COGNOMS
A molts pobles antics, cada individu duia un sol nom. Els romans, que en un principi seguien l'ús del nom únic, van trencar aquest costum, introduint dos, tres i fins a quatre noms per a designar cada individu, dins les classes socials elevades. Cada ciutadà romà tenia un praenomen (nom individual) i un nomen gentilicium (nom derivat de la tribu d'on descendia). Amb la subdivisió de tribus (anomenades gentes) en famílies es féu necessari distingir més, i des de la República romana es va introduir el cognomen, que era el nom de la família, i encara a vegades s'afegia un sobrenom (agnomen) que expressava una circumstància personal de l'individu.
Podem dir que el praenomen equival al nostre nom; el nomen genitlicium i el cognomen al nostre cognom; i l'agnomes, al nostre sobrenom o malnom.
A partir d'aquí, molts cognoms catalans vénen del llatí.
He agafat alguns cognoms catalans típics i he pogut comprovar d'on vénen i què volen dir gràcies al llibre Els Llinatges Catalans de Francesc de B. Moll.
Pujol: Del llatí vulgar Podiolum, "muntanyeta".
Puig: Del llatí Podium, "muntanya".
Vila: Del llatí Villa, "vila".
Vilar: Del llatí Villare, "finca rústica".
Pou: Del llatí Púteus, "pou".
Vall: Del llatí Vallis, "vall."
Podem comprovar que diversos cognoms catalans vénen del llatí. Els nostres cognoms també tenen origen pre-romànics, germànics, celtes, àrabs... També hi han molts casos on els cognoms corresponen a ciutats, viles o muntanyes.
Pau Pratsobreroca
4t ESO
Comentaris