COGNOMS

Escrita per -

A molts pobles antics, cada individu duia un sol nom. Els romans, que en un principi seguien l'ús del nom únic, van trencar aquest costum, introduint dos, tres i fins a quatre noms per a designar cada individu, dins les classes socials elevades. Cada ciutadà romà tenia un praenomen (nom individual) i un nomen gentilicium (nom derivat de la tribu d'on descendia). Amb la subdivisió de tribus (anomenades gentes) en famílies es féu necessari distingir més, i des de la República romana es va introduir el cognomen, que era el nom de la família, i encara a vegades s'afegia un sobrenom (agnomen) que expressava una circumstància personal de l'individu.

Podem dir que el praenomen equival al nostre nom; el nomen genitlicium i el cognomen al nostre cognom; i l'agnomes, al nostre sobrenom o malnom.

A partir d'aquí, molts cognoms catalans vénen del llatí.

He agafat alguns cognoms catalans típics i he pogut comprovar d'on vénen i què volen dir gràcies al llibre Els Llinatges Catalans de Francesc de B. Moll. 

 Pujol: Del llatí vulgar Podiolum, "muntanyeta".
Puig: Del llatí Podium, "muntanya".
Vila: Del llatí Villa, "vila".
Vilar: Del llatí Villare, "finca rústica".
Pou: Del llatí Púteus, "pou".
Vall: Del llatí Vallis, "vall."
Podem comprovar que diversos cognoms catalans vénen del llatí. Els nostres cognoms també tenen origen pre-romànics, germànics, celtes, àrabs... També hi han molts casos on els cognoms corresponen a ciutats, viles o muntanyes.

Pau Pratsobreroca
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Una entrada molt original. És interessant veure com al llarg del temps aquests cognoms no s'han perdut si no que s'han mantingut vius en la llengua. També penso que està bé que hagis escollit uns cognoms típics perquè depèn de quins, no els haguessim sentit mai potser. M'ha agradat molt l'entrada.
29 de desembre del 2014, a les 11:00
Unknown ha dit…
No sabia que els cognoms tenien origen a Roma! Que curiós!
29 de desembre del 2014, a les 16:23
Míriam El Mouhadab Carbonell ha dit…
Ostres Pau! He trobat molt interessant la teva entrada. Sempre havia vist que certs personatges romans tenien molts noms que no sabia ben bé a què es referien. M'ha agradat molt, de veritat, ja que tot això de l'origen dels noms de les coses m'ha picat sempre la curiositat
29 de desembre del 2014, a les 17:29
Unknown ha dit…
No sabia tot això dels noms dels romans, i d'altra banda m'ha agradat que possessis alguns cognoms catalans que provenen del llatí. És sorprenent com alguns dels cognoms no s'han perdut i tenen l'origen a roma.
8 de gener del 2015, a les 13:20
Unknown ha dit…
Està molt bé saber els origens dels cognoms, ja que molts cognoms que tenim aquí a Catalunya provenen de Roma, no en tenia ni idea. Molt bona entrada!
8 de gener del 2015, a les 13:23
Unknown ha dit…
Si la nostra cultura provenia de Roma, els nostres cognoms era d'esperar que també. És molt interessant saber sobre els nostres avantpassats i d'on venim. Molt bona entrada!
7 de febrer del 2018, a les 11:58
Alba Le Riera ha dit…
És molt interessant! Com sempre tenim la llengua llatina influint a tot arreu, i nosaltres sense tenir-ho en compte la fem servir i és present en la nostre vida quotidiana. Molt bona feina!
14 de desembre del 2018, a les 8:58
Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
Encara que sé que el català prové del llatí, mai ho tinc en compte i aquestes coses em sorprenen. Sempre havia pensat que provenien de l'edat mitjana o d'alguna època més propera. M'ha semblat una entrada molt original!
14 de desembre del 2018, a les 13:56
Karina Szabo ha dit…
Mai podria haver imaginat que alguns cognoms venien del llatí ,sempre m'he pensat que venien de l'ofici o del carrer d'algun avantpassat. M'ha anat molt bé aquesta entrada i la trobo molt interessant i útil. Molt bona feina!
7 de gener del 2019, a les 22:49
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació