L'ESCOLA A L'ANTIGA ROMA

Al principi, durant l'Antiga Roma l'educació en els infants romans es basava en les famílies on, era la mare qui cuidava els nens fins als sets anys i a partir d'aquí, la mare es quedava amb la nena i li ensenyava les feines de casa, i el nen es quedava amb el pare on aprenia a llegir i escriure, si el pare en sabia, i aprenia també l'ofici del progenitor.

Més endavant a partir de la influència grega en Roma, l'escolarització es va passar  a fer a les escoles amb un mestre.

A partir d'aquí l'escola no servirà per ensenyar als nens uns coneixements per poder fer un ofici, sinó, que servirà per preparar als nens per a ser homes i viure en la societat.

L'educació romana aportava als nens una serie de qualitats:

- La lleialtat, per davant de tot

- La disciplina, s'havien de respectar les lleis,les tradicions i l'ordre establerts.

- La raó per saber com poder treure més rendiment a les coses.

Estava dividia en tres fases.

L'escola primària: durant aquesta fase els nens aprenien a llegir, escriure i a comptar amb l'àbac i els dits. 

Als dotze anys només alguns arribaven al següent grau i la majoria de noies no continuaven l'escolarització i es quedaven a casa aprenent les feines domèstiques. El professor s'anomenava
litterator.

estris utilitzats a l'escola

àbac

L'escola superior o grammaticus: 
Hi estudiaven texts d'autors grecs i llatins. A partir d'aquests adoptaven coneixements de gramàtica, geografia, història, matemàtiques, física i sobretot, mitologia

Als setze anys passaven al següent nivell. El professor s'anomenava grammaticus.

Ensenyament superior: durava dos o tres anys. Es treballava l'expressió escrita i oral. Hi anaven els nois que volien dedicar-se a l'oratori i a l'activitat pública. El professor es deia Rhetor.

El rhetor i els seus deixebles

Us deixo una taula que resumeix totes les etapes.

Xana Martínez

4t ESO