HIDRA DE LERNA

Escrita per -
L'Hidra de Lerna era un monstre aquàtic cetònic en la mitologia grega. Aquest monstre tenia forma de serp polifacètica (tenia diversos caps, entre 5 i 100) i el seu alè era verinós. Però el que la feia més perillosa era que quan li tallaven un cap li sortien dos més.
Hèrcules i l'Hidra de Lerna: quadre de Gustave Moreau (1876)  
L'Hidra de Lerna va néixer a partir de la unió d'Equidna (una nimfa meitat humana, meitat serp) i el monstre Tifó.
Com el seu nom indica, vivia al llac de Lerna on hi havia una entrada que ella custodiada que et portava cap a l'inframón.
Mosaic romà de Hèrcules i l'Hidra de Lerna
Aquest monstre mitològic formava part d'un dels dotze treballs (imposats per la deessa Hera) d'Hèrcules, el qual la va matar cremant els seus caps un per un, ja que així no li creixien més, i després tallant-la a trossets. Finalment Hèrcules va untar les seves fletxes amb la sang de l'Hidra, perquè així serien més mortíferes. 

Abril Sala
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Ostres! Quina por l'hidra, era molt difícil de matar-la ja que cada cop que li tallaven un cop ni sortien més. Molt interessant.
11 de desembre del 2014, a les 13:09
Unknown ha dit…
Ostres! Quina por l'hidra, era molt difícil de matar-la ja que cada cop que li tallaven un cop ni sortien més. Molt interessant.
11 de desembre del 2014, a les 13:09
Karina Szabo ha dit…
Es impressionant la diversitat de monstres que tenien a la mitologia grega, i que a sobre al tallar-li un cap en creixessin 2 més. M'ha agradat aquesta entrada, ja que no sabia res d'aquest monstre. Molt bona feina!
9 de desembre del 2018, a les 21:34
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació