ELS DIOSCURS

Escrita per -
Els Dioscurs eren uns germans bessons grecs, Càstor i Pòl·lux, fills de Leda i germans d'Helena de Troia i Clitemnestra.
Escultura dels Dioscurs
Leda estava casada amb Tindàreu, rei d'Esparta, amb el qual una nit van engendrar Càstor i Clitemnestra. A la mateixa nit, Zeus va seduir a Leda canviant de forma amb la de un cigne i van engendrar Pòl·lux i a la bella Helena. Pòl·lux, al ser fill d'un Déu, era immortal. Càstor era un excel·lent genet i Pòl·lux un gran boxejador

La regió del Peloponès on vivien hi havia molts pirates que atacaven les illes i espantaven a la gent amb la seva violència. Els dos germans decideixen lliberar a la península de l'amenaça i derrotar als enemics sols i desarmats, això va portar a que tota Grècia els conegués com a grans herois.
Acabada la guerra contra els pirates, van a la terra on els seus pares es van conèixer per caçar un enorme porc senglar, enviat per Afrodita com a venjança contra el poble de la regió. En arribar a la seva victoria, Càstor i Pòl·lux són cridats per anar a una missió per conquerir el Velló d'Or en el viatge de Jàson i els Argonautes.

Però la gran batalla que determinaria el seu destí va passar contra els altres bessons, Linceu i Idas, els hereus del regne de Messènia. Els Dioscurs van raptar a les seves cosines, Hilaïra i Febe, que ja estaven promeses amb Linceu i Idas, i s'hi van casar.
El rapte d'Hilaïra i Febe, Rubens
Linceu i Idas es van enfadar molt per el rapte i això va desencadenar una lluita entre les dos parelles de bessons, en la qual Idas va llançar una llança mortal a Càstor, que va morir de forma inesperada.

Pòl·lux, turmentat per la pèrdua del seu germà, va demanar a Zeus que tornés a la vida a Càstor. Zeus, commogut per l'estimació dels dos germans va oferir una única solució: Pòl·lux ha de dividir la seva immortalitat amb el seu germà alternant amb ell un dia de vida i un dia de mort. En Pòl·lux va acceptar i des de aquell moment els germans viuen i moren alternativament.
Zeus va immortalitzar als Dioscurs en la constel·lació de Gèminis, on no podrien estar separats ni en la mort.
Constel·lació de Gèminis
Èrica Palomares
1r batx

Comentaris

Un estiu diferent ha dit…
Realment, crec que la teva entrada està molt bé i m'ha sorprès, moltíssim l'origen de la constel·lació de Gèminis.
2 de desembre del 2014, a les 13:58
Aina ha dit…
Està molt ben explicada i m'ha agradat el final del mite, tenim una idea del què significa la constel·lació, i l'origen és molt bonic.
2 de desembre del 2014, a les 17:00
Anònim ha dit…
És molt emotiva l'estimació que té Pòl·lux cap el seu germà Càstor. I per part de Zeus és molt bonic que els immortalitzi formant una constel·lació. No tenia ni idea de que la constel·lació de Gèminis vingués d'aquests dos personatges. Molt bona entrada Èrica
2 de desembre del 2014, a les 17:20
Unknown ha dit…
Ostres! No sabia que la constel·lació de Gèminis tingués aquest origen. Increïble!
4 de desembre del 2014, a les 12:52
Anònim ha dit…
Zeus realment és un mestre de la metamorfosi. Es podria entendre bé amb l'escarabat de Kafka, que no se sentiria tant marginat el pobre.
4 de desembre del 2014, a les 13:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació