LA PROFECIA DE PERSEU I LA FUNDACIÓ DE MICENES

Escrita per -
La fundació de Micenes va ser una obra de Perseu. Perseu era un heroi grec, fill de Zeus i Dànae una mortal. Dànae era filla del rei Argos, el qual també era l’avi de Preseu. És el famós mite de la pluja d’or. Que consistia en què Zeus volia tenir una aventura amb Dànae. El pare la tenia tancada en una habitació de bronze perquè ningú hi pogués entrar. Però Zeus va llençar una pluja d’or que la va deixar embarassada. Després el rei d’Argos, pare de Dànae els va tancar a ella i al seu fill en una caixa i tirar-los al mar. Zeus els va protegir i va fer que arribessin bé a una illa.

                               Mite de la pluja d'or de Rubens

La profecia deia que Perseu mataria el seu avi, rei d’Argos i així fou. Va arriba un dia que aquesta profecia es va complir. Perseu després d'intentar reconciliar-se amb el seu avi, el qual es va negar i va fugir, per por a que la profecia es complís. Després Perseu va ser invitat a uns jocs, on ell va participar en la categoria de tirar el disc. Quan va tirar el disc, va tirar tan fort que matà al seu avi, al cap i a la fi la profecia es va complir.

 Després d’això va decidir renunciar el seu tro a Argos i li va canviar el tro Magapentes, un heroi, que era fill del germà d’Acrisi, l’avi de Perseu. I li canvia el tro per Trinit, per tant era Perseu rei de Trinit i Megapentes rei d’Argos. Després d’això va fundar la ciutat de Micenes i va viure allà un llarg temps amb la seva família.

Dibuix de la ciutat de Micenes


 Aquí deixaré un Slideshare que explica una mica la història de Perseu i també els diferents mites, entre ells el que he explicat jo.
Júlia Rama
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Una vegada més coneixem una altra aventura de Zeus. I el que l'avi fa em sona molt d'una pel.lícula, que també tanquen el fill i la mare dins un ataut. Però ara no recordo ben be si la pel.li hi tenia alguna cosa a veure amb aquest mite.
28 de desembre del 2014, a les 12:46
Karina Szabo ha dit…
Trobo que no té gaire sentit primer tenir a Dànae ben protegida a la seva habitació i al enterar-se que estava embarassada tirar-la al mar... Sort que Zeus va salvar-la a ella i al seu fill. Ja ho diuen que per l'amor es pot fer de tot. Entenc la fúria de Perseu, però trobo que no calia tampoc matar al rei d'Argos, ja que era el seu avi. Molt bona feina!
9 de desembre del 2018, a les 21:30
Núria González ha dit…
Bona entrada! M'agradaria afegir que després de l'intercanvi de terres amb el seu oncle Megapentes, Perseu funda i emmuralla Micenes amb ajuda dels Cíclops per establir-hi la seva capital i inaugurar la dinastia dels perseides. Després de Perseu, reis de Micenes van ser els seus fills Electrión i Esténelo i després d'aquest el seu fill Euristeo. Euristeo va regnar a Micenes gràcies a un estratagema d'Hera la qual va enviar a Micenes a la seva filla Ilitía, deessa de les il·luminacions, per avançar el naixement d'Euristeo. Si aquest aconseguia néixer abans d'Hèracles, un altre perseïda al que Zeus li hauria atorgat el ceptre si hagués nascut abans, aconseguiria el regne de Micenes. Ilitia, després d'anar a Micenes, es va dirigir a Tebes i va aconseguir retardar el naixement d'Hèracles.
28 de març del 2022, a les 21:55
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació