22 de maig de 2012

ELS TROIANS

Els Troians és una òpera en cinc actes amb música del compositor francès Hèctor Berlioz que es basa en el llibres I, II, IV de l'Eneida de Virgili. Va ser composada entre 1856 i 1858.




Es divideix en cinc actes:

Acte I

En el campament grec abandonat als peus de Troia tothom celebra l'acabament d'una guerra que durava deu anys. Veuen un enorme cavall de fusta abandonats pels grecs i suposen que és una ofrena per la deessa Atenea. Però Cassandra desconfia de la situació. Té la visió de tota una Troia destruïda.

Arriba Enees a la celebració i explica que el sacerdot Laocoont ha estat atacat per una serp i s'ha mort. Però abans havia advertit als troians que cremessin el cavall. Enees interpreta aquesta mort com un senyal d'enuig de la deessa Atena davant del sacrilegi. Príam, sense fer cas a Cassandra, ordena que entrin el cavall de fusta dins de la ciutat i el posin al costat del temple d'Atena. Es sent un soroll semblant al xoc d'unes espases dins del cavall, però pensen que és una senyal de bon auguri i no li fan cas. Cassandra queda desesperada perquè ningú li fa cas.

Acte II

Els grecs ja han sortit del cavall i estan destruint la ciutat i als troians.

En el palau de Enees. Amb la lluita de fons, apareix la ombra d'Hèctor (que està mort) advertint a Enees que fugi de la ciutat i marxi a Itàlia, on construirà una nova Troia. Quan Hèctor es desmaia, apareix Panteu qui informa  que els grecs estaven amagats en el cavall. Ascani apareix amb més notícies sobre la destrucció. Arriba Corebo al capdavant d'uns soldats i demana a Enees que s'uneixi a la batalla per defensar la ciutat.


En el palau de Príam. Les dones resen a l'altar per a què la lluita surti bé. Cassandra explica a la resta que Enees amb uns soldats han aconseguit salvar el tresor de Príam i alleujat la gent de la ciutadella. Té la visió que Enees i altres homes construiran una nova Troia a Itàlia. Però Cassandra té la visió que Corebo, el seu promès, ha mort i decideix suïcidar-se. 


Abans, les dones decideixen que les seves visions eren certes i Cassandra les convida a suïcidar-se amb ella, per evitar que els grecs les deshonorin. Es suïciden aquelles que no tenen por a morir. Un capità grec observar la imatge de les dones i s'emociona al veure el seu coratge. Els soldats grecs entren en escena i reclamen a les dones que els donin el tresor. Cassandra es riu d'elles i es clava una daga, després totes les altres dones la imiten. Els grecs queden horroritzats.



Acte III

En el palau de Dido. Els cartaginesos i la seva reina, Dido, celebren la prosperitat que han tingut durant set anys des de què
 van marxar de Tir per crear una nova ciutat. Però Dido està preocupada per Iarbas, rei númida, que li ha proposat matrimoni. Els cartaginesos prometen a Dido que la protegiran.
Sala del tron

Després Anna, germana seva, i Dido es retiren a soles per parlar d'amor. Anna insisteix a Dido que es torni a casar, però Dido insisteix en honorar la figura del seu difunt marit Siqueu.

Entra Narbal anunciant l'arribada d'una flota de vaixells desconeguts. Dido els ordena que els facin una benvinguda. Entra Ascani amb el que han pogut salvar del tresor de Troia, li explica història dels troians i la seva missió. Mentre, Enees està disfressat d'un mariner. Anuncien a Dido que Iarbas està atacant els camps del voltant de Cartago, però la ciutat no tenia suficients armes per defensar-se. Enees revela la seva identitat i es disposa a ajudar la reina.

Acte IV

És una escena instrumental, ambientada en un bosc amb una cova al fons. Dido i Enees han quedat separats de la resta de gent que caçava. Comença una tempesta i els dos es refugien en la cova, on reconeixen i consumen el seu amor. En els jardins de Dido al costat del mar.
Jardins de Dido

Els númides han estat vençuts. Però Narbal es preocupa perquè Dido està deixant de banda els assumptes d'estat, ja que es distreu amb Enees. Anna li diu que no es preocupi que Enees serà un gran rei per a Cartago. Però Narbal li recorda que els déus li han senyalat com a destí final Itàlia. Anna li respon que no hi ha déu més poderós que l'amor.
En una festa, Dido li demana a Enees que expliqui més històries de Troia. Aquestes li fan pensar en els sentiments cap al seu difunt marit. Al final de l'acte apareix el déu Mercuri donant cops a l'escut d'Enees i cridant "Itàlia".

Acte V

A la badia de Cartago. Els homes d'Enees no volen marxar-se de Itàlia perquè ja es troben bé a Cartago. Entra Enees mostrant l
a seva desesperació per les amenaces del déu Mercuri, ha de partir ràpidament cap a Itàlia. Els fantasmes de Príam, Cassandra i altres troians morts, apareixen i el manen que segueixi amb el seu camí. 


Ha de complir les ordres dels déus, però ha de fer mal a Dido donant-li la notícia. Mana als seus homes que preparin els vaixells per marxar a l'alba. Apareix Dido i queda sorpresa en veure que Enees anava a marxar en secret. Enees li explica el que li havien dit els déus, però Dido no ho accepta i el maleeix mentre se'n va.

Habitació de Dido a l'alba. Dido li demana a Anna que torni a demanar a Enees que es quedi amb ella. Anna es sent malament per haver animat tant l'amor entre Dido i Enees. Però Dido li respon dient que si Enees realment l'estimés es quedaria amb ella i no faria cas als déus.

Habitació de Dido

Els vaixells marxen i, en dir-li a Dido, aquesta s'enfada i demana que els vaixells troians siguin perseguits i destruïts. Destrueix tots els regals que li havien donat els troians. A soles decideix morir-se, i després d'expressar el seu última amor per Enees, s'acomiada de la ciutat.En els jardins de Dido. S'ha construït una pira sacrificial amb els records d'Enees. Narbal i Anna el maleeixen i desitgen que es mori deshonradament en la batalla. Dido puja a la pira i tira el seu vel sobre la toga d'Enees. Després es clava la espasa d'Enees davant del seu poble. Els cartaginesos faran una última maledicció cap a Enees i el seu poble.
Escena final amb la pira i Dido a sobre morta



Aquí us deixo la part en què Dido i Enees canten un duet d'amor:







Aina Gràcia
2n Batx

2 comentaris:

Martí Guallar Comas ha dit...

Boníssima explicació de la gran història de Troia. Aquesta història encara avui és recurrent i Homer la va retratar en la seva obra, la Ilíada. És clar, de fet hi ha la famosa pel·lícula "Troia" que parla d'això mateix. Tot i això el personatge de Cassandra i les seves prediccions no són tan conegudes, però gràcies al bloc i als alumnes que en van publicar entrades ja en sabia alguna cosa!

Molt interessant! ;)

Laia Fernández ha dit...

La pel·lícula va ajudar molt a conèixer els troians. si hagués d'escollir uns dels actes, em quedaria amb el tercer; l'he trobat molt intens. m'ha agradat molt el video en que Dido i Enees canten un duet d'amor. bona entrada!