pell.

Jofre Palau ha dit...

Molt bona entrada! Ajuda a entendre millor moltes històries.

Júlia Rama Vilaró ha dit...

Genial Lioba, se déus en sabia alguns però de mosntres no en sabia res. Gràcies a la teva entrada ara ja en sé uns quants més.

Cecília ha dit...

Sembla mentida la varietat de monstres que hi ha. Jo sempre em faig un embolic amb els déus perquè els romans els hi diuen d'una manera di els grecs d'una altra. M'he quedat parada amb l'hipocamp, no sabia que hi haguessin tantes combinacions d'animals. La veritat és que cap monstre d'aquest és res de l'altre món, en el sentit de que es podrien considerar com un puzle d'altres animals.