CÀSTIG AL TÀRTAR

Avui dia, quan algú és mala persona, diem que anirà a l'infern, abans però, a l'antiga Roma es deia que seria enviada pels déus al Tàrtar, a la part de l'inframón i seria condemnada a patir un càstig eternament. Han sigut molts els càstigs atribuïts, però jo us explicaré un de tants, el càstig de Tàntal.

Tàntal era el fill de Zeus i de la nimfa Pluto. Va ser rei de Frígia, però també era conegut per a ser un gran traïdor.

Frígia al mapa

Un dia, Tàntal va ser convidat pel déu Zeus a la taula dels déus a l'Olimp, allà va menjar, va escoltar, va parlar i el més important: va assabentar-se'n de tots els secrets dels déus.

Tàntal, que era una mica bocamoll, i també tenia moltes ganes de fer-se l'interessant i l'entès davant els seus amics, va començar a explicar tot el que havia sentit dir. No només va fer això, sinó que també va robar nèctar i ambrosia, que eren els aliments que les divinitats solien menjar, i els va repartir entre tots els seus amics.

Nèctar i ambrosia

Per si us semblava poc, i ja, per acabar de rematar les males passades que Tàntal estava fent als déus, va convidar-los a tots a sopar a casa seva un dia on, de primer plat va servir la carn del seu propi fill mort, Pèlops.

Enfurismats, els déus el van condemnar eternament al Tàrtar, on restava en un estany ple d'aigua que el cobria fins el coll. Aquest estany, però, tenia la peculiaritat que si Tàntal intentava veure aigua, es buidava i a més, per damunt d'ell hi havia un arbre fruiter que, si l'home intentava estira el braç per agafar fruits, un fort vent començava a bufar i feia que la fruita s'allunyés d'ell.

Així doncs, Tàntal va haver de patir de fam i de set eternament.

                               Tàntal i el seu càstig

Què us sembla el càstig, creieu que se'n mereixia un de més feble? o fins i tot un de més dur?

Clàudia Martínez

4t ESO