DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS
A continuació, podeu observar unes breus explicacions sobre els déus, personatges i monstres mitològics de la mitologia grega per a tenir més coneixement sobre ells i saber qui és cadascú.
DÉUS
Hades: Déu de l'inframón i dels morts. |
Zeus: Déu del cel i el tro; és el més poderós i regidor del mont Olimp. |
Posidó: controla els mars i els oceans; provoca terratrèmols. |
Atena: Dessa de la saviesa, l'educació i la guerra i la protectora dels herois. |
Artemisa: Deessa de la caça, els animals i la fertilitat. |
Apol·lo: Déu de la dansa, la música, les arts, la prudència i la bellesa masculina. |
Afrodita: Deessa de l'amor, la bellesa femenina i l'atracció sexual. |
Hera: dona de Zeus i reina dels déus. Deessa del matrimoni i la fidelitat. |
Hèstia: Deessa del foc, la llar i la família. |
Cronos: Déu del temps, pare de de Zeus, Posidó i Ares. |
PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS
Amaltea tenia cura de Zeus, quan aquest era petit, i en un atac d'ira el Déu-nen va subjectar amb força la banya de la cabra, va tirar d'ella i l'hi va arrencar, produint un immens dolor a la seva cuidadora. Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. Aquest, al fer-se gran, va recordar l'accident i va concedir a la banya arrencada el do de l'abundància; a partir de llavors la banya està sempre plena dels aliments i bén que el seu amo pugui desitjar. Aquesta banya és anomenada "la cornucòpia" o "la banya de l'abundància.
Quan Amaltea va morir, Zeus la va convertir en la consel·lació de Capricorn i, de la seva pell, Zeus es va fer l'ègida (cuirassa, escut).
Els centaures: eren criatures meitat home - meitat cavall amb sis extremitats; quatre potes de cavall i dos braços humans. Vivien als boscos i a les muntanyes.
Eren rudes, de costums brutals, menjaven la carn crua i s'emborratxaven sovint.
El ca cèrber: Era un gos gegantí de tres cap i cua de serp; moltes altres serps li neixien del coll. A més, la seva mossegada era verinosa.
Era el guardià de les portes de l'Hades; la seva tasca és impedir la sortida als morts i l'entrada als vius.
Els cíclops: són uns gegants amb un sol ull enmig del front, són immortals.
Els cíclops van regalar a Zeus el llamp i el tro perquè aquest, els va alliberar de Tàrtar, lloc de sofriment etern on estaven empresonats. Zeus els va alliberar perquè un oracle li va dir que noés guanyaria a Cronos si alliberava tots els presos de Tàrtar.
L'esfinx: era dotada d'ales d'ocell de presa, cos de lleó i el rostre de dona. Vivia a unes muntanyes prop de Tebes; tenia aterrits als passatgers, ja que els proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de resoldre'ls.
L'au fènix: ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arribava a la fi del seu cicle vital, el fènix feia un noi de branquillons de canyella i després l'encenia; el niu i l'ocell amb fúria i quedaven reduïts a la cendra, de la qual en sorgia un nou i jove fènix.
Les gòrgones: eren tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa. Tenien cos de dona, unes llargues dents punxagudes, mans metàl·liques amb urpes, ales d'or i una massa onejant de serps verinoses vives pels cabells.
Tot aquell que les mirava fixament als ulls, es convertia en pedra.
Els grifons: ferotges i perillosos; tenien el cap i les potes devanteres d'àliga gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les musculoses potes del darrera i la cua són de lleó. Era, al mateix temps, rei de la terra i del cel, per això se'l considerava un animal noble.
Les harpies: el seu nom significa "raptores" i se les presentava com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes.
Era el guardià de les portes de l'Hades; la seva tasca és impedir la sortida als morts i l'entrada als vius.
Els cíclops: són uns gegants amb un sol ull enmig del front, són immortals.
Els cíclops van regalar a Zeus el llamp i el tro perquè aquest, els va alliberar de Tàrtar, lloc de sofriment etern on estaven empresonats. Zeus els va alliberar perquè un oracle li va dir que noés guanyaria a Cronos si alliberava tots els presos de Tàrtar.
L'esfinx: era dotada d'ales d'ocell de presa, cos de lleó i el rostre de dona. Vivia a unes muntanyes prop de Tebes; tenia aterrits als passatgers, ja que els proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de resoldre'ls.
L'au fènix: ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arribava a la fi del seu cicle vital, el fènix feia un noi de branquillons de canyella i després l'encenia; el niu i l'ocell amb fúria i quedaven reduïts a la cendra, de la qual en sorgia un nou i jove fènix.
Les gòrgones: eren tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa. Tenien cos de dona, unes llargues dents punxagudes, mans metàl·liques amb urpes, ales d'or i una massa onejant de serps verinoses vives pels cabells.
Tot aquell que les mirava fixament als ulls, es convertia en pedra.
Els grifons: ferotges i perillosos; tenien el cap i les potes devanteres d'àliga gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les musculoses potes del darrera i la cua són de lleó. Era, al mateix temps, rei de la terra i del cel, per això se'l considerava un animal noble.
Les harpies: el seu nom significa "raptores" i se les presentava com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes.
L'hidra de lerna: era un despiatat monstre aquàtic amb forma de serp policèfala i amb alè verinós. El seu cau era el llac de Lerna al golf de l'Argòlida. Sota les seves aigües hi havia una entrada a l'inframón que l'Hidra guardava.
L'hipocamp: cavall marí; tenia el cap, el pit i les potes superiors de cavall. La part inferior era la d'un gran peix, amb una cua que podia mesurar fins a 4 metres de llarg. El seu cos estava cobert d'escates excepte la part que era de cavall, que tenia el pèl curt. El seu color variava entre el verd i el blau. Eren pacífics, tot i que si es veien amenaçats lluitaven estrenyent la seva mandíbula i aixafant a la pressa. Eren molt ràpids i pocs animals podien agafar-los.
Poseidó els feia servir per tirar del seu carro quan passejava pel mar.
La làmia: monstre femení que raptava els nens per xuclar-los la sang.
Es diu que Làmia es es va unir amb Zeus i va ser castigada per Hera, la seva dona, fent que el fill de Làmia morís. Aquesta es va amagar en una cova per ocultar la seva pena i allà es va quedar fins que es va convertir en un monstre que tenia enveja dels nens de les altres dones, a causa d'això els espiava per atacar-los i menjar-se'ls.
El minotaure: era un monstre amb cos d'home i cap de toro. Estava tancat a dins del famós Laberint i Teseu el va matar.
El cavall pegàs: va néixer del coll tallat de Medusa. Normalment es representa en blanc o negre i té dues ales que li permeten volar. Una característica del seu vol és que quan el realitza, mou les potes com si estigués corrent per l'aire.
El quimera: monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treu foc per la boca i és molt ràpida. També hi ha una altre versió que diu que tenia tres caps: un de lleó, un de dragó i l'altre de cabra.
Els sàtirs: divinitats dels boscos i les muntanyes. Eren homes amb potes de cabra (a vegades també representats amb potes de cavall), orelles punzegudes, banyes i cua. Solien acompanyar al déu Dionís i participaven en totes les festes ballant i bevent. A més, sempre anaven darrere les nimfes.
Els faunes: criatures que tenien el cos i la cara d'home, i les cames, la cua i les orelles de cérvol. Tenien una gran passió pel flabiol i no eren agressius.
Les sirenes: cos de dona i cua de peix. Veure sirenes era signe de mala sort pels mariners per no tornar a casa, que podien naufragar o perdre's. Tot i que els finesos ho veien com un bon auguri, ja que la sirena era una espècie se fada aquàtica que podia concedir un desig o guarir una malaltia.
Lioba Sallés
1r Batx
Comentaris