NEREIDES

Escrita per -


Las nereides de Gaston Bussière

A la mitologia grega les nereides són les 50 filles de Nereu i Doris. El seu nom està relacionat amb una arrel indoeuropea que significa "nadar", però en grec van agafar el nom "d'encantadores". Se les considera nimfes del mar, viuen a les seves profunditats i només surten a la superfície per ajudar algun mariner que solca les perilloses aigües.

Nereida segons la mitologia grega

Totes toquen algun instrument i passen el dia cantant i ballant a les profunditats del mar. Diuen algunes llegendes que són noies amb una bellesa espectacular, però n'hi ha que diuen que tenen cua de peix i porten un trident com Posidó (déu dels oceans).

Sempre que apareixen ho fan muntades sobre un dofí o algun monstre marí de la mitologia. Són immortals però a diferència dels déus, elles poden patir i estimar com els humans.




Nereida amb dofí

Aquí us deixo una petita història d'una de les Nerèides:







Manar El Kadiri
4t ESO

Comentaris

Laia Fernández ha dit…
Són d'un estil com les sirenes, no???? Sempre n'havia escoltat parlar, però, mai s'havia d'on venia el seu origen. El fet de poder estimar i patir com els humans ha de fer que no siguin éssers dolents com altres relacionats amb la mitologia grega i romana, suposo. bona entrada manar!
2 de maig del 2012, a les 14:48
Laia Fernández ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
2 de maig del 2012, a les 14:48
S van Roessel ha dit…
Que guays les nereides en definitiva no deixen de ser sirenes... m'agrada que sentin igual que els humans, els allunyen una mica del món mitològic tan 'màgic' i ens les humanitzen una mica!! molt bona entrada
3 de maig del 2012, a les 16:14
Joan Giralt ha dit…
Son sirenes al cap i a la fi. Entrada curta, pràctica i bona.
3 de maig del 2012, a les 16:21
Meritxell Redondo ha dit…
M'encanten aquests temes tan màgics! Crec recordar que el nom de Nerea ve de les nereides, però no ho se segur...
M'ha agradat molt Manar!
3 de maig del 2012, a les 16:26
Clàudia Martínez ha dit…
Doncs si, la veritat es que recorden molt a les sirenes i això de que sentin com els humans és un punt realistic que t'aparta del món mitològic. Bona entrada!:D
3 de maig del 2012, a les 16:28
Anahi ha dit…
Suposo que com les sirenes eren com ocells mosntruosos, les nereides debien ser com les actuals sirenes i es van intercanviar posicions...
Havia sentit a parlar de les nereides, però mai en una entrada tan elaborada.
Gràcies per ampliar els nostres coneixements amb una entrada tan interessant!
4 de maig del 2012, a les 21:01
Pol Relloso ha dit…
m'ha agradat força el tema de les nereides, m'ha quedat molt clar que eren. El vídeo està bé , ja que és una història interessant, tota la informació es clara, jo et recomano aquesta pàgina que explica detalladament el tema de les nereides :
http://www.gobcan.es/educacion/3/Usrn/nereida/las_nereidas.htm

gràcies per la teva aportació!!
6 de maig del 2012, a les 23:19
Laura Salcedo ha dit…
És molt interessant, Ho havia escoltat alguna vegada però no ho recordava així.He trobat una web on ho explica més extens però està en castellà: http://www.mitosleyendas.com/el-mito-de-las-nereidas.html
3 de juny del 2012, a les 13:25
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació