LES TRES GRÀCIES EN L'ART

No us sona un quadre de Rubens on apareixen tres dones agafades fent una mena de rotllana d'esquenes? O potser coneixeu l'escultura d'Antonio Canova de les mateixes tres dones, però aquest cop de cara? Ambdós casos es tracta de les tres Gràcies. Aquestes tres mosses han estat reproduïdes molts cops i és que realment fan patxoca.

En la mitologia grega, les tres Gràcies eren divinitats filles de Zeus i Eurínome que, normalment acompanyaven Afrodita. Eren la personificació de la bellesa, la tendresa i l'amistat.

Presentem-les:

Aglaia, l'esplèndida

Era la més jove de totes i la que més bellesa posseïa. Simbolitzava la intel·ligència, la creativitat i la intuïció. En algunes llegendes està casada amb Hefest, l'artesà dels deus, i el seu casament explica la tradicional associació de les tres Gràcies amb l'art.

Eufròsine

D'ella en sabem menys. És la germana mitjana. Com la seva etimologia indica simbolitza el plaer i l'alegria.

Talia

Era la mussa de la comèdia. Tenia un caràcter rural i la presentàvem com a una jove riallera. Era la més gran de les tres Gràcies. Presidia els banquets i altres festes i atorgava els dons de l'abundància i la fertilitat.

Però realment no van tenir gaire importància en la mitologia, encara que van ser un dels temes preferits per a l'art.

Les tres Gràcies de Rubens

Rubens ens pinta les tres deesses nues. Com ja us haureu adonat, el cànon de bellesa d'aquells temps no s'assembla gaire a l'actual, les tres Gràcies estan ben fornides. Si ens hi fixem, a sobre d'elles hi ha una garlanda de flors i és que també eren deesses de la vegetació. Ben amagadet a la part dreta del quadre hi ha un amoret amb una cornucòpia d'on raja l'aigua , senyal del naixement d'una font. El que potser no sabíeu és que Rubens va infiltrar la seva vida amorosa en el quadre: la dona rossa de melena llarga té el mateix rostre que la seva dona Isabella Brandt, i la Gràcia de davant seu es creu que és Hélène Fourment, la seva segona esposa.

                        Les tres Gràcies d'Antonio Canova

Antonio Canova aporta la seva sensibilitat especial al quadre. Les deesses de marbre blanc estan enllaçades com les de Rubens, però donen una imatge de polidesa i refinació màxima amb la qual cosa l'autor aconsegueix accentuar la bellesa ideal de les deesses amb un gran efecte de lluminositat.

Les tres Gràcies de Dalí

Les Gràcies de Dalí són diferents. Si comparem el quadre amb el de Rubens, el surrealisme té un paper molt important. La visió tan abstracte del pintor ens desorienta completament, molts de nosaltres no diríem que es tracta de les tres Gràcies, oi? A part de que és un estil més modern, la intensitat dels grocs i la transperència dels vesitits ens situa en un altre espai, una espècie de desert...

Les tres Gràcies de Rafael 

Les Gràcies de Rafael també criden l'atenció, sobretot per la seva posició. Si el comparem amb el de Dalí, en aquest el blau és qui juga el paper important.  Comparat amb el quadre de Rubens, aquestes tres Gràcies tenen una bellesa més sensual mentre que les altres són més ideals.

Susanna van Roessel

4t ESO